Menú

dijous, 19 de desembre del 2013

Cinema: Frozen, el regne del gel

Cada any hi acostuma a haver una nova pel·lícula animada de Disney, i les darreres han estat fetes amb animació per ordinador, el que abans es coneixia com a "3D" (ara que això té a veure amb ulleres que permeten veure com les coses "surten" de la pantalla ja no ho podem anomenar de la mateixa manera) i que els entesos coneixen amb les inicials anglosaxones CGI

Aquesta manera de fer provoca que últimament costi distingir les pel·lícules de Pixar de les de Disney (En Ralph el Destructor, per exemple, semblava de Pixar però era de Disney —que no és gens ximple i veient que l'estratègia del seu associat funciona la imita sense cap escrúpol, fins i tot posant un curt animat abans de la pel·li—, i en canvi Pixar va presentar un film de princeses, Brave). I encara més, altres productores com ara Dreamworks ens porten productes similars en termes de disseny i tot plegat es complica i es complica. Doncs bé, avui parlaré de la darrera pel·lícula animada de Disney, un nou clàssic que m'ha sorprès positivament.


Es tracta de Frozen: el regne del gel, que esdevé el 53è clàssic de Disney i es basa lliurement en el conte de Hans Christian Andersen La reina de la neu. A diferència del que va passar amb altres produccions de Disney, en aquest cas l'adaptació ha costat molt de dur a terme, perquè el conte s'havia intentat adaptar ja als anys 40 del segle passat (hauria estat un dels clàssics més antics de Disney) i entre finals dels anys 90 i l'actualitat hi ha hagut nous intents, tots fracassats per un o altre motiu fins a l'arribada d'aquesta versió dirigida per Chris Buck (Tarzan) i Jennifer Lee.


Aquí en teniu el tràiler en català, perque és Disney i tot i així ha arribat també en català. Esperem que en DVD i Blu-ray es mantingui aquesta possibilitat, que hauria de ser lògica i habitual però, per desgràcia, sovint tenim sorpreses negatives en aquest sentit. 

Pel que fa a l'argument de la pel·lícula, que ja fa estona que introdueixo i encara no he dit de què va, ens situa a Arendelle, un regne basat en la Noruega de fa uns segles, i concretament al palau dels reis i les rodalies. Les protagonistes, però, són les seves filles, les princeses Elsa (la gran) i Anna (la petita). 


Sí, aquesta vegada tenim 2 princeses, i pràcticament amb el mateix protagonisme. Al pròleg de la pel·lícula les veiem de petites, i aviat se'ns presenta el conflicte: la gran, l'Elsa (a la dreta), té poders: pot crear neu i gel, i això a les nenes els fa molta gràcia i els omple les hores de jocs, però a mesura que la nena creix aquests poders se li descontrolen i esdevenen una maledicció que obliga els reis a tenir-la separada de l'Anna per tal d'evitar que li faci mal sense voler.

El cas és que es van fent grans i mentre l'Anna, la pèl-roja, viu la vida alegrement, l'altra passa els anys amb tristesa, apartada del món, fins el dia de la seva coronació. Atemorida pel contacte que haurà de tenir amb els seus súbdits de manera inevitable, només li faltava que l'Anna li presentés en Hans, a qui ha conegut aquell mateix dia, com el seu promès. La discussió fa que l'Elsa perdi els papers i la novíssima reina es veu obligada a fugir entre mirades de temor d'una gent que descobreix que la seva nova reina és un "monstre".

 
La solitud no l'abandona, però ara l'Elsa pot viure sense amagar-se i a la seva manera. Naturalment, l'Anna se l'estima i emprendrà l'aventura de retrobar-se amb ella i convèncer-la de tornar a Arendelle (i descongelar el regne, que des que va tenir aquell rampell està immers en un hivern etern), i durant el viatge coneixerà uns companys que guanyaran en importància a mesura que avança el film.


Es tracta per una banda d'en Kristoff i el seu ren Sven, que havíem vist de petits a l'inici de la pel·lícula, i per l'altra l'Olaf, un ninot de neu viu creat per l'Elsa a imatge dels que feia amb l'Anna quan era petita.

En Kristoff, un home treballador que repartia gel i ara que n'hi ha a tot arreu veu perillar el seu mitjà de vida, ajuda l'Anna a contracor, i ella el considera lògicament menys refinat que els homes que està acostumada a veure, sobretot el seu Hans, però la seva inevitable connexió ens duu al triangle amorós que encara ens reserva alguna petita sorpresa dins la previsibilitat d'una situació vista sovint en pel·lícules d'aquest gènere.


L'Olaf, per la seva banda, és un personatge innocent i somiatruites, que desitja conèixer l'estiu i encara que per alguna raó sap quines són les coses típiques que es veuen i es fan en aquesta estació de l'any, desconeix l'efecte que tindria en ell un augment de les temperatures.

A més, és el típic personatge maldestre i despreocupat que en general no aporta gaire (a banda del toc d'humor) fins que en un moment determinat les seves accions són clau, però sobretot som davant d'un secundari memorable i entranyable de la factoria Disney, i no trobo que sigui massa aviat per dir-ho.


Frozen és, però, una pel·lícula d'aventures, i els seus protagonistes es troben amb una dificultat rere l'altra. La recuperació de l'Elsa, per exemple, no és tan fàcil com s'esperava l'Anna: la reina no confia en els seus propis poders i com que no vol fer mal a ningú s'entesta a quedar aïllada del món, i per a aconseguir-ho farà el que calgui.

Per altra banda, el món també la tem i ja se sap que quan els humans tenim por d'alguna cosa intentem eliminar-la, de manera que al film trobem com a mínim 3 fronts oberts. Que aconsegueixi mantenir l'interès amb una trama trepidant, sense abandonar la part romàntica i l'humorística, i a sobre ho combini tot plegat amb escenes dramàtiques, fa de Frozen una de les millors pel·lícules de Disney dels últims anys, fins al punt que la crítica la considera la millor des de l'època coneguda com el Renaixement de Disney, on es van presentar grans films començant amb La Sireneta (1989) i acabant amb Tarzan (1999), que van fer recuperar el públic perdut després de dècades de productes menys reeixits i més allunyats de la fórmula d'adaptar clàssics dels contes de fades que tan bons resultats li havia donat a la factoria.


La dècada següent va estar marcada per una nova davallada, agreujada per l'èxit d'altres companyies com Dreamworks (sagues Shrek, Kung-fu Panda...), que es van fer amb una bona part del pastís. I els intents de la pròpia Disney, sense Pixar, en l'animació generada per ordinador com ara Chicken Little o Descobrint els Robinson van ser fracassos comercials. La cosa es va començar a animar (mai més ben dit) amb The Princess and the Frog i sobretot amb Tangled i l'esmentada En Ralph, el Destructor, i la bona ratxa continua amb la que avui protagonitza l'entrada del bloc.


Diversos premis i nominacions han reconegut ja la seva qualitat com a pel·lícula animada, i també la cançó Let it go, perquè sí, és un film musical. És una pel·li de Disney amb cançons, que a mi personalment em sobren, però com que és cosa meva no trobaria just considerar-ho un defecte. Fins i tot sóc capaç d'adonar-me que si les cançons no em maten és perquè en vaig veure una versió doblada (per circumstàncies que no vénen al cas la vaig haver d'anar a veure en castellà, per cert), o sigui que potser en anglès m'haurien fet més gràcia.



On més es nota que veiem una versió doblada és en el moviment de la boca quan els personatges canten, clavat en anglès però no en altres idiomes. Un problema que quan el nivell de l'animació no era l'actual no es notava tant, però que ara crida massa l'atenció.

En fi, el cas és que vaig gaudir molt amb aquest producte Disney "de princeses", els seus 108 minuts se'm van fer curts i el vaig trobar un film excel·lent per a tots els públics, perquè tot i els seus tòpics inseparables del gènere i de la pròpia Disney, sap combinar els seus ingredients, introduir girs interessants (repeteixo, dins la previsibilitat) i atraure alhora petits i grans, dones i homes amb un argument que no només gira al voltant de l'amor entre un noi i una noia (al contrari, a Frozen és un tema secundari) com es podria esperar d'un film d'aquestes característiques. En altres paraules, així és com s'han de fer les pel·lícules animades. 

Avís: mireu el curt del principi, un homenatge imprescindible als 85 anys d'en Mickey Mouse, i quedeu-vos fins al final dels crèdits, pràctica que no hauríeu d'oblidar mai quan aneu a veure films animats o dels superherois de Marvel (que a més pertany a Disney des de 2009).



16 comentaris:

  1. Molt bona entrada (tot i que per mi, hi ha spoilers, eh?! XD)

    Realment em va agradar molt, el dibuix m'encanta i la veuria de nou! XD

    Les cançons seria ja cosa de veure-la més sovint, perquè és com se't queden, cosa que veig que vaig tenir sort si l'època daurada va ser del 89 al 99, ja que és quan ja tenia jo edat per veure, saber què mirava i decidir per mi que volia repetir-les 30 vegades amb la conseqüència que em sé els diàlegs d'algunes de les pelis i tot xD :P

    Realment han millorat molt amb aquesta, sobretot si comparem amb Brave (que per molt que dugui el logo de Pixar és Disney) i que deixava molt que desitjar

    S'han posat les botes i esperem que continuin així! ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et va agradar Brave? Cony, si ho sé no te la regalo :(

      Elimina
    2. No he dit pas que no m'agradés, és que tenia menys història, era diferent... la volia i me l'anava a comprar, així que vas fer bé xD
      però dins les que tinc, no és de les que més m'agradessin... potser hauria de tornar a veure-la per poder re-opinar, però és el record que en tinc xD

      Elimina
  2. A mi també em sobren mooooltes cançons, tot i que reconec que la de "por primera vez en años/for the first time in forever" (i no entraré en la traducció o em poso negra) enganxa molt (massa) i la de "let it go" m'encanta, trobo que té una qualitat vocal impressionant, millor en castellà que en inglish pitinglish, mira què et dic!
    A part d'això la peli va ser molt molt bona, tot i que si poses algún personatge boig ja m'acostuma a agradar, així que si els poses a gairebé tots mig tocats del bolet, ja m'entusiasma!
    No estic d'acord amb la crítica a "conociendo a los Robinson", pot ser que no sigui gaire coneguda, però trobo que és bona, i que consti que no penso així perquè hi hagin temes espai-temporals, ni em recordi a Harry Potter, ni tots els personatges estiguin bojos, què va.... :P
    Tampoc em barrufa el tràiler en català... no sé, moltes paraules no tenen el mateix "ganxo" que en castellà... potser perquè en català gairebé sempre són les mateixes veus i no m'endinsa tant en la pel·lícula? nu sé...
    Molt bona entrada, Toni, va ser un plaer veure-la amb tots vosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he criticat Descobrint els Robinson, només m'he fet ressò de la informació que he trobat, que posa els 2000 com uns mals anys per a Disney amb fracassos comercials com seria aquest cas.

      Pel que fa a això de les veus en català... mira, eh? XD Això del ganxo és una qüestió de costum i mentalitat, i costarà molt de canviar però tots hem de ser conscients que no hauríem d'haver arribat mai a aquesta situació. I sobre la tria de les veus, en aquest cas no ho sé, però en general (no a Disney) els actors de doblatge acostumen a ser els mateixos en castellà i en català, perquè són gairebé tots d'aquí atès que el castellà de Barcelona no té característiques pròpies, és més estàndard. Per tant, l'argument de les veus no servirà mai perquè els defensors de la versió castellana guanyin aquesta discussió xD

      Aiii, que et feia mala pinta aquesta pel·li i al final et va agradar :)

      Elimina
    2. No és costum, es que no és el mateix sentir insults en català que en castellà, per exemple. Les pelis d'acció en català no me les puc ni mirar perquè semblen tretes de la casa de la pradera. I no és per res, em ve des de que de petita, mirant le sèrie de james bond jr. vaig sentir que el dolent deia "agafeu-lo, pallussos" i ho sento, però els dolents així no són creïbles, en castellà acostumen a fer més por.
      Tu ho has dit, en general, però no a Disney. Per tant si veig una peli disney en català no és el mateix. Per no parlar de les cançons, com ja he dit, trobo que la de let it go en castellà és fins i tot més bona que la original, encara que sigui la única excepció.

      jajaja que va, no va anar així! Quan vaig veure la primera imatge de la peli i vaig llegir que aniria sobre la reina de les neus em vaig emocionar i vaig pensar que seria la millor peli disney en anys. Llavors vaig veure el "trailer" del ninot de neu i vaig pensar que seria una peli tonta que donaria massa importància a personatges secundaris que intenten ser graciossos. Al final em va anar bé rebaixar expectatives, tot i que m'hauria d'haver mentalitzat per les cançons XD

      Elimina
    3. Que sí que és costum. Si no haguéssim estat envaïts en el seu moment ara no estaríem discutint sobre això. No passa enlloc més del món. Tothom té les pel·lis en el seu idioma com a mínim (nosaltres de tant en tant) o bé viu en països on el que es fa és subtitular sempre. Hem d'estimar la nostra llengua i considerar-la vàlida per a qualsevol camp, no només per a parlar amb els nens petits i després au, tot en castelà.

      L'exemple que poses és injust: és veritat que abans es tendia a suavitzar el doblatge, però ja no és així. No et quedis amb els exemples de la TV3 dels 80, que la cosa ha canviat molt i ja es diu "fill de puta", "malparit" i "collons de..." xD I el català és tan ric com el castellà en termes d'insults i paraulotes. Diria que tots dos són entre els idiomes més rics del món en aquest sentit.

      No sabem com serien les cançons de la pel·li en català, però com que ja les has sentit en castellà amb tu no hi ha res a fer. Jo, quan surti en DVD, la miraré en català que és com l'hauria anat a veure si hi hagués anat sol.

      Elimina
    4. Nooo!!! no la miraràs en català!!! les nostres filles miraran les pelis en castellà, i quan jo no sigui a casa les tancaré sota clau perquè no les posis tu sense mi xDDDD :P

      Elimina
  3. De tota manera permeteu-me que us digui que jo he fet la ressenya de la pel·lícula i sense entrar en defenses de la llengua ni en posar una versió per damunt de l'altra, que podria fer-ho, només he comentat que es pot veure en català, que està disponible. Per desgràcia és necessari que algú avisi, perquè massa publicitat no se'n fa.

    ResponElimina
  4. Toni, no vulguis competir en tossudesa amb mi, sóc una Lucena, més encara, sóc una Moreno Lucena, no trobaràs criatura més tossuda que jo. I no és costum perquè no sé tu però jo no he estat envaïda per ningú, des de petita he escoltat per igual les dues llengües. La culpa si vols pot ser dels 80, si no haguèssin fet el panoli amb els insults ara no renegaria de les pelis en català. Estimo la meva llengüa i la considero vàlida, és més, trobo que és la més maca del món, seguida molt d'aprop de l'anglés, i després venen la resta. Però pelis en català... nope XD
    Va, home, no t'enfadis que saps que t'estimem molt, you know it, you know it, lo sabés, lo sabés (t'ho poso en argentí per a que no em diguis res, boludo)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que dic és que si t'hi fixes tenim una situació molt especial, els catalans, i no precisament en sentit positiu. Tenim el català per a casa, i per a segons què ha de ser en castellà. I això no pot ser. Intenta mirar-te el doblatge en català d'una altra manera, dona, que ha plogut molt. :P

      (I de petita has sentit les dues llengües, com jo, però per raons històriques. I com que una d'elles sempre surt perdent en àmbits molt importants com aquest del cinema, que no estiguin en igualtat de condicions i que la que perdi sigui la pròpia d'aquí... és per fer-s'ho mirar)

      Elimina
    2. home, igual que et dic que no m'agraden segons quines pelis en català (d'altres per exemple les hagués preferit veure en català i no vaig tenir aquesta opció, com és en el cas de Harry Potter) també et dic que prefereixo llegir en català i que si ho faig en castellà és perquè sé que la peli o sèrie serà en aquell idioma i després em passa precisament com a Harry Potter, que em perdo amb els noms. Es que no entenc la mania, en els dos idiomes de traduïr algunes coses que no calen i d'altres posar el nom anglosaxó sense més ni més.
      Apali, que em tens aquí entretinguda contestant i estic molt ocupada, ja està bé :P
      (ojalà tingués temps de més, però no puc entretenir-me, no ploris, que ja parlarem més, no patisquis)

      Elimina
    3. Jo no t'obligo a contestar, eh? XD

      A veure, sóc un gran defensor de la versió original, però després va el meu idioma, ho tinc claríssim. I amb el Hòbbit 2 m'han fotut, perquè la primera la van fer en català. Però bé, en castellà no m'hi veuran. Demà la veig en VO. :)

      Elimina
    4. Clar, però això ja és nivell experto, jo no m'empanaria de res XD

      Elimina
  5. Pixar va ser comprada per disney es per aoxo qie les pelis s'assemblen tan
    (Jo lhe vist en angles i es brutal)

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet no, Pixar és independent però va signant acords amb Disney. Però és lògic que Disney hagi après maneres de fer de Pixar i, ja que funcionen, les imiti.

      Elimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails