Sèries: Fringe

Hi ha sèries que tenen molta anomenada però que, per alguna raó, a mi no em criden l'atenció. Recordo quan aquesta l'emetien en català a TV3, i que algun amic meu la veia, però a mi, sense haver-ne vist ni un episodi, quan em deien de què anava m'imaginava que era com una versió moderna d'Expedient X, i aquella era una sèrie que no em cridava gaire l'atenció.

El motiu era que, en general, m'agraden molt més les sèries amb trames contínues que amb capítols autoconclusius. Aquestes últimes no m'agraden tant, però no vol dir que no m'agradin gens. Simplement no són prioritàries, i a la vida cada cop he anat tenint menys temps lliure. Però tot té el seu moment, i ara, havent començat amb descàrregues i fent un relleu legal aprofitant que HBO Max la va incorporar al seu catàleg -malauradament sense l'àudio català-, he vist aquest referent modern de la cultura friki i el vull comentar. 

Fringe és una sèrie de 100 episodis emesos originalment entre 2008 i 2013 que té com un dels seus creadors el famós J. J. Abrams, responsable també d'Alias i Lost, amb la qual es va solapar els darrers anys. 

Barreja de fantasia, ciència-ficció i sèrie procedimental -és a dir, de casos que se resolen en un episodi-, la trama de la sèrie gira al voltant del concepte de ciència marginal, en anglès fringe science, que és la que s'aparta de la ciència oficial per tal d'aconseguir dur a terme descobriments revolucionaris.

Precisament un científic que se dedicava a això era el doctor Walter Bishop (John Noble), que quan comença la sèrie és alliberat d'una institució mental on s'ha passat els darrers 17 anys després que el declaressin culpable de la mort en un incendi de la seva ajudant de laboratori, però mentalment massa inestable per anar a una presó convencional.

En Walter és, certament, un científic una mica tocat del bolet, un geni de manual, una ment privilegiada que viu per la ciència i té problemes per relacionar-se amb els altres, amb un caràcter de vegades infantil. Amaga un secret tràgic i és almenys parcialment responsable dels experiments que donen lloc a molts dels casos que els protagonistes es troben al llarg de la sèrie.

En tots aquests anys no va rebre cap visita d'en Peter Bishop (Joshua Jackson, vist a Dawson's Creek, una altra sèrie que se va poder veure en català, i posteriorment a The Affair), el seu fill, més endavant descobrirem per què. 

En Peter és un personatge polivalent, sap fer de tot, té molts coneixements -sense arribar a la formació del seu pare- i també sembla que té permís per perseguir dolents amb una pistola. El seu paper a la sèrie és cabdal i, a mesura que avança, es podria dir que és el detonant de tot plegat.

Qui els posa en contacte és l'Olivia Dunham (Anna Torv), agent de l'FBI que necessita en Walter per guarir l'estranya malaltia del seu promès. Després descobrirem que en Walter i ella ja es coneixien de quan era petita, i això està relacionat amb certes habilitats especials que acaba manifestant.

L'Olivia té un caràcter seriós i determinat, per circumstàncies personals és difícil veure-la somriure, però és extremament eficaç, a més d'insubordinada, de vegades, si creu que és el camí que cal seguir per tal d'aconseguir el millor resultat.

Això duu de corcoll en Phillip Broyles (Lance Reddick, vist anteriorment a The Wire i la mateixa Lost), el responsable de la Divisió Fringe i el cap de l'agent Dunham. 

És probablement el secundari més interessant, i s'acaba fent estimar tot i que al principi no tolera gaire bé les aventures de l'Olivia i companyia que no se cenyeixin a les ordres oficials. Amb el temps es va obrint i va confiant en la manera de procedir del trio protagonista, de manera que esdevé el seu aliat més important.

Una altra secundària que es fa estimar és l'agent Astrid Farnsworth (Jasika Nicole), l'ajudant d'en Walter assignada per l'FBI, que té més paciència que una santa, tant en la manera d'entomar que ell li digui malament el nom gairebé sempre -cosa que esdevé un gag recurrent de la sèrie- com en consentir els capricis del científic.

Acabem el repàs de personatges amb la Nina Sharp (Blair Brown), la directora de Massive Dynamic, una companyia dedicada a l'alta tecnologia amb què els protagonistes acostumen a topar, i que va ser cofundada per ella i el desaparegut -i antic col·laborador d'en Walter- William Bell (Leonard Nimoy, l'Spock clàssic de Star Trek). 

Al principi es mostra reticent a l'hora de donar informació a l'Olivia, al capdavall el que es duu a terme en aquesta empresa és més aviat secret, però poc a poc també es va obrint a confiar en ella, tal com fa en Broyles. 

No hi posaré imatge ni els desenvoluparé gaire, per no allargar més del compte l'entrada, però vull destacar també els personatges d'en Charlie Francis (Kirk Acevedo, actor que personalment m'agrada molt i que he pogut veure a Oz, Kingdom, 12 Monkeys, Arrow...), el cap de l'Olivia però per sota d'en Broyles; en Lincoln Lee (Seth Gabel), un altre agent de la divisió Fringe; o en September (Michael Cerveris), membre dels misteriosos personatges coneguts com a Observadors.

És veritat que la sèrie comença com la típica història de trames autoconclusives, un format que, com he dit al principi, a mi no m'atrau gaire i fa que, en cas que em miri aquella producció, ho faci sense gaire pressa. 

A mesura que es va descobrint d'on ve tot plegat, però, es destapa una trama que dona lloc a la resta de la sèrie, estructurada en 5 temporades, i en què veiem encara algun episodi autoconclusiu, però que en general va en una direcció que ens manté intrigats i amb ganes de saber com acabarà tot plegat.

Això triga una mica a passar, és a partir de la segona temporada (inclosa) que Fringe fa la pujada, i quan això passa gaudim amb històries d'universos paral·lels, viatges temporals i poders sobrenaturals fins que, ja en una cinquena temporada monotemàtica, la sèrie s'acomiada amb una última aventura de tensió creixent i moments d'allò més emotius. 

De debò: si us fa mandra com em passava a mi, doneu-li una oportunitat, però tingueu, això sí, una mica de paciència perquè li costa arrencar. Quan ho fa, però, ja no la podreu deixar.