Sèries: Little Fires Everywhere

Continuo veient i ressenyant sèries de curta durada, que poden ser minisèries o sèries amb temporades de pocs episodis i força espaiades en el temps, i la d'avui és una d'aquelles que descobreixo tot navegant pels menús de les plataformes d'streaming, quan sobretot per la gent que hi surt m'aturo a veure'n més coses i decideixo que les vull mirar.

En aquest cas va ser precisament per això, un repartiment liderat per dues cares molt conegudes, però ni tan sols vaig voler saber de què anava. La veuria i prou, sense sobreinformar-me, i he de dir que la cosa ha sortit bé.

Little Fires Everywhere, creada per Liz Tigelaar, és una minisèrie de 8 episodis basada en la novel·la de 2017 del mateix títol de Celeste Ng, i es va estrenar en primícia a Hulu el març de 2020, però després va passar a Amazon Prime Video, que és on jo l'he vist.

Situada a la segona meitat dels anys 90 al suburbi de Shaker Heights, prop de Cleveland (Ohio), als Estats Units, explica la confrontació entre dues mares amb orígens i filosofies completament diferents que el destí fa que es trobin i que interactuïn molt més enllà del que els hauria agradat, ateses les primeres impressions que van tenir l'una de l'altra. 

La sèrie comença amb una imatge potent, la d'una casa cremada i una família traumatitzada per l'experiència, i a partir d'aquí tot és un gran flashback -amb algun altre flashback per explicar les circumstàncies de les dues protagonistes més endavant- en què veiem com es va arribar a la situació que va conduir a l'incendi, ja ens diuen al principi que provocat.

I, tal com diu el títol, al llarg de la història trobem petits focs, alguns de literals i d'altres de simbòlics, que es produeixen a mesura que avancen els esdeveniments.

El cas és que les dues dones al voltant de les quals gira la història de Little Fires Everywhere són la Mia Warren (Kerry Washington, a l'esquerra) i l'Elena Richardson (Reese Witherspoon), respectivament una mare soltera que acaba d'arribar al poble amb la seva filla adolescent, un cotxe molt vell i mal conservat i poc pressupost per llogar un lloc per viure, i una dona rica que fa de periodista a temps parcial i també s'ocupa d'administrar la casa que li acaba llogant a la Mia, tot i que no li fa gaire bona espina.

Desconfien l'una de l'altra des del primer moment, la Mia perquè li costa dissimular que els rics (i blancs) els prefereix ben lluny i l'Elena perquè nota que l'altra amaga alguna cosa, i la veritat és que sí, que diu mentides, però anirem veient per què.

El cas és que és artista i sembla que fa anys que viu canviant constantment de població, cosa que té un sentit que descobrirem a mesura que es descabdelli el misteri que l'envolta, i duu amb ella la seva filla Pearl (Lexi Underwood), acostumada a aquesta vida gens materialista i a no poder conservar les amistats. 

És evident que la Mia estima la seva filla amb bogeria i que faria qualsevol cosa per protegir-la, però els extrems a què de vegades arriba xoquen amb el desig de llibertat de l'adolescència, i aquí les veurem barallar-se aparentment per primer cop. 

A cals Richardson, on l'Elena manté una vida tremendament estructurada i planificada, perfeccionista fins a límits angoixants per a la resta de la família, les coses no són tan boniques com sembla. Amb dos fills i dues filles, tots dins l'adolescència, ella ha fet el que ha pogut com a mare, però mentre que els dos nois no li han donat gaires més problemes que els típics de les baralles entre germans, amb les noies en té una de freda i una de calenta: la gran, Lexie (Jade Pettyjohn), és una mini-Elena, i intenta imitar la seva mare en tot el que pot -també en el seu excés d'entusiasme a l'hora de relacionar-se amb les persones negres, que la fan caure en el paternalisme-, amb l'objectiu de ser la filla perfecta, en aquests moments enfocada a entrar a la universitat de Yale. 

En canvi, la petita, la Izzy (Megan Stott), li ha sortit rebel, amb aspiracions artístiques com la Mia -i per això la nena esdevé l'única dels Richardson que li cau bé-, i la tendència a dur la contrària a la seva mare, malgrat els esforços del pare, en Bill (Joshua Jackson), que fa un paper conciliador i s'empassa un estil de vida que no l'acaba de convèncer perquè l'únic que desitja és no tenir problemes.

La noia és un dels personatges més interessants, sempre organitzant-ne alguna per expressar-se, per protestar contra tot allò que no li agrada, cosa que fa emprenyar l'Elena perquè és l'extrem totalment oposat al seu, i aquest enfrontament -exemplificat en la negativa de la mare a anomenar "Izzy" la que oficialment es diu Isabelle, mentre als seus altres fills sí que els anomena amb sobrenoms o hipocorístics- desencadena alguna de les tragèdies de la trama.

Naturalment, la Lexie fa costat a la seva mare i fa la punyeta a la seva germana petita, però els nois no s'hi fiquen gaire. En tot cas, el més jove, en Moody (Gavin Lewis) li ofereix el seu suport de tant en tant, mentre que el gran, en Trip (Jordan Elsass), s'ho mira tot una mica des de lluny.

La filla de la Mia, la Pearl, comparteix institut amb tots ells, i de vegades passa l'estona a casa seva, de manera que va establint relacions de més o menys distància amb els joves Richardson, però el drama està servit quan en Moody s'enamora d'ella des del principi i ella... diguem que té els ulls posats en una altra banda.

No cal revelar res més d'aquesta sèrie de drama i una mica de misteri, trobo. Penso que ja han quedat definits els personatges principals i les seves dinàmiques. A partir d'aquí només em queda dir que Little Fires Everywhere és una sèrie que narra l'enfrontament entre dues dones i com això arrossega els fills i afecta profundament les seves relacions i desencadena els fets amb què comença el primer episodi.

Pel camí veurem com ens parla de racisme (en aquest cas sobretot paternalista), diferències entre rics i pobres i, sobretot, de maternitat i diferents maneres d'entendre-la i posar-la en pràctica, a més de la lluita que representa i els sacrificis que pot arribar a comportar segons les circumstàncies. Perquè fins i tot és possible comprendre algunes accions de l'Elena, veient que, al capdavall, també ha hagut de renunciar a bona part dels seus somnis per fer de mare de quatre criatures. 

Amb un judici pel mig que fa que el debat se centri en l'esmentada maternitat, Little Fires Everywhere té la durada justa, adequada, i un final prou obert per especular amb el destí dels seus personatges, però alhora no és necessari que se'ns mostri de manera explícita per considerar-lo encertat. Curta, interessant i amb temes que conviden a reflexionar, el cert és que la recomano.