He explicat més d'un cop que tinc moltes coses per llegir, però potser no havia dit mai que n'hi ha que he començat a llegir diverses vegades i que encara no he gaudit al 100%. Bé, potser només m'ha passat amb una col·lecció, i aquesta és Tokyo Babylon, un clàssic de les CLAMP que fins i tot tenint-lo sencer en la seva edició en 7 volums de Planeta DeAgostini, ara superada (pel que em diuen només pel sentit de lectura oriental) per la de Norma, no acabava de llegir mai... fins ara.
Publicada originalment al Japó entre 1990 i 1993 (sí, se solapa amb X, que va començar el 1992) a la revista Wings i considerada un shôjo, Tokyo Babylon és segurament un dels millors títols del quartet (llavors eren més membres, però) que coneixem com a CLAMP, autores entre moltes altres coses de Sakura la caçadora de cartes, Chobits o l'actual Gate 7.
Es va recopilar en un total de 7 volums més prims del que és habitual i en els quals es basa l'edició que tinc i he llegit, per desgràcia encara de l'època del sentit de lectura occidental, que per cert era una reedició, per fi fins al final, del material que Planeta havia publicat parcialment en l'equivocadíssim format grapa de 40 pàgines uns anys abans.
Pel que fa a l'argument de l'obra, ens trobem amb només tres personatges principals, que repassarem ràpidament: el primer és en Subaru Sumeragi, un noi de 16 anys que resulta que és el 13è líder del Clan Sumeragi, una família dedicada des de fa generacions a l'ocultisme.
En Subaru es dedica a l'exorcisme i sovint li encarreguen que es desfaci d'esperits de tota mena que provoquen angoixa en les persones d'aquest món, i és molt bo en la feina que fa, però és un noi tímid i extremadament sensible al qual afecten totes i cadascuna de les experiències que viu quan s'enfronta a un nou cas.
La Hokuto Sumeragi és la seva germana bessona (per tant té la mateixa edat que ell) i va rebre una formació bàsica pel que fa a l'onmyôji, però no s'hi dedica i no té, ni de lluny, els poders del seu germà. Al contrari que ell és cridanera, extrovertida i impulsiva, i hàbil a la cuina.
Ella és qui va introduir a la vida d'en Subaru el següent personatge, amb la intenció que son germà s'obrís i fos feliç, perquè està convençuda que tots dos han d'acabar formant parella.
Es tracta del veterinari Seishirô Sakurazuka, un home més gran que passa molt de temps amb els germans Sumeragi i que també prové d'una família de mestres de l'onmyôji, els Sakurazukamori, coneguts pels seus assassinats.
Ell fuig d'aquesta imatge i sempre el trobem ajudant els altres dos personatges, a més de tirar-li la canya a en Subaru contínuament, cosa que escandalitza el pobre nano, que en el fons sent el mateix. L'actitud d'en Seishirô és misteriosa i poc a poc anirem descobrint secrets del seu present i el seu passat.
Mentre la història avança veiem històries autoconclusives de gran càrrega dramàtica en què en Subaru resol problemes causats per esperits que tenen temes per tancar al món dels vius, una mica com a la sèrie de televisió Ghost Whisperer, salvant les distàncies temporals i de format, però amb la diferència que el protagonista d'aquest manga té poders que l'ajuden a fer que aquests éssers venjatius escampin la boira.
Són éssers que faran molt de mal, però que també estan profundament ferits per la manera com van deixar aquest món, i a mida que anem coneixent les seves històries ens adonem de la seriositat d'aquesta obra, que a més llança un missatge d'allò més crític contra la decadència de la societat. És un dels punts forts de Tokyo Babylon, que només amb la descripció dels personatges podria haver semblat un xic poca-solta, però us recomano que us tragueu aquesta idea del cap.
Cap al final de l'obra s'acaba el format de relats autoconclusius, la trama avança ràpidament i la història dels personatges assoleix el clímax, que evidentment no puc ni insinuar. Només diré que m'ha deixat una gran sensació, aquest manga. No n'esperava tant, sincerament, i per tant us el recomano. La traducció no és especialment bona i, pel que m'han dit, l'edició de Norma, d'uns quants anys després, tampoc no l'ha millorat, però val la pena.
Això sí, Tokyo Babylon, que per cert té una OVA de dos episodis llançats entre 1992 i 1994 i una pel·lícula d'imatge real de 1993, té dos grans problemes: en primer lloc el seu final autèntic és a X, un còmic magnífic però que està en pausa des de 2002, teòricament a 3 volums d'acabar. En segon lloc, i molt relacionat amb això, si heu llegit X abans que Tokyo Babylon us haureu menjat un spoiler monumental sobre el final d'aquesta obra. Per tant, llegiu primer Tokyo Babylon, que ja tindreu temps de llegir X.
