Lectures: Pregària per als tímids com els arbres

Fa gairebé un any vaig publicar una crítica literària menys entusiasta del que és habitual en mi, sobre un llibre amb el qual tenia un problema concret: la seva naturalesa introductòria i la manera com s'ha tractat per part de l'editorial que ens l'ha dut.

Doncs bé, com que no volia deixar la història inacabada fa poc n'he agafat de la biblioteca -per no gastar-me més diners en una relació pàgines/preu que trobo criminal- la continuació, i ara que l'he llegit passo a comentar-la.

Pregària per als tímids com els arbres, de Becky Chambers, continua la història que se'ns presentava a Psalm per als construïts en terres salvatges, i si en aquella primera part vèiem com li mongi del te Dex coneixia el robot Moixeró, en un context en què la Humanitat ja fa segles que va deixar de banda la tecnologia per viure d'una manera respectuosa amb la natura i amb si mateixa, en aquesta segona part som testimonis del viatge que fan aquests dos personatges per la civilització humana, i com aquesta rep el desconegut visitant.

Un viatge que permet que els dos protagonistes es vagin coneixent i aprofundeixin en la seva relació, un interessant contrast entre una persona que s'ha pres un descans de la seva feina i té dubtes existencials i una màquina que actua amb la innocència pròpia d'un infant, i que dona lloc a situacions divertides, però també algunes d'emotives.

Si bé estic satisfet (potser el meu completisme més que no pas jo) d'haver conegut el final de la història, aquesta segona novel·la m'ha fet la mateixa sensació que la primera: és agradable de llegir, ve de gust, però no hi ha conflictes, és tan bonrotllista i utòpica en la seva proposta que costa de trobar versemblant. Sembla més un desig que una història, parlant del conjunt. No fa patir. Reflexionar, potser sí, però patir d'aquella manera que quan s'acaba et deixa una sensació duradora, diria que no.

Pel que fa a l'edició, hi torno, perquè me'n faig creus: amb l'avantatge de publicar la traducció -per cert, novament s'escapen unes quantes marques de gènere que traeixen l'estil general en neutre, manca de cura o de revisió- més tard que l'original, i veient que són dues històries que juntes sumen menys de 400 pàgines, trobo que Mongi i robot s'hauria d'haver publicat en un sol volum, i al mateix preu al qual s'ha publicat cadascun dels dos que ens han arribat. I estaríem parlant, de totes maneres, d'un llibre car, com tots els que trobem a l'actualitat, en què malauradament els llibres han pujat tant de preu en pocs anys que normalment voregen el 20 euros. Però no: aquí tenim dos llibres de menys de 200 pàgines a 20 euros cadascun. 

Dit això, per fortuna existeixen les biblioteques, i si us va agradar la primera part no us hauríeu de perdre la segona, que és una mica millor.