dissabte, 19 d’octubre de 2019

Lectures: Bola de Drac - Aquella vegada que em vaig reencarnar i era en Yamcha

Confesso que, quan vaig saber que existia això -i suposo que li ha passat i li passarà a molta gent-, vaig pensar que era una collonada, i probablement no me l'hauria comprat ni l'hauria llegit si no hagués estat perquè a la feina vaig ser l'encarregat de fer-ne la revisió. 

I va ser tota una sorpresa, un còmic autoconclusiu que, evidentment, s'aprofita de l'èxit d'una saga tremendament popular, llegendària fins i tot, però oficial i amb el tractament que es mereixeria qualsevol altre manga.


Bola de Drac Spin-off: Aquella vegada que em vaig reencarnar i era en Yamcha, és un volum únic de 144 pàgines (i un preu d'acord amb aquest gruix que no arriba al d'un tom japonès estàndard) que recopila material publicat originalment a la revista V-Jump de Shûeisha entre desembre de 2016 i agost de 2017, i que fa poc ens ha arribat en català de la mà de Planeta Cómic.

A la portada ja veiem que d'aquesta història se n'encarrega Dragongarow Lee -tot i que ens hi posen "dibuix" i citen el mestre Akira Toriyama com a responsable de la història original, cap mentida, però en atribuir aparentment només la part gràfica al senyor Lee pot conduir a confusió-, i queda clar que és una paròdia abans que en llegim la primera pàgina.


La història té una premissa d'allò més poca-solta: un adolescent japonès, fan de Bola de Drac, mor d'una manera estúpida caient per unes escales per veure de prop una noia i es reencarna en un altre món -això dels isekai que està tan de moda-, i resulta que aquest món és l'ideat per l'Akira Toriyama.

Ho fa en el cos d'en Yamcha, el personatge més maltractat de l'obra, com hem d'admetre tots els que l'hem seguit. Un lluitador amb una tremenda mala sort i, per tant, gairebé l'últim personatge en què ningú es podria voler reencarnar.
Però el protagonista té un gran avantatge, i és que coneix la història de Bola de Drac a la perfecció, de manera que aprofita la informació que té -i que els altres personatges desconeixen- per prendre decisions més encertades, entrenar-se com a Yamcha, tornar-se un lluitador respectable i canviar moments clau de la seva història, com ara la famosa mort en l'explosió suïcida d'un saibaiman a la saga dels Guerrers de l'Espai. 

És en aquest punt que la premissa ja no sembla tan idiota, o si més no, quan comença a semblar interessant, i certament ho és. 


Perquè ens permet veure com hauria pogut ser la història d'aquest humà que des de pràcticament el principi del manga i l'anime vam veure que no sortia ben parat de cap situació, i posa en pràctica unes conjectures que podrien haver-li passat pel cap a qualsevol fan de l'obra original en un d'aquells debats tan típics dels lectors de còmics.

El volum, com he dit més amunt, és més curt del que és habitual i la història ens deixa amb ganes de més, en esdevenir un més que notable "What if...?" de Bola de Drac, tot plegat acompanyat d'un dibuix que imita el del mestre Toriyama -a les escenes de la seva obra, però no pas a les del món real de l'adolescent- no de manera gairebé indistingible com és el cas d'en Toyotarô a Bola de Drac Super, però sí prou satisfactòriament, i amb el detall que l'estil de l'autor original que recrea és el de l'època que cobreix aquest spin-off  (ja sabem que va evolucionar al llarg dels 11 anys de publicació setmanal al Japó). 

Així doncs, Aquella vegada que em vaig reencarnar i era en Yamcha m'ha semblat un títol sorprenentment bo -no espereu cap meravella, però descartar-lo pels prejudicis seria un greu error-, i és el més semblant a una reparació de la figura d'en Yamcha que veurem mai. 






1 comentari:

  1. Ostres, primer cop que en sento a parlar. Doncs estaré al cas... que m'ha entrat molta curiositat

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails