Sèries: Monsters - The Lyle and Erik Menendez Story

Fa gairebé 2 anys vaig parlar del que em pensava que era una minisèrie, i potser encara es pot considerar que és així, però el cert és que s'ha convertit en una sèrie antològica, amb una història, uns personatges i uns intèrprets diferents per temporada.

Parlo de Dahmer - Monster: The Jeffrey Dahmer Story, que ara ha vist néixer una germana de durada també limitada que descriu un altre cas d'un crim real, però en una època i en una ciutat diferents. 

Monsters: The Lyle and Erik Menendez Story es va estrenar a Netflix el 19 de setembre de 2024 i té un total de 9 episodis. Com a responsables tenim novament els de l'ara considerada primera temporada, Ryan Murphy i Ian Brenner, i ja se sap que tindrem una tercera temporada amb una altra història de crims reals.

Però ara toca parlar d'aquesta, que gira al voltant de l'assassinat a sang freda del matrimoni format per la Kitty i en José Menéndez, l'any 1989, per part dels seus propis fills, un cas que ja des del principi ens mostra, com la primera temporada, la culpabilitat dels protagonistes, que no és la qüestió que cal dilucidar, però que té la gràcia en el com i el per què.

Els joves són en Lyle (Nicholas Alexander Chávez) i l'Erik (Cooper Koch), dos nanos consentits de Beverly Hills que un bon dia maten els seus pares a trets d'escopeta en una escena molt gràfica i brutal, fins al punt que intenten sortir-se'n dient que deu haver estat cosa de la Màfia, atès que el seu pare era un ric home de negocis i era plausible que tingués enemics.

Però tan freda és la manera de matar-los com la seva actitud després dels fets, tornant a la vida normal i fins i tot fent ostentació dels diners que esperen heretar, i això crida l'atenció de la policia, que s'ensuma que alguna cosa no va a l'hora. 

Tot i així, l'Erik, el més sensible de tots dos, però també qui va tenir la idea de matar els pares, acaba confessant-li l'autoria del crim al psicòleg al que tots dos germans van des que els hi van obligar per uns furts que havien comès, conscient que el secret professional l'empara.

He dit més amunt que la gràcia de la sèrie era el com i el per què, ja que el qui està clar des del principi i no és cap sorpresa, però explicada l'execució, els motius que van conduir els germans a dur-la a terme s'exposen en aquestes sessions de teràpia i, posteriorment, al judici.

Pel que els germans afirmen, i encara ara, a la vida real, des de la presó, ho fan, és que els seus pares, per dir-ho d'una manera que no espatlli la trama, no els tractaven com s'espera que uns pares tractin la seva descendència immediata, però deixem-ho en què en José (Javier Bardem, en la seva primera sèrie televisiva amb paper important i continuat) era un home tremendament autoritari i els humiliava de manera constant, i la Kitty (Chloë Sevigny) no els defensava mai, ans al contrari, preocupada només per la vida luxosa que li permetien dur els ingressos del seu marit.

L'altre personatge que val la pena esmentar és la Leslie Abramson (Ari Graynor, vista a Fringe fent de germana de l'Olivia Dunham), l'advocada de l'Erik, especialitzada en defensar criminals. Se la descriu com una dona implacable i estrictament professional, però a mesura que avança la sèrie va traspuant el que opina dels germans, si bé la commou el relat amb què justifiquen els seus actes perquè, si va ser cert, hauria de fer pensar qualsevol jurat. Parlant de "jurat", el seu enemic jurat és en Dominick Dunne (Nathan Lane), periodista especialitzat en el tema que l'odia perquè va aconseguir que la condemna del seu assassí fos baixa.

A partir d'aquí, i per no revelar res més, només em queda lloar les interpretacions de tots plegats, però especialment de l'actor que fa d'Erik, que és capaç de mostrar de manera creïble tant la sensibilitat que el va dur a confessar el crim com la fredor en què s'enroca, mentre que el seu germà, que és el gran, és més visceral i no tan intel·ligent. 

Com sol passar amb aquesta mena de sèries antològiques, podeu veure aquesta temporada sense l'anterior, o totes dues en ordre invers, però sigui com sigui jo us recomanaria que les miréssiu. Ara bé, no espereu sentir-vos bé i enamorats de l'espècie humana quan les acabeu.

El temps no perdona: Beverly Hills 90210

Benvingudes i benvinguts a una nova entrega d'aquesta secció dedicada a riure de veure com ha afectat el pas del temps als actors de sèries mítiques i treure importància a la vellesa que, en si, no és res dolent sinó tot el contrari. 

Avui la protagonista és Beverly Hills 90210 (Beverly Hills en català, Sensación de vivir en castellà), sèrie d'adolescents que es va emetre originalment entre 1990 i 2000 i de la qual ja havia parlat alguna vegada. He de dir que no correspon gens al perfil de sèrie que m'acostuma a agradar i que em fotia de ma germana quan ella la mirava de petita a Telecinco, però que jo m'hi vaig enganxar quan la va emetre el K3 fa uns anys, ja ben grandet. M'encanta, començant pel seu mític opening:

Amb el temps va anar canviant musicalment i pel que fa a les imatges, però poso el de la tercera temporada perquè és un dels que més m'agraden i encara hi apareix el repartiment clàssic. A més, si es tracta de veure com han canviat tampoc no té massa sentit posar el vídeo de la temporada 1999-2000, oi?

No és cap secret que, tot i que representava que els personatges començaven la sèrie a primer d'institut i tenien 15 o 16 anys, els actors en tenien més. Això, almenys a mi em passava, crea un complex d'inferioritat quan hom arriba a aquella edat i veu que no està físicament tan desenvolupat com els protagonistes d'una sèrie, cosa que en el meu cas s'agreuja amb el meu aspecte tradicionalment més jove del que sóc en realitat.

Un dels casos més notables era el d'en Luke Perry, que feia del rebel sense causa Dylan McKay. Tenia 24 anys quan va començar la sèrie, en realitat. Després de la sèrie que el va fer famós es va dedicar a actuar en papers petits i sobretot fer d'actor de doblatge, i ara té 45 anys.

L'inoblidable Brandon Walsh (Jason Priestley), el pesonatge que dóna nom al meu ordinador i amb qui més m'identificava de la sèrie (no pel físic, però) començava amb 21 anys i ara en té 42. Igual que en Dylan i  pràcticament tota la resta del repartiment després d'allò ha fet petits papers en sèries i algun telefilm, però poca cosa més.

L'Ian Ziering, que donava vida a l'Steve Sanders, era el més gran dels personatges masculins. Començava amb 26 anys i ara en té 47, cosa que acabo de descobrir. També marcat per la sèrie, després va fer coses de poca importància, poc rellevants, però més avall veurem una cosa força interessant.

El "petit" David Silver, en Brian Austin Green (que ara es fa dir Brian Green a seques) tenia 17 anys en començar Beverly Hills 90210, ara 38, i és el que ha tingut més èxit, sens dubte, de tota la colla: l'hem pogut veure entre altres coses a Terminator: Les Cròniques de Sarah Connor, Smalville o Desperate Housewives.

El 2005 l'Ian Ziering i en Brian Austin Green van aparèixer junts a la recomanable pel·lícula Domino, protagonitzada per la Keira Knightley. Però no era una coincidència, sinó que feien d'ells mateixos, d'Ian Ziering i Brian Austin Green, perseguits pels seus papers a la sèrie que els va fer famosos. A més, els seus companys de repartiment també hi apareixen, però en vídeos que veiem en alguns moments de la pel·lícula.

Passem a la part femenina del repartiment, encapçalat per edat (però no per importància) per la Gabrielle Carteris, que feia d'Andrea Zuckerman. La periodista del West Beverly tenia 29 anys en començar la sèrie, i ara 51. Suposo que és per això que després de la cinquena temporada va deixar la sèrie, perquè es devia notar molt que no passava per una noia de 21 anys. Què va fer després? Ho endevineu, oi? El que sí que és destacable és que va tenir el seu propi talk show, Gabrielle, que va durar només una temporada.

La Jennie Garth (Kelly Taylor), 18 anys el 1990 i 39 ara, és per a mi l'únic personatge femení que es va conservar bé durant tota la sèrie, tot i que ara se li noten operacions i maquillatge en quantitats industrials. Molts telefilms i petites aparicions televisives formen el seu currículum posterior a Beverly Hills 90210, però curiosament va reprendre el seu paper de Kelly Taylor a la seqüela 90210 durant 20 episodis de les primeres dues temporades, entre 2008 i 2010.

La Shannen Doherty (Brenda Walsh) va començar amb 19 anys i ara en té 40. Mal portats, tot s'ha de dir, i mira que era el meu amor platònic televisiu i el motiu pel qual vaig començar a mirar Charmed, una altra sèrie que tampoc no seria del meu perfil però que m'agrada molt.

Igual que en Brian Austin Green, s'ha fet un fart de treballar, ha fet molts telefilms i ha tingut petites aparicions, però en canvi va protagonitzar Charmed durant les tres primeres temporades, fins que la van fotre fora per la seva mala relació amb l'Alyssa Milano. Curiosament era la segona vegada que els productors executius Aaron Spelling i Darren Star la fumien fora, perquè de Beverly Hills 90210 va sortir després de posar per a la revista Playboy, cosa que tenia prohibida. I tot i així va aparèixer també amb la Kelly a 90210, sèrie no produïda per en Darren Star ni el desaparegut Aaron Spelling.

En canvi la Tori Spelling (Donna Martin), que no apareixia a la sèrie per mèrits propis sinó pel seu parentesc amb el productor executiu que duia el seu cognom i era el seu pare, va tornar com a Donna Martin a 90210 malgrat que no hi tenia endoll, però va ser durant només dos episodis.

Amb 38 anys ara i 17 quan va començar la sèrie, era la més jove del repartiment, amb la mateixa edat que en Brian Austin Green, la seva parella fictícia. A què s'ha dedicat tots aquests anys? Us ho podeu imaginar: petits papers, cameos i telefilms.



Mireu-les, aquí tenim les "guapes" de la sèrie tants anys després, reunides a 90210. També hi vèiem l'entranyable Joe E. Tata, que feia de Nat Busschio i que ara té 75 anys. Aneu a la meitat del següent vídeo:



Hi veiem una altra reunió, la de la Donna i la Kelly, que eren tan amigues durant la sèrie original. Per cert, a les escenes en què la Donna representa que parla en japonès el seu accent és tan terrible que no s'entén gairebé ni una paraula, sobretot al restaurant. L'altra noia que hi surt és l'Erin Silver, germanastra de la Kelly i d'en David que ja sortia llavors però que a 90210 és un personatge principal interpretat per una altra actriu, la Jessica Stroup.