Menú

dimarts, 7 de febrer del 2023

Sèries: Dahmer - Monster: The Jeffrey Dahmer Story

Un dels meus gèneres cinematogràfics preferits és el biopic, les pel·lícules que ens expliquen la vida d'una persona real, però també n'existeixen les versions en sèrie de televisió, que pel que sembla es diuen biogràfiques i prou.

La que porto avui és una sèrie de temporada única, amb 10 episodis publicats a Netflix al setembre de 2022, que m'he assabentat que al final no és única, però amb un matís: serà una sèrie antològica, de manera que cada temporada repassarà la vida d'una persona diferent.


Dahmer - Monster: The Jeffrey Dahmer Story és el nom sencer de la primera temporada del que ara haurem de conèixer com a Monster, perquè cadascuna d'elles girarà al voltant d'un assassí real.

El format antològic no li és en absolut estrany al seu creador, en Ryan Murphy (que ho és en col·laboració amb Ian Brennan), perquè després d'haver signat les mítiques  Nip/Tuck i Glee, de caire tradicional, ha estat el responsable d'American Horror Story i American Crime Story, en què també va optar per fer una història tancada en cada temporada.


A American Horror Story hi va fer diversos papers l'Evan Peters, protagonista de Dahmer i vist anteriorment també fent de Quicksilver en pel·lícules i sèries de Marvel, i aquí ens ofereix una excel·lent interpretació d'en Jeffrey Dahmer.

Un paio atractiu però de caràcter molt particular i amb problemes tant per relacionar-se amb els altres com per gestionar el rebuig, que de tant en tant s'endú a casa algun noi amb qui ha lligat, el mata i n'amaga el cadàver d'una manera o d'una altra. Aquests fets, els assassinats de 17 homes i nois amb mètodes similars, van tenir lloc a la realitat entre 1979 i 1991 a l'estat de Wisconsin, al nord dels Estats Units.


La sèrie no es recrea en aquests assassinats, en els detalls com a mínim (sí que els esmenta i veurem algun cop de martell), de manera que el públic més aprensiu no haurà de patir -i havent vist segons quines operacions de cirurgia estètica a Nip/Tuck la cosa podria haver anat d'una altra manera- per si hi ha escenes gràfiques de desmembraments. Tot i així, la calma tensa de saber que el que veiem acabarà malament, és d'allò més angoixant.

El que sí que explora, amb un ritme més aviat pausat, són aspectes que podrien haver conduït a aquests assassinats, pels quals el protagonista és detingut en el primer episodi, així que la sèrie va alternant entre les conseqüències per a l'assassí en el present argumental i flashbacks de la infantesa, l'adolescència i els primers crims comesos.


És interessant, també, com retrata la reacció del seu pare, interpretat per en Richard Jenkins, un dels meus actors preferits (Six Feet Under o Olive Kitteridge, entre moltes altres), que es pregunta si ell o la seva exdona, o tots dos, són responsables de les accions del seu fill per diferents motius raonables.

El que també fa la sèrie és criticar la inacció policial, o la negligència, que va provocar objectivament que el nombre d'assassinats fos el que va ser, malgrat els reiterats avisos de la veïna d'en Dahmer.


La Glenda Cleveland, la dona que trucava insistenment la policia farta dels sorolls i les pudors que li arribaven a través del sistema de ventilació de l'edifici que compartia amb ell, és interpretada per la Niecy Nash-Betts, que s'ha endut premis i nominacions per aquest paper, igual que l'Evan Peters.

Aquest fet posa de manifest la discriminació de la població no blanca per part dels agents de la Llei, que no els feien gaire cas i els tractaven amb condescendència, i el mateix Dahmer havia triat instal·lar-se en un barri pobre sabent que li proporcionaria més discreció per als seus crims, pràcticament tots comesos contra homes i nois negres o d'ètnies no caucàsiques.

La crítica a aquesta actitud (de fet, la sèrie comença amb l'aparició a les notícies de la brutal pallissa a en Rodney King per part de la policia de Los Angeles) no ha evitat, però, la ira dels familiars de les víctimes, que han manifestat la seva disconformitat amb la pròpia existència de la sèrie, en part perquè asseguren que no s'ha parlat amb ells ni per demanar permís ni per contrastar certs detalls, sinó que Netflix es va basar en els registres públics del cas.


A més, creuen que les produccions d'aquesta mena humanitzen i fins i tot glorifiquen els criminals, especialment si les interpretacions són aclamades. 

És una reflexió que jo també em vaig fer, sobretot després d'un episodi magnífic en què el protagonista, en comptes d'en Dahmer, és un noi negre, sord i gai, prou vulnerable davant de les injustícies. 

En qualsevol cas, trobo que malgrat la comprensible controvèrsia es tracta d'una sèrie excel·lent, amb molt bones interpretacions i una història explicada amb detall i bon gust, si bé un pèl lenta. Veurem quina és la proposta per a la futura segona temporada.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails