Lectures: De què parlo quan parlo d'escriure

Hi ha llibres que volem llegir, però que per algun motiu ens fan mandra. Haruki Murakami és un dels meus escriptors preferits, tot el que en treuen -i, per sort, tot surt en català- m'ho compro i ho llegeixo amb delit. I la veritat és que ja n'havia llegit un parell de llibres de no ficció.

Però el títol del llibre d'avui em semblava, fins i tot a mi, poc atractiu. Això no va impedir que el volgués i me'l regalessin, però no el vaig llegir de seguida, com els altres, sinó que van passar un parell d'anys fins que m'hi vaig posar. Ara que ho he fet, però, puc dir que les aparences enganyen i que hauria d'haver confiat en l'autor, i no en el títol.

Havia llegit Underground, un llibre d'entrevistes sobre els atemptats amb gas sarín a Tòquio el 1995, i De què parlo quan parlo de córrer, on l'autor ens explica una de les seves passions, que és córrer maratons. I em van semblar interessantíssims. 

Però, no sé per què, De què parlo quan parlo d'escriure (2015) em va semblar que requeriria un esforç més gran, que tindria bon gust però que costaria una mica més d'empassar. Al capdavall, un llibre d'un escriptor parlant sobre el propi procés d'escriptura, i sobre ell mateix com a professional? Podria haver sortit malament.

I no, no trobo que sigui el cas, perquè me l'he empassat amb molt de gust. És cert que, sent seguidor de l'autor, em resulta interessant conèixer detalls de la seva vida, i la seva professió, evidentment, forma part de la seva vida, però intentant ser objectiu trobo que aquest llibre és interessant per si mateix. 

Murakami hi parla de com va decidir fer-se escriptor -detall que ja havia comentat en algun altre llibre-, com era la seva vida llavors, quan regentava un bar, com tracta les inspiracions de la vida real que qualsevol escriptor o escriptora fa servir a les seves obres, la seva metodologia, la seva relació amb els editors i els lectors i altres detalls d'allò més interessants i que confesso que m'han fet revifar una mica la malauradament molt apagada flama d'escriptor que tinc a dins.

Si en seguiu l'obra, us recomano sense cap mena de dubte aquest llibre, que va bé per conèixer millor la persona, en general coneguda per ser poc donada a participar en els mitjans de comunicació -i aquí tracta aquest tema-, però també per fer-se una idea més aproximada d'algunes de les coses que se'n diuen i veure, novament, que es tracta d'un professional tan exitós com humil.