Quantes vegades us he dit que m'agraden les minisèries? Ofereixen històries molt bones i en pocs episodis, format ideal quan no es té gaire temps per gaudir de la ficció audiovisual, i avui us en porto una altra que m'ha agradat força i que tracta un tema des d'un punt de vista poc habitual.
A més, és una història basada en fets reals que, curiosament, va viure l'actor que fa de protagonista de la sèrie, que va voler-la convertir en la producció de què avui parlaré.
Baby Reindeer és una sèrie de 7 episodis creada per Richard Gadd, basant-se com deia en una experiència real que va patir, i que converteix aquí en una comèdia negra amb tocs dramàtics i de suspens per a Netflix, la plataforma on es pot veure des del passat mes d'abril.
Ell hi fa de Donny Dunn, bàrman d'un pub de Londres on un bon dia té la fatídica idea de convidar una clienta, que assegura que no duu diners a sobre, a una tassa de te.
De manera immediata es forma una bonica connexió entre dos desconeguts, d'aquelles que podem viure tots en algun moment de la vida, però que assumim que seran cosa d'un dia... que no és el que li passa al protagonista, perquè la clienta, la Martha Scott (Jessica Gunning) s'obsessiona amb ell, es presenta cada dia al pub i, entre bromes, es fa la pel·lícula que hi ha una atracció mútua i que ella i en Donny estan sortint.
El cas és que el comença a assetjar per e-mail, a la feina i al carrer, i ell no sap com aturar-li els peus, atès que el flirteig s'ha produït només per part de la dona però alguns equívocs fan que li resulti molt incòmode posar-se seriós i, quan ho fa, la reacció d'ella és exageradament irada.
Aviat queda clar que la Martha és una persona perillosa, no l'entranyable i maldestra quarantina que sembla en un primer moment, però en Donny hi està massa emmerdat i demana ajuda a la policia, sense èxit.
El protagonista, que va viure fets molt similars a la seva vida real -encara que l'assetjadora real nega categòricament que les coses anessin com descriu la sèrie i amenaça amb presentar una demanda-, és un paio amb molt mala sort, que ràpidament obté la nostra simpatia: tot i que treballa al pub per guanyar-se la vida, el seu somni és esdevenir monologuista còmic, però no té gaire gràcia i, ara que es presenta a concursos per triomfar, té aquest problema personal que afecta també a les seves aspiracions.
De la mateixa manera, la situació està afectant a la incipient relació amb la seva xicota, la Teri (Nava Mau), que intenta dur discretament perquè, tot i que és una dona trans que ell ha buscat expressament, té por que la societat el jutgi.
Aquests i altres traumes sexoafectius tenen una explicació que anirem descobrint a mesura que avança la sèrie, que té un gir colpidor i una atmosfera que en alguns moments a mi em recorda Mr. Robot, amb el to de la narració en off del propi protagonista, plans propers i una sensació angoixant que es produeix amb freqüència.
Baby Reindeer tracta un tema tractat anteriorment, el de l'assetjament, però en la no tan explorada variant de quan l'home és la víctima de la dona, i trobo que tenim un problema com a societat quan aquestes coses, en invertir els papers habituals, ens provoquen, conscientment o no, pensaments de menyspreu, en rebaixem la valoració de la gravetat o fins i tot fem bromes.
El cas que veiem en aquesta sèrie és greu, i a sobre real, però no se centra només en el tema principal, sinó que Richard Gadd s'hi despulla per explicar una cosa molt personal que el va conduir a no ser prou contundent amb l'assetjadora, encara que ho faci amb un toc d'humor, propi del seu ofici.
El tema, tant la història de l'assetjament en si com la qüestió de la culpa, la vergonya i el trauma, és prou interessant i la quantitat d'episodis, a més a més curtets, prou assequible perquè li doneu una oportunitat, i jo us ho recomano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada