Lectures: Utena

D'aquí a uns mesos tornarà a estar d'actualitat una obra que fa molts anys, concretament 21, es va començar a emetre en la seva versió animada en català al K3. Un anime popular i recordat amb afecte, que jo també vaig veure en el seu moment i que tenia component misteriós i una narrativa complexa que tot i així no afectaven la seva qualitat i el seu interès.

Doncs bé, se'n tornarà a parlar perquè n'arribarà una nova edició del manga -malauradament, altre cop només en castellà-, després que entre 2001 i 2002 se n'editessin els 5 volums que la formen. Fa uns anys vaig dedicar-li una entrada en un altre lloc, i la vull recuperar ara, perquè al capdavall el text és meu i de tota manera el reformulo per a aquest blog personal. 

Utena: la chica revolucionaria és un manga de Chiho Saitô i Be Papas publicat en forma de sèrie setmanal a la revista Ciao entre 1996 i 1998 al Japó, i que va tenir una adaptació a sèrie animada de 39 episodis, un llargmetratge animat, dos manga spin-off d'un volum cadascun i un videojoc per a la Saturn. 

Aquí ens va arribar el manga original, a més d'un que adaptava la pel·lícula, a més de l'esmentada sèrie, que sí que vam poder gaudir en català. Pel que fa al manga, però, en tinc una opinió força diferent. 

La protagonista de la història és la Utena Tenjô, una noia de 14 anys que va a una acadèmia d'elit i que duu un informe de noi, almenys a la part de dalt, i representa un rol de gènere que és inevitable que ens faci pensar en la Lady Oscar, de la magnífica La Rosa de Versalles. 

De petita, als 7 anys, va estar a punt de morir i un home la va salvar i li va llepar les llàgrimes, cosa profundament fastigosa que tot i així a ella l'ha fet somiar amb aquell príncep salvador, el "Príncep de les Llàgrimes", des de llavors. De fet, rebre'n cartes durant aquests anys hi ha contribuït. És per això que actua com ell, té una actitud tradicionalment masculina i vol salvar qui necessiti la seva ajuda. 

He dit que anava a una acadèmia d'elit, però hi va perquè és l'origen de les cartes que ha anat rebent del seu Príncep de les Llàgrimes, i allà hi coneix la misteriosa i taciturna estudiant Anthy Himemiya, a més de desfermar la passió de les alumnes femenines tant amb la roba de noi com quan, ocasionalment, es posa l'uniforme oficial previst per a les noies. 

Doncs bé, a l'acadèmia Ohtori, ja de per si elitista, hi ha un grup encara més selecte d'estudiants, el Consell, que fa ús d'unes instal·lacions exclusives i que celebra uns duels en què es disputa la Núvia de la Rosa, que és, efectivament, l'Anthy. El guanyador dels duels, en què acostuma a tenir avantatge el campió vigent, perquè de dins del cos de l'Anthy en surt l'Espasa de Déu, s'endú (o manté) la noia com a esclava. 

Així, el caràcter salvador de la Utena i la situació que es troba a l'acadèmia fan que, amb la voluntat de protegir l'Anthy, entri en aquesta dinàmica de duels per guanyar i actuar segons aquell ideal de comprar esclaus per alliberar-los que segur que ens ha passat alguna vegada pel cap. 

Però, és clar, a partir de llavors ha d'acceptar tots els desafiaments i guanyar-los perquè no li prenguin l'Anthy. L'objectiu de tot plegat és obtenir el poder per "revolucionar el món", un concepte abstracte que no s'acaba d'explicar, i a mesura que el manga avança malbarata espai amb històries protagonitzades per personatges secundaris -difícils de situar cronològicament respecte a la trama- i d'altres de curtes i més humorístiques on el pes el té el mico Chu-chu, mascota que viu amb la Utena i l'Anthy

Com a successió de combats, a l'anime n'hi ha més i tenen molt més atractiu en estar animats, és clar, però tampoc no és que a la sèrie de televisió la trama s'acabi entenent del tot, o si més no està oberta a interpretacions, com passa amb Evangelion. 

No és una obra senzilla d'entendre, ja dic ara que jo no en seguia gaire el fil, tot i que m'agradava, però el manga és encara més confús, i els simbolismes fàl·lics, incestuosos i abusius que hi trobem el compliquen. Per acabar-ho d'adobar, l'edició del manga no és de les millors que li he vist a Norma Editorial -tot i que entenc que eren els seus primers anys de volum japonès estàndard, format que li va costar adoptar-, amb algunes tintes massa fluixes i un horrible efecte moiré que si bé trobem en altres obres del seu segell encara ara, a Utena era constant. 

Un manga sens dubte emblemàtic de finals dels 90, que espero que millori l'apartat tècnic en aquesta nova i esperada edició -i, posats a fer, se'n renovi la traducció, però vists altres casos amb aquesta editorial no crec que s'hi destinin recursos-, però que pel que fa a la història a mi no em va agradar, no la vaig trobar fluida i és d'aquells casos en què trobo que l'anime és força millor. Tant és així que me la vaig acabar venent, un cop la vaig acabar de llegir. 

Per tant, personalment no la recomano, almenys en format manga. De tant en tant hi ha coses que no m'agraden, a mi, que m'ho empasso tot, i també ho he de poder dir.