L'entrada anterior d'aquest blog era sobre la segona temporada de Haikyû!!, on ja deia que no trigaria a parlar de la tercera, que ja estava mirant, i a més era especialment curta, de manera que amb tota la naturalitat del món ha arribat el moment anunciat.
I després de la conclusió de la segona, que era l'agònica victòria del Karasuno a la semifinal del torneig prefectural que donava accés al campionat nacional de voleibol de batxillerat, la tercera temporada està dedicada íntegrament a la final de l'esmentada competició classificatòria.
Atès que la trama gira al voltant d'un únic partit, per més important que sigui, trobo que la seva durada de 10 episodis és adequada, no com la temporada sencera de llargada normal que a Captain Tsubasa van dedicar a la final entre el Nankatsu i el Tôhô, total perquè s'acabés decidint que un empat a 4 estava prou bé.
A Haikyû!!, en canvi, ja que té una aproximació més realista a l'esport, en aquest cas el voleibol, sabem que només hi haurà un guanyador, i al llarg dels seus 10 episodis ens presenten un partit apassionant, no allargassat gratuïtament, tot i que es permet diversos flashbacks per caracteritzar els personatges de l'equip rival, el Shiratorizawa, una potència fins ara inabastable per al Karasuno, que abans tenia com a gran rival l'Aoba Johsai, i aprofundir encara més en els de l'equip protagonista, especialment en aquells que encara no havien rebut aquest tractament.
Aquesta estratègia fa més amena la proposta, que almenys a mi m'ha fet estar amb l'ai al cor fins al final, perquè amb aquesta sèrie en què no ens donen peixet, com sí que passa en altres mangues esportius com l'esmentat Captain Tsubasa, podem esperar qualsevol resultat... i el clímax és brutal, independentment del guanyador. No vull dir-ne res més.
Reprenent el que deia més amunt sobre la caracterització dels personatges, hem pogut conèixer una mica més el temible Wakatoshi "Ushiwaka" Ushijima, l'estrella del Shiratorizawa, un equip que s'acostuma a classificar per al campionat nacional liderat per aquest jove jugador internacional amb la sub-19 japonesa, i algun company seu, com l'estrany Tendô, però per part del Karasuno han estat un partit i una temporada per al lluïment del fins ara aparentment apàtic Tsukishima, que estira el carro del Karasuno als moments difícils i s'hi deixa la pell.
Tots aquests ingredients fan que Haikyû!! enganxi d'aquesta manera, sense la necessitat de tècniques espectaculars ni més humor ni drama dels necessaris. Tots els seus ingredients estan equilibrats i sumen, res no és sobrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada