Els còmics que m'han regalat a les Festes

Bé, em sembla que cada cop que em prometo a mi mateix que escriuré més sovint al bloc, el que provoco és l'efecte contrari. De manera que ho deixaré així: escriuré quan em vingui de gust i tingui temps. El primer post després de tant de temps serà per escalfar, no serà gaire profund, però el proper segurament anirà sobre les col·leccions que tinc i que m'estic fent i una reflexió sobre la bogeria que implica. Comencem, doncs, amb una foto dels còmics que m'han anat regalant entre Nadal i Reis (una mica tard, aquest post, però bé...).

Si no es veu gaire bé o algú no sap quin és algun dels còmics, passo a fer un comentari breu de cadascun d'ells:

Watchmen: per fi, en català. Sort que no ha estat un d'aquells casos que m'he de menjar l'edició en castellà que ja tenia com sí que és i serà el cas d'algunes altres obres, però en fi... Encara no he acabat de llegir-me'l, perquè me'l dosifico (cosa que comentaré en algun bloc futur, és una mania meva que no serveix de res), però el mateix dia de Nadal que me'l van regalar vaig llegir la primera pàgina per anar fent boca i no hi ha hagut res que m'hagi decebut... és tan gran aquest còmic... que em fa por acabar-lo. Sobre l'edició, molt bona, tot i que és una llàstima que s'hagin colat petites coses en castellà, però què hi farem? Potser se soluciona en una segona edició que no em penso comprar perquè passo de tenir-ne dues del mateix còmic.

Batman: Arkham Asylum: conegudíssima novel·la gràfica escrita per Grant Morrisson i dibuixada per Dave McKean, destaca per un dibuix que sembla més aviat una col·lecció d'il·lustracions pictòriques distribuïdes en vinyetes. He llegit comentaris tant positius com negatius, sobre aquest còmic, però era un imprescindible que ara que l'ha reeditat Planeta havia de tenir. Com a extra molt atractiu (almenys per a mi) hi ha el guió sencer del còmic, tant en castellà com en anglès.

Batman. Jekyll y Hyde: es nota que m'agrada el Batman? Aquesta història publicada originalment en 6 números narra la relació entre Batman i Dues Cares (el meu enemic preferit de la impressionant galeria de l'Home Rat-Penat) des d'una perspectiva força realista tant de dibuix com de guió. He de confessar que me'l vaig demanar perquè en principi ho vull tenir tot, del Batman, però m'ha agradat molt més del que em pensava i el recomano a tothom, tant als qui segueixen les aventures del Batman com als qui no ho fan, perquè és una història que no té continuïtat ni ve de cap saga començada a la col·lecció regular (cap de les col·leccions regulars, vull dir).

Ronin: una de les primeres obres de Frank Miller. Res a comentar, ja que encara no l'he llegit, però aquesta edició absolute ha estat l'oportunitat perfecta per fer-me amb aquesta famosa obra.

Batman. Haunted Gotham: un "Elseworlds" (històries ambientades en un món molt diferent de l'habitual en les sèries regulars de Batman, en aquest cas en una Gotham que sembla del segle XIX amb alguns tocs del XX, tipus La lliga dels homes extraordinaris) del mateix equip creatiu de Batman/Drácula que segurament agradarà als qui van gaudir d'aquella obra publicada anteriorment per Planeta, però que també desagradarà als qui abominen d'ella. És el mateix estil, les mateixes "anades d'olla", però en la meva opinió està molt bé, sobretot pel que fa a les reinterpretacions de personatges habituals de Batman. Per tant, repeteixo, no és per a tots els públics, sinó només per a incondicionals de Batman o per a defensors de la feina de Doug Moench i Kelly Jones.

Popeye vol.1: Sense haver llegit mai res del Popeye, i coneixent-lo només dels dibuixos de la TV, vaig decidir que volia aquest volum (i els 5 posteriors) que recopila les tires diàries (i dominicals) del personatge de 1928 a 1931, sembla ser que molt diferent, i millor, que la versió animada. I vaig encertar demanant-lo perquè, tot i que només n'he llegit una pàgina, només llegint el pròleg fa venir salivera. A veure quan tinc temps de posar-me a llegir-lo!

La Sociedad de la Justicia: volum 1 (de 2) que recopila l'etapa d'aquest curiós grup de superherois de 1976 a 1978, una etapa curta però que va tenir continuïtat a partir de 1980. Tot i que la publicació de les aventures de la JSA (Justice Society of America) ha estat força irregular des dels anys 40 (amb canvis de nom inclosos), és un grup molt interessant (potser fins i tot més que la JLA, on hi sol haver els més coneguts Batman, Superman, Wonder Woman o Flash) i que a mi, personalment, m'agrada molt. Com totes les col·leccions de superherois, segur que té moments més alts i més baixos, molts d'ells situats en un dels dos extrems, però aquesta etapa en concret, que encara no he llegit, té fama d'estar força bé. Però des de quan m'importa, a mi, si està bé o no, quan es tracta d'un grup o personatge que m'encanta?

Batman. Arkham 2: Dos Caras: segon número de la col·lecció antològica de les millors històries on apareixen els enemics del Batman (sempre i quan siguin històries que no hagi publicat ja Planeta o tingui pensat publicar en un altre format). Aquí se'ns presenta la primera aparició de Dues Cares (que tornaré a tenir quan tingui el tom "Archivos de Batman" corresponent), alguna història antiga més, el Batman Annual de 1990 amb una història sobre l'origen de Dues Cares molt de l'estil de Batman: Year One, i material més modern. En general està força bé, sempre i quan tinguem en compte que les històries dels 40 i els 50 són extremadament innocents i poc realistes perquè en aquella època tota la ficció sembla ser que era així. Si no ens agraden, passem a les històries a partir de l'esmentat Annual de 1990 i tota la resta ens agradarà. Però si ens agraden, millor.

Batman. El Anillo, la Flecha y el Murciélago: aquest llibre recopila Legends of The DC Universe 6 i 7 i Legends of the Dark Knight 127 a 131, i s'hi explica una aventura que relaciona el Batman amb el Green Arrow i el Green Lantern. El guió és de Dennis O'Neil, cèlebre i veterà guionista que coneix molt bé tots aquests personatges, i la història és força entretinguda. Especialment interessant és l'explicació de l'origen del Green Arrow i una imatge d'ell, enfonsat, que no estava acostumat a veure.

I això és tot, que no és poc! No hi ha res de manga, potser pensareu. Cert. El que passa és que a l'hora de demanar per Nadal o Reis, des del meu cercle íntim se m'ha fet saber, amb tota la raó del món, que és més agradable regalar llibres amb històries unitàries que "del número X a l'Y de la col·lecció Z". Ho entenc. Aquestes posades al dia de manga me les he de fer jo sol, però a veure quan m'hi poso!