Setembre acostuma a ser el mes en què s'estrenen, o s'estan a punt d'estrenar, les noves sèries amb què les diverses cadenes de televisió nord-americanes pretenen conquistar el públic, i quan s'acosta el moment ens assabentem de les premisses d'aquests nous productes televisius que encara no sabem si ens cancel·laran al cap d'una única temporada o cauran en gràcia i duraran més.
Sempre és arriscat estrenar, hi ha diversos factors que cal tenir en compte, però hi ha propostes que semblen més perilloses i d'altres que tenen tots els ingredients per a triomfar, i tanmateix cada any hi ha sorpreses en un sentit i en l'altre. Doncs bé, la sèrie a què dedico l'entrada d'avui és de les que semblava que no haguessin d'aguantar gaire, però la vaig començar a mirar igualment i, poc a poc, ha anat fent, fins que ara ha estat cancel·lada després de 4 temporades.
Es tracta de The Last Man on Earth, una comèdia post-apocalíptica creada i protagonitzada per en Will Forte.
L'any 2020 coneixem en Phil Miller (que surt del nom d'un dels productors executius i el cognom d'un altre, com a curiositat), que fa el ruc en un pati gegant que té per a ell sol i que és un món en què, després d'un virus letal per a la humanitat, ell és l'únic supervivent.
O això es pensava, perquè tampoc no es podria fer una sèrie gaire llarga basant-se en les idees esbojarrades d'un nen adult que dona per feta la total impunitat dels seus actes, ara que no queda ningú més a la Terra.
El cas és que ja al final del primer episodi coneix la que se suposa que és l'última dona de la Terra, la Carol Pilbasian (Kristen Schaal, especialista en doblatge d'animació, com es pot veure a Bob's Burgers). Sonada a la seva manera, exageradament optimista, amb un sentit de la moda i la gastronomia molt particulars però, sobretot, amb un gran cor, no és exactament la dona dels somnis d'en Phil, però el destí els ha unit com a última parella humana del planeta.
La "mala sort" fa que poc després, però massa tard per a les fantasies d'en Phil, coneguin la Melissa Shart (January Jones, vista a Mad Men, connexió amb la qual es fa un divertit gag més endavant), una dona força més esquerpa que la Carol i gens interessada en un home que té parella, encara que sigui l'últim que queda.
Qui s'hi emparella és en Todd Rodríguez (Mel Rodríguez), un tros de pa sensible, tímid, amable i pacífic que es guanya el cor de tothom, Melissa inclosa, amb la seva encantadora personalitat, llevat del d'en Phil, que al principi n'està gelós i no el suporta.
De fet, els seus intents de fer males passades al rodanxó segon home del grup comencen a construir la mala imatge que els personatges del repartiment s'aniran formant del protagonista, que a més d'egoista i mentider és el típic bromista pesat que no sap quan ha de parar de fer l'imbècil. Tanmateix, en el fons té bones intencions.
El grup l'acaben de conformar l'Erica Dundee (Cleopatra Coleman) i la Gail Klosterman (Mary Steenburgen), que ja viatjaven juntes i que en Phil també intenta entabanar al principi per fer-hi un trio, fins que descobreixen que no està pas sol.
A la colla hi haurà membres temporals, també, així com es produïran altres interaccions amb persones que no n'arriben a formar part, però tampoc és que a cada episodi vagin sortint més supervivents. N'hi ha molt pocs, i els anirem coneixent de manera ben dosificada al llarg de les quatre temporades. Cal destacar breus aparicions estel·lars de noms com Will Ferrell, Jon Hamm (Mad Men), Laura Dern, Kristen Wiig o Martin Short.
El dia a dia del grup consisteix a sobreviure tot buscant queviures i gaudint de moments de pau, però els problemes de convivència -sovint provocats per en Phil, però no sempre- són força constants, a més que, tot i tractar-se d'una comèdia, hi ha també elements de drama, tensió i fins i tot terror.
The Last Man on Earth partia d'una premissa perillosa, que semblava que no hagués de tenir gaire suc, però tot i la cancel·lació val a dir que ha sabut aguantar quatre anys amb uns episodis sorprenentment interessants, gairebé sempre acabats en cliffhanger, en què els personatges han rigut, han patit, s'han adaptat a les circumstàncies i han reflexionat sobre el destí de la humanitat de la qual són els únics representants, o com a mínim dels pocs que queden.
Trobo que és una sèrie diferent, arriscada i segurament no per als gustos de qualsevol, però val la pena donar-li una oportunitat i provar, almenys, tres o quatre episodis abans de prendre una decisió.
I si el protagonista ens resulta carregós -que podria ser, i més d'un es podria desanimar en adonar-se'n- només cal que considerem que aquest sentiment és un reflex del que senten gairebé tots els altres personatges, que també tenen coses a dir.
Es tracta de The Last Man on Earth, una comèdia post-apocalíptica creada i protagonitzada per en Will Forte.
L'any 2020 coneixem en Phil Miller (que surt del nom d'un dels productors executius i el cognom d'un altre, com a curiositat), que fa el ruc en un pati gegant que té per a ell sol i que és un món en què, després d'un virus letal per a la humanitat, ell és l'únic supervivent.
O això es pensava, perquè tampoc no es podria fer una sèrie gaire llarga basant-se en les idees esbojarrades d'un nen adult que dona per feta la total impunitat dels seus actes, ara que no queda ningú més a la Terra.
El cas és que ja al final del primer episodi coneix la que se suposa que és l'última dona de la Terra, la Carol Pilbasian (Kristen Schaal, especialista en doblatge d'animació, com es pot veure a Bob's Burgers). Sonada a la seva manera, exageradament optimista, amb un sentit de la moda i la gastronomia molt particulars però, sobretot, amb un gran cor, no és exactament la dona dels somnis d'en Phil, però el destí els ha unit com a última parella humana del planeta.
La "mala sort" fa que poc després, però massa tard per a les fantasies d'en Phil, coneguin la Melissa Shart (January Jones, vista a Mad Men, connexió amb la qual es fa un divertit gag més endavant), una dona força més esquerpa que la Carol i gens interessada en un home que té parella, encara que sigui l'últim que queda.
Qui s'hi emparella és en Todd Rodríguez (Mel Rodríguez), un tros de pa sensible, tímid, amable i pacífic que es guanya el cor de tothom, Melissa inclosa, amb la seva encantadora personalitat, llevat del d'en Phil, que al principi n'està gelós i no el suporta.
De fet, els seus intents de fer males passades al rodanxó segon home del grup comencen a construir la mala imatge que els personatges del repartiment s'aniran formant del protagonista, que a més d'egoista i mentider és el típic bromista pesat que no sap quan ha de parar de fer l'imbècil. Tanmateix, en el fons té bones intencions.
El grup l'acaben de conformar l'Erica Dundee (Cleopatra Coleman) i la Gail Klosterman (Mary Steenburgen), que ja viatjaven juntes i que en Phil també intenta entabanar al principi per fer-hi un trio, fins que descobreixen que no està pas sol.
A la colla hi haurà membres temporals, també, així com es produïran altres interaccions amb persones que no n'arriben a formar part, però tampoc és que a cada episodi vagin sortint més supervivents. N'hi ha molt pocs, i els anirem coneixent de manera ben dosificada al llarg de les quatre temporades. Cal destacar breus aparicions estel·lars de noms com Will Ferrell, Jon Hamm (Mad Men), Laura Dern, Kristen Wiig o Martin Short.
El dia a dia del grup consisteix a sobreviure tot buscant queviures i gaudint de moments de pau, però els problemes de convivència -sovint provocats per en Phil, però no sempre- són força constants, a més que, tot i tractar-se d'una comèdia, hi ha també elements de drama, tensió i fins i tot terror.
The Last Man on Earth partia d'una premissa perillosa, que semblava que no hagués de tenir gaire suc, però tot i la cancel·lació val a dir que ha sabut aguantar quatre anys amb uns episodis sorprenentment interessants, gairebé sempre acabats en cliffhanger, en què els personatges han rigut, han patit, s'han adaptat a les circumstàncies i han reflexionat sobre el destí de la humanitat de la qual són els únics representants, o com a mínim dels pocs que queden.
Trobo que és una sèrie diferent, arriscada i segurament no per als gustos de qualsevol, però val la pena donar-li una oportunitat i provar, almenys, tres o quatre episodis abans de prendre una decisió.
I si el protagonista ens resulta carregós -que podria ser, i més d'un es podria desanimar en adonar-se'n- només cal que considerem que aquest sentiment és un reflex del que senten gairebé tots els altres personatges, que també tenen coses a dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada