Menú

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris david silver. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris david silver. Mostrar tots els missatges

dijous, 9 de febrer del 2012

El temps no perdona: Beverly Hills 90210

Benvingudes i benvinguts a una nova entrega d'aquesta secció dedicada a riure de veure com ha afectat el pas del temps als actors de sèries mítiques i treure importància a la vellesa que, en si, no és res dolent sinó tot el contrari. 

Avui la protagonista és Beverly Hills 90210 (Beverly Hills en català, Sensación de vivir en castellà), sèrie d'adolescents que es va emetre originalment entre 1990 i 2000 i de la qual ja havia parlat alguna vegada. He de dir que no correspon gens al perfil de sèrie que m'acostuma a agradar i que em fotia de ma germana quan ella la mirava de petita a Telecinco, però que jo m'hi vaig enganxar quan la va emetre el K3 fa uns anys, ja ben grandet. M'encanta, començant pel seu mític opening:



Amb el temps va anar canviant musicalment i pel que fa a les imatges, però poso el de la tercera temporada perquè és un dels que més m'agraden i encara hi apareix el repartiment clàssic. A més, si es tracta de veure com han canviat tampoc no té massa sentit posar el vídeo de la temporada 1999-2000, oi?

No és cap secret que, tot i que representava que els personatges començaven la sèrie a primer d'institut i tenien 15 o 16 anys, els actors en tenien més. Això, almenys a mi em passava, crea un complex d'inferioritat quan hom arriba a aquella edat i veu que no està físicament tan desenvolupat com els protagonistes d'una sèrie, cosa que en el meu cas s'agreuja amb el meu aspecte tradicionalment més jove del que sóc en realitat.


Un dels casos més notables era el d'en Luke Perry, que feia del rebel sense causa Dylan McKay. Tenia 24 anys quan va començar la sèrie, en realitat. Després de la sèrie que el va fer famós es va dedicar a actuar en papers petits i sobretot fer d'actor de doblatge, i ara té 45 anys.


L'inoblidable Brandon Walsh (Jason Priestley), el pesonatge que dóna nom al meu ordinador i amb qui més m'identificava de la sèrie (no pel físic, però) començava amb 21 anys i ara en té 42. Igual que en Dylan i  pràcticament tota la resta del repartiment després d'allò ha fet petits papers en sèries i algun telefilm, però poca cosa més.


L'Ian Ziering, que donava vida a l'Steve Sanders, era el més gran dels personatges masculins. Començava amb 26 anys i ara en té 47, cosa que acabo de descobrir. També marcat per la sèrie, després va fer coses de poca importància, poc rellevants, però més avall veurem una cosa força interessant.


El "petit" David Silver, en Brian Austin Green (que ara es fa dir Brian Green a seques) tenia 17 anys en començar Beverly Hills 90210, ara 38, i és el que ha tingut més èxit, sens dubte, de tota la colla: l'hem pogut veure entre altres coses a Terminator: Les Cròniques de Sarah Connor, Smalville o Desperate Housewives.


El 2005 l'Ian Ziering i en Brian Austin Green van aparèixer junts a la recomanable pel·lícula Domino, protagonitzada per la Keira Knightley. Però no era una coincidència, sinó que feien d'ells mateixos, d'Ian Ziering i Brian Austin Green, perseguits pels seus papers a la sèrie que els va fer famosos. A més, els seus companys de repartiment també hi apareixen, però en vídeos que veiem en alguns moments de la pel·lícula.


Passem a la part femenina del repartiment, encapçalat per edat (però no per importància) per la Gabrielle Carteris, que feia d'Andrea Zuckerman. La periodista del West Beverly tenia 29 anys en començar la sèrie, i ara 51. Suposo que és per això que després de la cinquena temporada va deixar la sèrie, perquè es devia notar molt que no passava per una noia de 21 anys. Què va fer després? Ho endevineu, oi? El que sí que és destacable és que va tenir el seu propi talk show, Gabrielle, que va durar només una temporada.


La Jennie Garth (Kelly Taylor), 18 anys el 1990 i 39 ara, és per a mi l'únic personatge femení que es va conservar bé durant tota la sèrie, tot i que ara se li noten operacions i maquillatge en quantitats industrials. Molts telefilms i petites aparicions televisives formen el seu currículum posterior a Beverly Hills 90210, però curiosament va reprendre el seu paper de Kelly Taylor a la seqüela 90210 durant 20 episodis de les primeres dues temporades, entre 2008 i 2010.


La Shannen Doherty (Brenda Walsh) va començar amb 19 anys i ara en té 40. Mal portats, tot s'ha de dir, i mira que era el meu amor platònic televisiu i el motiu pel qual vaig començar a mirar Charmed, una altra sèrie que tampoc no seria del meu perfil però que m'agrada molt.

Igual que en Brian Austin Green, s'ha fet un fart de treballar, ha fet molts telefilms i ha tingut petites aparicions, però en canvi va protagonitzar Charmed durant les tres primeres temporades, fins que la van fotre fora per la seva mala relació amb l'Alyssa Milano. Curiosament era la segona vegada que els productors executius Aaron Spelling i Darren Star la fumien fora, perquè de Beverly Hills 90210 va sortir després de posar per a la revista Playboy, cosa que tenia prohibida. I tot i així va aparèixer també amb la Kelly a 90210, sèrie no produïda per en Darren Star ni el desaparegut Aaron Spelling.


En canvi la Tori Spelling (Donna Martin), que no apareixia a la sèrie per mèrits propis sinó pel seu parentesc amb el productor executiu que duia el seu cognom i era el seu pare, va tornar com a Donna Martin a 90210 malgrat que no hi tenia endoll, però va ser durant només dos episodis.

Amb 38 anys ara i 17 quan va començar la sèrie, era la més jove del repartiment, amb la mateixa edat que en Brian Austin Green, la seva parella fictícia. A què s'ha dedicat tots aquests anys? Us ho podeu imaginar: petits papers, cameos i telefilms.



Mireu-les, aquí tenim les "guapes" de la sèrie tants anys després, reunides a 90210. També hi vèiem l'entranyable Joe E. Tata, que feia de Nat Busschio i que ara té 75 anys. Aneu a la meitat del següent vídeo:



Hi veiem una altra reunió, la de la Donna i la Kelly, que eren tan amigues durant la sèrie original. Per cert, a les escenes en què la Donna representa que parla en japonès el seu accent és tan terrible que no s'entén gairebé ni una paraula, sobretot al restaurant. L'altra noia que hi surt és l'Erin Silver, germanastra de la Kelly i d'en David que ja sortia llavors però que a 90210 és un personatge principal interpretat per una altra actriu, la Jessica Stroup.


dimarts, 2 de febrer del 2010

Moments inoblidables: la mort de l'Scott Scanlon

Permeteu-me que interrompi el cicle de Popeye per fer una nova entrega dels Moments Inoblidables del món de l'entreteniment. Em sembla que no n'havia parlat abans en aquest bloc, però m'agrada Beverly Hills 90210. De fet m'encanta. Quan era petit em fumia de ma germana, que la mirava, però ja als 17 anys vaig enganxar algunes de les últimes temporades a Telecinco i allà va quedar la cosa, fins que Televisió de Catalunya ens la va portar fa uns anys en català (una nova versió, perquè es veu que antigament Telecinco ja havia fet alguna prova d'emissió en català de les seves sèries, però amb un doblatge de l'època).  

Molta gent devia fugir, de tota manera, de Beverly Hills quan es va passar pel K3, per allò de "és que en català em sona estrany" i tota mena d'excuses típiques de l'autoodi català. Però no és el meu cas, ans al contrari: que l'emetessin en aquell moment i a més en català era el que em calia per veure-la d'una vegada i cronològicament, sobretot els primers anys, que de petit havia ignorat. I, personalment, trobo que queda molt millor el títol en català, que se salta senzillament la referència del codi postal que hi ha en anglès, que no pas el sobrenom pel qual es coneixia la sèrie en castellà, manllevat de l'eslògan de la Coca-cola d'aquells temps.


La primera cançó d'entrada! Que mítica! I com havia d'evolucionar amb el temps per acabar esdevenint un inoblidable opening, amb la música més enganxadissa de la història de la televisió... Però no som aquí per parlar d'això, sinó del moment inoblidable que inaugurarà el cicle (que continuaré a mesura que aconsegueixi els vídeos per tallar-ne la part que m'interessa i pujar-la a Youtube) de Beverly Hills dins la secció: la primera mort d'un personatge. Una mort aparentment inexplicable, sense gaire repercussió en la resta de personatges, però no per això menys impactant. 


L'Scott Scanlon era l'amic d'en David quan encara era un pela-canyes com ell, però va morir en una època en què el personatge interpretat per en Brian Austin Green començava a ser acceptat dins la colla dels "populars" i tenia molt abandonat el seu antic millor amic, fins al punt que va assistir a la seva festa d'aniversari (on, toca't els ous, es produeix la mort de l'homenatjat) forçat per la mare del seu amic.

Hi va haver un moment en què vaig pensar que en David estaria afectat per tot això, sí, i ara el veurem, però no va passar d'aquí. Ben aviat es va oblidar el tema. És curiós com es va passar pàgina amb la mort de l'Scott. De fet, això succeïa al capítol 14 de la segona temporada, i no se'n va tornar a parlar. D'acord, Beverly Hills no és una sèrie amb una complexitat argumental destacable, i hi ha més moments incoherents durant els 10 anys d'emissió de la sèrie original, però la mort d'un protagonista (encara que fos entre protagonista i secundari) hauria d'haver tingut més pes. Vegem l'única reacció que hi va haver:


Que gran per part dels guionistes, oi? Muntar una escena tan sorprenent per conscienciar els espectadors sobre la importància de l'amistat, encara que després part dels protagonistes es passessin la vida robant-se la parella, un acte de pura amistat. Doncs no, senyores i senyors, no és això. L'intèrpret de l'Scott, en Douglas Emerson, es va retirar de l'actuació de sobte, va anar a la universitat i va servir a l'Exèrcit dels Estats Units fins que se'n va jubilar el 2003. Ara viu retirat a Denver (Colorado), té 35 anys, és casat i té dues filles, i cap intenció de tornar a actuar.

Per tant, entenc que segurament ho va decidir i va fotre enlaire els plans dels guionistes, que es van haver d'inventar aquesta història pel canvi d'humor del jove Douglas. O vés a saber, potser sí que primer va ser la sorpresa del guió i després la retirada, però jo m'inclino més a pensar que el tio va donar els 15 dies i es va enrolar a l'exèrcit.

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails