Quan vaig saber que el meu admirat Martin Scorsese feia una pel·lícula "per a nens" no em va importar gens ni mica que s'allunyés del seus temes habituals (màfia i violència en general, sobretot), la seva manera de fer o els seus actors fetitxe (que fins ara havia estat en Leonardo DiCaprio). Volia veure Hugo independentment de les moltes nominacions i no tants premis que ha rebut, i finalment ho vaig fer divendres.
Primer de tot he de dir que no és pas una pel·lícula infantil, sinó que els seus protagonistes són nens, cosa que és ben diferent. En tot cas és un film per a tots els públics, basat en el llibre The invention of Hugo Cabret, de Brian Selznick (en català La invenció de l'Hugo Cabret), i com a tal pot agradar a petits i grans.
És clar que si busquem l'Scorsese de Taxi Driver, Toro Salvatge, Un dels nostres, Gangs of New York o Infiltrats no el trobarem, però a mi totes les pel·lícules que ha fet aquest senyor m'han agradat, tant si eren sobre la màfia (les meves preferides) com si el tema era completament diferent com a Shutter Island, L'Aviador o L'edat de la innocència. I no esperava menys d'aquesta pel·lícula ambientada a la París de 1931 i protagonitzada per un nen que s'embarca en una aventura diferent del que m'esperava però igualment interessant.
L'Hugo Cabret (Asa Butterfield) és un nen de 12 anys que viu i treballa d'amagat a l'estació Montparnasse de la capital francesa, i la història gira al voltant de la missió d'aquest nano, que és acabar la reparació d'un autòmata que estava arreglant el seu pare (Jude Law) fins que va morir.
A l'estació hi ha uns quants personatges que juguen un paper secundari i que realment no influeixen gaire en la història (més enllà de dificultar una mica la tasca de l'Hugo, si de cas), com és el cas de l'inspector de l'estació (Sacha Baron Cohen), la florista (Emily Mortimer), el llibreter (Christopher Lee), el venedor de diaris o l'objecte de l'amor d'aquest, la propietària del cafè de l'estació.
En canvi n'hi ha d'altres que sí que tenen força importància, de fet concretament dos: Sir Ben Kingsley, que és el propietari d'una petita botiga de joguines de l'estació, i la seva fillola Isabelle (Chloë Grace Moretz). El primer perquè és un senyor gran amargat (després sabrem per què), no gaire amic de l'Hugo perquè sap que li roba peces, i la segona perquè l'ajuda en la seva missió i amant de la literatura com és no perd l'ocasió d'apuntar-se al que sigui.
El que tenim, doncs, és un nen que vol aconseguir peces per tal d'acabar un projecte del seu pare, una nena que l'ajuda i el padrí d'aquesta, que li posa pals a les rodes per algun motiu més personal del que vol reconèixer. Però a partir d'aquí l'argument evoluciona en un sentit que no esperava. Jo em pensava que seria una aventura amb molts elements fantàstics, més encara quan ha estat rodada en 3D (primer cop per a Scorsese, per cert), però la cosa no va pas per aquí.
Hugo és un homenatge als inicis de la història del cinema, no revelaré com perquè em carregaria bona part de la gràcia de la història, però té una segona meitat molt emotiva en aquest sentit i és una sorpresa positiva que penso que agradarà especialment al públic adult, però que no per això serà menys interessant per al més jove.
En certa manera m'ha recordat pel·lícules com Big Fish o Finding Neverland, aquesta última protagonitzada per en Johnny Depp, que és precisament un dels productors de Hugo. La recomano a aquelles persones que van gaudir dels esmentats films i a qualsevol seguidor de l'Scorsese (que per cert fa un cameo a la pel·lícula) que el vulgui veure en un producte totalment diferent, però igualment aclamat per crítica i públic.
