Joan Miró als Simpson: no acabem de fer-ho bé

A mi en Joan Miró, com a artista, no m'agrada gens. Que s'enfadi qui vulgui, però no m'agrada gens. Ara, si se l'esmenta fora d'aquí vull que pronunciïn el seu nom correctament i que no diguin que era espanyol. Resulta que al capítol 11 de la 19a temporada d'Els Simpson apareix una escultura seva (en una escena que no sé, sincerament, què pinta), i això és el que sentim al doblatge en castellà:

Oh! Sorpresa! L'equip de doblatge va decidir respectar-li el nom. Normalment els espanyols castellanitzen tots els noms, llevat de molt comptades excepcions (no m'imagino un Pepe Guardiola, per exemple), per tant era una bona notícia. Llavors vaig sentir curiositat per saber com ho havien resolt en anglès:

Nooo! Quina ràbia! Si a la versió en castellà en Homer ho diu malament i el corregeixen, en aquesta es podria dir que en Dan Castellaneta ho pronuncia millor que l'imbècil que el corregeix i de pas castellanitza el nom, i "castellanitzar" és dir molt, perquè més aviat sembla xinès. 

Qui en té la culpa, de tot això? La mala projecció exterior que tenim com a nació. Els americans no tenen gaire idea de geografia ni de política europea, però els dius "Escòcia" i saben que té certa relació amb el Regne Unit però li donen el tractament gairebé d'estat independent (fins i tot aquí, a les notícies de Televisió Espanyola sense anar més lluny, es pot veure "Glasgow, Escòcia"). Saben que hi ha una llengua pròpia encara que estigui molt més morta que el català, però ho saben. Doncs bé, no hi ha manera d'acabar amb el "Barcelona, Spain", i encara menys de donar veu al català internacionalment parlant.

Una referència de Sega als Simpson!

I no dic res més, en aquesta breu entrada del dia de Sant Esteve que podria haver anat a 3 Botons i START però que he decidit que anés aquí. Només que es tracta del principi del capítol 11 de la 18a temporada de la sèrie, i la paròdia d'un joc de Sega és més que evident, però pel que he vist pel Google no gaire gent se n'ha adonat o, si més no, no gaire gent n'ha parlat. De fet, jo no n'he trobat cap referència. Vegem l'homenatge, doncs:

No cal que us digui de quin joc es tracta, oi? Però si cal, és que heu de llegir-ne la megaentrada que en vaig fer fa temps.

Paròdia tendra a The Simpsons

Avui faig una entrada breu per compartir amb vosaltres una escena corresponent al 8è capítol de la 18a temporada d'Els Simpson, on en Bart es troba cultivant una amistat amb en Nelson en contra de la seva voluntat. Tot i les reticències inicials, aviat veurà els avantatges de tenir-lo com a aliat, però aquesta estranya parella (el capítol es diu La pareja ja ja en castellà, i en anglès The Haw-Hawed Couple, en una hàbil referència que barreja el títol de la pel·lícula The Odd Couple (L'estranya parella) i la característica manera de riure d'en Nelson Muntz) no podia durar gaire. El capítol acaba així (és, doncs, un spoiler):

Una escena que passa hàbilment de fer una conya gai a parodiar amb molt de respecte una bonica història d'amor d'una pel·lícula que va aixecar molta polseguera quan es va estrenar i que val la pena veure almenys una vegada, que és Brokeback Mountain, per si quedava cap despistat.

Compres: The Simpsons Futurama Crossover Crisis edició col·leccionista

Avui m'ha arribat un paquet amb la meva última compra comiquera. Sí, continuo aturat (aviat farà 10 mesos) i em quedo sense diners, però hi ha coses que no es poden deixar escapar. Coneixia aquest crossover de la Bongo Comics des de feia temps, i no m'acabava de decidir a comprar-lo en versió original (no n'hi havia cap altra) fins que vaig deixar estar el tema. Precisament ara que Ediciones B comença a publicar còmics de Futurama se'ls ha acudit treure l'edició de col·leccionista de The Simpsons Futurama Crossover Crisis, una minisèrie publicada originalment entre 2002 i 2005 en dues parts, la primera anomenada Infinitely Secret Crossover Crisis i la segona Crossover Crisis II, cadascuna amb dues entregues. 

Clara paròdia de les famoses crisis de l'Univers DC, el seu principal atractiu és que uneix en format còmic Els Simpson i Futurama. És un must have, vaja, i ho dic sense haver llegit la història. L'edició de col·leccionista és espectacular, n'he fet fotos i tot: 

Pesa. Estic content d'haver baixat corrent les escales quan la cartera m'ha dit que venia amb un paquet, encara que estigués sense pentinar, perquè la meva oficina de Correus em queda força lluny.

Sí... Tapa dura, però en estoig de cartró, també. Preciós.

La part de darrere del llibre en si, amb els personatges de Futurama.

El còmic per dins. Paper de qualitat, com a mínim força més que la que acostumo a veure tant en els còmics d'Ediciones B com en els de Bongo Comics. 

De regal, després d'abundant material extra, un número 1 de Simpsons Comics (1994) completament nou. Ja el tenia en castellà (i una mica malmès, per desgràcia), però fa il·lusió tenir-lo aquí en una edició de col·leccionista i no tocar-lo gaire. Per cert, la frase de dalt de tot de la portada (una portada que homenatja el número 1 de Fantastic Four (1961)) ja la duia originalment, en dono fe.

I la part de darrere de l'estoig. Doncs bé, vaig conèixer aquesta edició de col·leccionista a la FNAC, mirant còmics, i el preu no em va sorprendre gens, tenint en compte el lògic increment que s'aplica a tots els còmics traduïts perquè hi ha una feina al darrere, i també la barra que tenen els d'aquesta editorial perquè cada vegada venen més cars els seus productes (els volums Super Humor Simpson, per buscar-ne una referència directa i no parlar de Mortadelo y Filemón, on passa el mateix, ara valen 17 euros (i amb efecte retroactiu!) mentre que abans en valien 13). Aquest en val 25. Als Estats Units, 25 dòlars. No és el mateix. I, a més, allà sempre fan ofertes, baixades de preu, etc. Aquí no passa mai, això. 

Què m'ha costat, a mi? 9,45 euros portat a casa, aprofitant un descompte limitat temporalment del 40%. No cal dir res més, com deia aquell entrenador alemany amb passat blaugrana, matalasser i merengue.

El Cementiri de Pneumàtics!

Alguns de vosaltres potser sabeu quin és l'origen del nom d'aquest bloc. D'altres, potser no. Però per si de cas, ho torno a dir: és una referència a la pila de pneumàtics que cremen als afores d'Springfield, a Els Simpson. No és un espai gaire protagonista, i d'imatges per internet se'n troben més aviat poques, però aquest matí estava veient el desè capítol de la 17a temporada i ha aparegut clarament. Aquí el teniu:

I bé, és una ximpleria, però el dia que buscava nom per al bloc se'm va acudir aquesta frikireferència a la sèrie de dibuixos més famosa del planeta i em va agradar de seguida. Com que tinc poques ocasions de parlar-ne, en veure aquesta oportunitat he decidit compartir-ho amb les desenes de milers de trilions de lectors que em segueixen amb delit diàriament. Espero que us agradi.