Permeteu-me que interrompi el cicle de Popeye per fer una nova entrega dels Moments Inoblidables del món de l'entreteniment. Em sembla que no n'havia parlat abans en aquest bloc, però m'agrada Beverly Hills 90210. De fet m'encanta. Quan era petit em fumia de ma germana, que la mirava, però ja als 17 anys vaig enganxar algunes de les últimes temporades a Telecinco i allà va quedar la cosa, fins que Televisió de Catalunya ens la va portar fa uns anys en català (una nova versió, perquè es veu que antigament Telecinco ja havia fet alguna prova d'emissió en català de les seves sèries, però amb un doblatge de l'època).
Molta gent devia fugir, de tota manera, de Beverly Hills quan es va passar pel K3, per allò de "és que en català em sona estrany" i tota mena d'excuses típiques de l'autoodi català. Però no és el meu cas, ans al contrari: que l'emetessin en aquell moment i a més en català era el que em calia per veure-la d'una vegada i cronològicament, sobretot els primers anys, que de petit havia ignorat. I, personalment, trobo que queda molt millor el títol en català, que se salta senzillament la referència del codi postal que hi ha en anglès, que no pas el sobrenom pel qual es coneixia la sèrie en castellà, manllevat de l'eslògan de la Coca-cola d'aquells temps.
La primera cançó d'entrada! Que mítica! I com havia d'evolucionar amb el temps per acabar esdevenint un inoblidable opening, amb la música més enganxadissa de la història de la televisió... Però no som aquí per parlar d'això, sinó del moment inoblidable que inaugurarà el cicle (que continuaré a mesura que aconsegueixi els vídeos per tallar-ne la part que m'interessa i pujar-la a Youtube) de Beverly Hills dins la secció: la primera mort d'un personatge. Una mort aparentment inexplicable, sense gaire repercussió en la resta de personatges, però no per això menys impactant.
L'Scott Scanlon era l'amic d'en David quan encara era un pela-canyes com ell, però va morir en una època en què el personatge interpretat per en Brian Austin Green començava a ser acceptat dins la colla dels "populars" i tenia molt abandonat el seu antic millor amic, fins al punt que va assistir a la seva festa d'aniversari (on, toca't els ous, es produeix la mort de l'homenatjat) forçat per la mare del seu amic.
Hi va haver un moment en què vaig pensar que en David estaria afectat per tot això, sí, i ara el veurem, però no va passar d'aquí. Ben aviat es va oblidar el tema. És curiós com es va passar pàgina amb la mort de l'Scott. De fet, això succeïa al capítol 14 de la segona temporada, i no se'n va tornar a parlar. D'acord, Beverly Hills no és una sèrie amb una complexitat argumental destacable, i hi ha més moments incoherents durant els 10 anys d'emissió de la sèrie original, però la mort d'un protagonista (encara que fos entre protagonista i secundari) hauria d'haver tingut més pes. Vegem l'única reacció que hi va haver:
Que gran per part dels guionistes, oi? Muntar una escena tan sorprenent per conscienciar els espectadors sobre la importància de l'amistat, encara que després part dels protagonistes es passessin la vida robant-se la parella, un acte de pura amistat. Doncs no, senyores i senyors, no és això. L'intèrpret de l'Scott, en Douglas Emerson, es va retirar de l'actuació de sobte, va anar a la universitat i va servir a l'Exèrcit dels Estats Units fins que se'n va jubilar el 2003. Ara viu retirat a Denver (Colorado), té 35 anys, és casat i té dues filles, i cap intenció de tornar a actuar.
Per tant, entenc que segurament ho va decidir i va fotre enlaire els plans dels guionistes, que es van haver d'inventar aquesta història pel canvi d'humor del jove Douglas. O vés a saber, potser sí que primer va ser la sorpresa del guió i després la retirada, però jo m'inclino més a pensar que el tio va donar els 15 dies i es va enrolar a l'exèrcit.
