En la meva última ressenya de còmic parlava d'aquells títols que tinc perquè els he trobat a preu de liquidació, obres que acostumen a ser d'un sol volum, autoconclusives, i d'editorials petites.
Sovint són petites joies del mestre Taniguchi, però s'hi pot trobar de tot, i el còmic que ressenyo avui és més aviat del segon grup.
En la prisión, de Kazuichi Hanawa, editada per Ponent Mon el 2004 i amb el títol original de Keimusho no naka, és una cosa molt diferent del que m'esperava.
M'agraden els drames carceraris, amb sèries com Prison Break, Orange is the New Black o Oz, i d'acord, ningú m'havia promès que el manga tindria aquest to, i em va costar quatre duros, però ja avanço que m'ha decebut.
Naturalment, no ho dic basant-me en les meves expectatives, que són responsabilitat meva. Ho dic perquè l'obra és una descripció de la vida que durant tres anys va fer a la presó el seu autor després que el detinguessin per possessió il·legal d'armes (sí, res a veure amb el que passa en d'altres països), en el seu cas per pura afició.
Això no és, en si, un problema. De fet, pot ser un document molt interessant de com és una presó japonesa. El problema és que és un manga avorridot, sense vida.
Se centra, bàsicament, en els àpats que l'autor hi feia, descrits amb un nivell extrem de detall, i en les tasques (concretament feines manuals) que els interns hi duien a terme sota la rígida mirada dels guàrdies, molt estrictes i en cap cas acusats de mala praxi (ignoro si per prudència de l'autor o perquè complien el tòpic japonès de l'honradesa i l'actitud exemplar), però encarregats de mantenir una disciplina gairebé militar entre els presoners.
No hi passa res d'emocionant, no hi ha girs sorprenents, i gairebé es podria dir que l'autor hi va estar prou bé. És una simple descripció de l'experiència que va tenir, i no va ser una experiència emocionant.
El còmic m'ha decebut per això, perquè no em sembla gaire interessant (i tanmateix se'n va fer una pel·lícula d'imatge real), i passa d'un tema a l'altre sense transicions i es limita a explicar com funcionaven les coses en aquella presó, sense reflexions sobre el delicte comès, el sistema judicial o la duresa excepcional de la sentència dictada contra el mestre Hanawa. Potser m'hauria despertat més curiositat si l'hagués fet algun altre autor mínimament conegut per aquí, on no se n'havia publicat res més.
En tot cas la sensació que em queda d'aquest títol empitjora amb la mediocre edició, la de vegades confusa retolació i sobretot la traducció, que trobo nefasta. Reconec que soc especialment exigent amb això perquè em dedico professionalment a revisar traduccions de manga, però si bé amb les obres de Ponent Mon no acostumo a quedar satisfet del tot i les agafo mentalment preparat, en aquest cas la cosa va més enllà.
Un tàndem traductològic entre una persona japonesa i una que té l'idioma de sortida com a llengua materna no és necessàriament un problema, n'he vist casos reeixits, però a En la prisión trobem un text farcit de frases encarcarades, que no flueixen gens, que no tenen gràcia, i són traduccions literals, de vegades.
Com si la persona que havia de polir la deficient traducció feta per la part japonesa del duet no hagués fet res de res. No és el primer cop que m'hi trobo i els noms concrets em sonen vagament. És una llàstima, perquè embruta encara més una experiència que ja de per si no havia estat satisfactòria.
Si el trobeu a preu de liquidació o us el deixen i no teniu res més per llegir no és una mala lectura, però per a mi no és l'obra mestra que alguns sembla que diguin que és. No tot el que té dibuix clàssic, sembla una novel·la gràfica o duu el segell d'una editorial amb bon gust té per què ser bo. I crec que és el que passa amb aquest còmic.
Sovint són petites joies del mestre Taniguchi, però s'hi pot trobar de tot, i el còmic que ressenyo avui és més aviat del segon grup.
En la prisión, de Kazuichi Hanawa, editada per Ponent Mon el 2004 i amb el títol original de Keimusho no naka, és una cosa molt diferent del que m'esperava.
M'agraden els drames carceraris, amb sèries com Prison Break, Orange is the New Black o Oz, i d'acord, ningú m'havia promès que el manga tindria aquest to, i em va costar quatre duros, però ja avanço que m'ha decebut.
Naturalment, no ho dic basant-me en les meves expectatives, que són responsabilitat meva. Ho dic perquè l'obra és una descripció de la vida que durant tres anys va fer a la presó el seu autor després que el detinguessin per possessió il·legal d'armes (sí, res a veure amb el que passa en d'altres països), en el seu cas per pura afició.
Això no és, en si, un problema. De fet, pot ser un document molt interessant de com és una presó japonesa. El problema és que és un manga avorridot, sense vida.
Se centra, bàsicament, en els àpats que l'autor hi feia, descrits amb un nivell extrem de detall, i en les tasques (concretament feines manuals) que els interns hi duien a terme sota la rígida mirada dels guàrdies, molt estrictes i en cap cas acusats de mala praxi (ignoro si per prudència de l'autor o perquè complien el tòpic japonès de l'honradesa i l'actitud exemplar), però encarregats de mantenir una disciplina gairebé militar entre els presoners.
No hi passa res d'emocionant, no hi ha girs sorprenents, i gairebé es podria dir que l'autor hi va estar prou bé. És una simple descripció de l'experiència que va tenir, i no va ser una experiència emocionant.
El còmic m'ha decebut per això, perquè no em sembla gaire interessant (i tanmateix se'n va fer una pel·lícula d'imatge real), i passa d'un tema a l'altre sense transicions i es limita a explicar com funcionaven les coses en aquella presó, sense reflexions sobre el delicte comès, el sistema judicial o la duresa excepcional de la sentència dictada contra el mestre Hanawa. Potser m'hauria despertat més curiositat si l'hagués fet algun altre autor mínimament conegut per aquí, on no se n'havia publicat res més.
En tot cas la sensació que em queda d'aquest títol empitjora amb la mediocre edició, la de vegades confusa retolació i sobretot la traducció, que trobo nefasta. Reconec que soc especialment exigent amb això perquè em dedico professionalment a revisar traduccions de manga, però si bé amb les obres de Ponent Mon no acostumo a quedar satisfet del tot i les agafo mentalment preparat, en aquest cas la cosa va més enllà.
Un tàndem traductològic entre una persona japonesa i una que té l'idioma de sortida com a llengua materna no és necessàriament un problema, n'he vist casos reeixits, però a En la prisión trobem un text farcit de frases encarcarades, que no flueixen gens, que no tenen gràcia, i són traduccions literals, de vegades.
Com si la persona que havia de polir la deficient traducció feta per la part japonesa del duet no hagués fet res de res. No és el primer cop que m'hi trobo i els noms concrets em sonen vagament. És una llàstima, perquè embruta encara més una experiència que ja de per si no havia estat satisfactòria.
Si el trobeu a preu de liquidació o us el deixen i no teniu res més per llegir no és una mala lectura, però per a mi no és l'obra mestra que alguns sembla que diguin que és. No tot el que té dibuix clàssic, sembla una novel·la gràfica o duu el segell d'una editorial amb bon gust té per què ser bo. I crec que és el que passa amb aquest còmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada