Adeu a Luke Perry, l'inoblidable Dylan

Hi ha un arquetip de jove o adolescent que, amb petites diferències, he observat al llarg del temps que duc en aquest món: el del jove rebel, amb jaqueta de cuir, moto i actitud fatxenda, que no mostra gaire respecte pels altres nois, però que atrau les noies com mosques, segurament despertant el seu instint maternal o aventurer. 

És el que jo anomeno "un Dylan", i el model en què em baso és el personatge del mateix nom de la llegendària i tan norantera sèrie Beverly Hills 90210, interpretat per en Luke Perry, que ens ha deixat a l'edat de 52 anys a causa d'un vessament cerebral.

Conegut sobretot per aquell paper que el va fer aparèixer en 199 episodis de la sèrie, entre 1990 i 1995 i entre 1998 i 2000, anteriorment havia sortit, entre 1987 i 1989, en un parell de soap operas anomenades Loving i Another World, però com tants altres va ser identificat sempre amb aquest paper.

Després, i reprenent una activitat que ja havia dut a terme compaginant-la amb Beverly Hills 90210, va fer força doblatge de dibuixos animats, a més d'aparicions televisives i cinematogràfiques curtes i/o amb poc èxit, però entre les quals es poden destacar 10 episodis a Oz, els 35 que va durar Jeremiah, on era el protagonista, i petits papers escampats en sèries i telefilms.

En cinema se'l podrà veure en un paper pòstum a l'esperada nova pel·lícula d'en Quentin Tarantino, Once Upon a Time in Hollywood, però en televisió estava fent un paper secundari destacat a Riverdale, la sèrie basada en l'univers Archie Comics, des de 2017, i que ara haurà de refer-se del cop buscant la manera d'explicar la seva desaparició.

Nascut el 1966 com a Coy Luther Perry III, ja d'adolescent tenia clar que volia ser actor, va ser fins i tot la persona sota la disfressa de mascota del seu institut, i quan va acabar se'n va anar a Los Angeles a provar sort. Li va costar força, però després la seva carrera va arrencar, tot i que no va ser especialment estel·lar, llevat de papers puntuals i, sobretot, el de Dylan McKay, que li va donar la fama que ha fet que la seva pèrdua hagi estat sentida per una generació de teleespectadors.

Per a molts (i sobretot moltes) s'ha mort en Dylan, ídol d'adolescents durant almenys la primera part dels anys 90, un símbol indiscutible d'aquella època, com ho era la sèrie en el seu conjunt. Un jove rebel que en la intimitat mostrava bon cor i que era amic i alhora rival del també inoblidable Brandon, amb el qual molts ens identifiquem i ens posicionem.

Això no treu que ens dolgui la desaparició d'en Dylan, tant si vam seguir Beverly Hills 90210 a l'època en què s'emetia per primer cop com si, com en el meu cas, ho vam fer anys després, quan ja la feien en català, quan es va passar per TV3 fa uns quants anys. Aquí tenim una mostra de moments dramàtics de la sèrie, tots protagonitzats per ell, als quals vaig dedicar una entrada fa anys.

Descansi en pau Luke Perry, mort de manera sobtada, deixant un fill de 22 anys i una filla de 19.

El temps no perdona: Beverly Hills 90210

Benvingudes i benvinguts a una nova entrega d'aquesta secció dedicada a riure de veure com ha afectat el pas del temps als actors de sèries mítiques i treure importància a la vellesa que, en si, no és res dolent sinó tot el contrari. 

Avui la protagonista és Beverly Hills 90210 (Beverly Hills en català, Sensación de vivir en castellà), sèrie d'adolescents que es va emetre originalment entre 1990 i 2000 i de la qual ja havia parlat alguna vegada. He de dir que no correspon gens al perfil de sèrie que m'acostuma a agradar i que em fotia de ma germana quan ella la mirava de petita a Telecinco, però que jo m'hi vaig enganxar quan la va emetre el K3 fa uns anys, ja ben grandet. M'encanta, començant pel seu mític opening:

Amb el temps va anar canviant musicalment i pel que fa a les imatges, però poso el de la tercera temporada perquè és un dels que més m'agraden i encara hi apareix el repartiment clàssic. A més, si es tracta de veure com han canviat tampoc no té massa sentit posar el vídeo de la temporada 1999-2000, oi?

No és cap secret que, tot i que representava que els personatges començaven la sèrie a primer d'institut i tenien 15 o 16 anys, els actors en tenien més. Això, almenys a mi em passava, crea un complex d'inferioritat quan hom arriba a aquella edat i veu que no està físicament tan desenvolupat com els protagonistes d'una sèrie, cosa que en el meu cas s'agreuja amb el meu aspecte tradicionalment més jove del que sóc en realitat.

Un dels casos més notables era el d'en Luke Perry, que feia del rebel sense causa Dylan McKay. Tenia 24 anys quan va començar la sèrie, en realitat. Després de la sèrie que el va fer famós es va dedicar a actuar en papers petits i sobretot fer d'actor de doblatge, i ara té 45 anys.

L'inoblidable Brandon Walsh (Jason Priestley), el pesonatge que dóna nom al meu ordinador i amb qui més m'identificava de la sèrie (no pel físic, però) començava amb 21 anys i ara en té 42. Igual que en Dylan i  pràcticament tota la resta del repartiment després d'allò ha fet petits papers en sèries i algun telefilm, però poca cosa més.

L'Ian Ziering, que donava vida a l'Steve Sanders, era el més gran dels personatges masculins. Començava amb 26 anys i ara en té 47, cosa que acabo de descobrir. També marcat per la sèrie, després va fer coses de poca importància, poc rellevants, però més avall veurem una cosa força interessant.

El "petit" David Silver, en Brian Austin Green (que ara es fa dir Brian Green a seques) tenia 17 anys en començar Beverly Hills 90210, ara 38, i és el que ha tingut més èxit, sens dubte, de tota la colla: l'hem pogut veure entre altres coses a Terminator: Les Cròniques de Sarah Connor, Smalville o Desperate Housewives.

El 2005 l'Ian Ziering i en Brian Austin Green van aparèixer junts a la recomanable pel·lícula Domino, protagonitzada per la Keira Knightley. Però no era una coincidència, sinó que feien d'ells mateixos, d'Ian Ziering i Brian Austin Green, perseguits pels seus papers a la sèrie que els va fer famosos. A més, els seus companys de repartiment també hi apareixen, però en vídeos que veiem en alguns moments de la pel·lícula.

Passem a la part femenina del repartiment, encapçalat per edat (però no per importància) per la Gabrielle Carteris, que feia d'Andrea Zuckerman. La periodista del West Beverly tenia 29 anys en començar la sèrie, i ara 51. Suposo que és per això que després de la cinquena temporada va deixar la sèrie, perquè es devia notar molt que no passava per una noia de 21 anys. Què va fer després? Ho endevineu, oi? El que sí que és destacable és que va tenir el seu propi talk show, Gabrielle, que va durar només una temporada.

La Jennie Garth (Kelly Taylor), 18 anys el 1990 i 39 ara, és per a mi l'únic personatge femení que es va conservar bé durant tota la sèrie, tot i que ara se li noten operacions i maquillatge en quantitats industrials. Molts telefilms i petites aparicions televisives formen el seu currículum posterior a Beverly Hills 90210, però curiosament va reprendre el seu paper de Kelly Taylor a la seqüela 90210 durant 20 episodis de les primeres dues temporades, entre 2008 i 2010.

La Shannen Doherty (Brenda Walsh) va començar amb 19 anys i ara en té 40. Mal portats, tot s'ha de dir, i mira que era el meu amor platònic televisiu i el motiu pel qual vaig començar a mirar Charmed, una altra sèrie que tampoc no seria del meu perfil però que m'agrada molt.

Igual que en Brian Austin Green, s'ha fet un fart de treballar, ha fet molts telefilms i ha tingut petites aparicions, però en canvi va protagonitzar Charmed durant les tres primeres temporades, fins que la van fotre fora per la seva mala relació amb l'Alyssa Milano. Curiosament era la segona vegada que els productors executius Aaron Spelling i Darren Star la fumien fora, perquè de Beverly Hills 90210 va sortir després de posar per a la revista Playboy, cosa que tenia prohibida. I tot i així va aparèixer també amb la Kelly a 90210, sèrie no produïda per en Darren Star ni el desaparegut Aaron Spelling.

En canvi la Tori Spelling (Donna Martin), que no apareixia a la sèrie per mèrits propis sinó pel seu parentesc amb el productor executiu que duia el seu cognom i era el seu pare, va tornar com a Donna Martin a 90210 malgrat que no hi tenia endoll, però va ser durant només dos episodis.

Amb 38 anys ara i 17 quan va començar la sèrie, era la més jove del repartiment, amb la mateixa edat que en Brian Austin Green, la seva parella fictícia. A què s'ha dedicat tots aquests anys? Us ho podeu imaginar: petits papers, cameos i telefilms.



Mireu-les, aquí tenim les "guapes" de la sèrie tants anys després, reunides a 90210. També hi vèiem l'entranyable Joe E. Tata, que feia de Nat Busschio i que ara té 75 anys. Aneu a la meitat del següent vídeo:



Hi veiem una altra reunió, la de la Donna i la Kelly, que eren tan amigues durant la sèrie original. Per cert, a les escenes en què la Donna representa que parla en japonès el seu accent és tan terrible que no s'entén gairebé ni una paraula, sobretot al restaurant. L'altra noia que hi surt és l'Erin Silver, germanastra de la Kelly i d'en David que ja sortia llavors però que a 90210 és un personatge principal interpretat per una altra actriu, la Jessica Stroup.

Beverly Hills 90210, una tragèdia grega

Com que últimament m'he adonat que us agraden els temes de morts, i ja que aquest bloc té la paraula "cementiri" en el seu nom, aprofitaré per fer una entrada que em venia de gust des de feia temps. Una subtrama argumental de Beverly Hills 90210 absolutament dramàtica i que va començar a la temporada 3 per tancar-se definitivament a la 6. M'agradaria que miréssiu els fragments de vídeo que he tallat i penjat personalment a Youtube.

Va començar amb la mort d'en Jack McKay, el pare d'en Dylan, un home que havia estat empresonat per delictes econòmics i que tenia un enemic jurat. Amb el temps va sortir de la presó i, malgrat les reticències, pare i fill van començar una relació de zero. La cosa, però, va acabar malament:

El vídeo correspon al capítol 21 de la tercera temporada. Després d'allò, en Dylan va jurar venjança, i va acostar-se a l'assassí del seu pare a través de la seva filla. De fet, es pensava que era un fill, anomenat Tony, però en realitat era Toni, que als Estats Units és femení quan és amb i llatina (tindré problemes amb això, quan hi vagi...). I, esclar, se'n va enamorar. I aquella bonica història d'amor va acabar en casament... i funeral.

 

M'imagino la situació d'en Brandon, veure això ha de ser terrible. I ara passem a un gran moment relacionat, el del funeral, que per a mi és un dels millors moments que he vist en una sèrie de televisió.

Tot això succeïa al 10 de la sisena temporada. Una història tristíssima, molt dramàtica, que a mi em va impactar moltíssim. La conya de tot plegat, i el que fa aquesta trama digna d'una tragèdia grega, és que el pare d'en Dylan no era mort, com es va veure al capítol 18 de la desena i última temporada. Va simular la seva pròpia mort amb la col·laboració de l'FBI per tal que en Tony Marchette deixés de perseguir-lo, de manera que es va introduir al programa de protecció de testimonis, però ho va voler fer tan creïble que va tenir enganyat el seu fill. La causa era noble, perquè de pas protegia en Dylan, però les conseqüències van ser devastadores.

Ja sabem que en Dylan se'n va refer (a Beverly Hills tot era fàcil d'oblidar) i que va acabar amb la Kelly, però el pobre nano tenia més traumes a la seva vida dels que van tenir mai els seus amics tots junts. Per cert, l'actor Stanley Kamel, que feia de Tony Marchette (el pare de la Toni o Antonia), va morir als 65 anys d'un atac de cor a casa seva, i el seu personatge a la sèrie Monk, òbviament, també va desaparèixer, cosa que van justificar amb un atac de cor succeït entre la sisena i la setena temporada.