Visionats: Un món estrany

Acostumats ja, en tenir un bebè a casa, a veure les pel·lícules directament en plataformes d'streaming quan hi apareixen -cosa que no triga gaire, actualment-, l'última de Disney l'hem vist d'aquesta manera, també, i és hora de comentar-la.

Un món estrany és un film de 2022 dirigit per Don Hall, que havia estat codirector de Big Hero 6 (2014), Vaiana (2016) i Raya i l'últim drac (2021), i amb guió de Qui Nguyen, basat en una història creada per tots dos.

Agafant inspiració de fonts molt clàssiques com Viatge al centre de la Terra o les revistes pulp -i no només no se n'amaga, sinó que les homenatja a la presentació-, la pel·lícula presenta una aventura que comença amb un pròleg protagonitzat per un grup d'exploradors, el líder dels quals és en Jaeger Clade.

Quan s'acosten a la destinació, però, es troben amb un dilema que enfronta en Jaeger amb el seu fill, en Searcher, separen els seus camins i... passen 25 anys.

Ara, en Searcher té 40 anys i ha format la seva pròpia família, i sembla que la decisió que va prendre fa 25 anys va ser un encert que va beneficiar la seva comunitat, però perquè hi hagi pel·lícula hi ha d'haver conflicte, i un canvi en les circumstàncies l'obliga a reprendre el seu rol d'explorador per fer front al cataclisme que s'acosta.

És en aquest punt que el film s'endinsa en el gènere aventurer, i ho fa sense deixar de ser un relat sobre la família, perquè en Searcher hi va acompanyat, tant si ho vol com si no.

La trama ens transporta a un món desconegut, estrany, amb tota mena de criatures extraordinàries, i uns perills que són els obstacles per als protagonistes, però que aniran esquivant i gestionant amb els seus recursos i el treball en equip.

Al final, però, el tema principal d'Un món estrany és, ja ho he dit, la família, i més concretament la relació entre pares i fills, en masculí, amb el clàssic problema de la pressió per complir les expectatives del progenitor i seguir els seus passos per por de decebre'l, i a la pel·lícula el tema es tracta a través de 3 generacions dels Clade.

En fer-ho toca un tema universal amb què el públic masculí, però també el femení en extrapolar-ho a mares i filles, es pot sentir identificat.

Tanmateix, a diferència del que passa a la vida real aquí les asprors es llimen a través de compartir una aventura literal, no la metafòrica de viure.

Una aventura que, a més, té un missatge ecologista en el seu tram final, tot i que amb unes conseqüències massa naïfs per al meu gust. 

La pel·lícula va ser un fracàs històric de taquilla, al marge que la crítica l'hagi posat un esglaó per sota dels èxits de Disney dels darrers anys, probablement perquè la pròpia companyia no en va fer el màrqueting necessari, tenint en compte l'element LGBTQ que la limitava en mercats importants com Rússia o la Xina.

Això no afecta a la qualitat del film, i és una aposta de Disney tant per normalitzar coses que han de ser normalitzades com per centrar els seus esforços econòmics en franquícies com Marvel i Star Wars i confiar en Disney+ per obtenir beneficis amb l'animació. 

Ja veurem on porta tot plegat, però de moment ens ha deixat un llargmetratge notable el 2022.