Avui és festiu i això fomenta, almenys a la gran ciutat, quedar-se a casa (tot és tancat, àdhuc les botigues de còmics) i, per tant, afavoreix els moments per a la lectura. Acabo de sortir d'un d'ells, en el qual m'he acabat alguns còmics. Parlaré del volum Palabra Clave de Y, el último hombre, que conté els números 18 a 23 de la sèrie regular americana.
No havia ressenyat cap còmic d'aquesta col·lecció al meu bloc, de manera que, per a qui no la conegui, explicaré breument de què va. Aquesta història de ciència-ficció aclamada per la crítica i creada per Brian K. Vaughan (guionista que, a més de la premiada novel·la gràfica Los leones de Bagdad, treballa actualment a la sèrie Lost), Pía Guerra (la dibuixant) i José Marzán, Jr. (entintador) ens transporta a un món on tots els homes (i mascles de tot el regne animal) han mort de sobte, en el mateix moment i per tot el planeta.
No se sap què ha passat, si ho ha provocat algú o es tracta d'una malaltia. El cas és que la Terra queda en mans de les dones, que tiraran endavant de la millor manera que se'ls acudeixi, algunes plorant els morts i intentant reconstruir la societat (algú potser dirà que tampoc no és cap desgràcia que morin tots els homes, però es tracta de 3.000 milions de persones que desapareixen de cop, de manera que és lògic que es produeixi el caos), d'altres festejant que s'hagi acabat el masclisme, algunes altres aprofitant la situació per saquejar-ho tot i instaurar petites dictadures, etc.
Però (sempre hi ha d'haver un "però") hi ha un home que no ha mort. Un home i el seu mico també mascle han sobreviscut a la catàstrofe i no sabem per què. En el seu viatge per descobrir-ho comptarà amb l'ajuda de l'agent secreta 355 i la doctora genetista Allison Mann, que es veuen forçades a protegir-lo perquè és l'últim recurs per a la repoblació del planeta, encara que no els caigui especialment bé a causa de la seva immaduresa, pròpia de molts homes que voregen la trentena (sí, ho reconec).
No havia ressenyat cap còmic d'aquesta col·lecció al meu bloc, de manera que, per a qui no la conegui, explicaré breument de què va. Aquesta història de ciència-ficció aclamada per la crítica i creada per Brian K. Vaughan (guionista que, a més de la premiada novel·la gràfica Los leones de Bagdad, treballa actualment a la sèrie Lost), Pía Guerra (la dibuixant) i José Marzán, Jr. (entintador) ens transporta a un món on tots els homes (i mascles de tot el regne animal) han mort de sobte, en el mateix moment i per tot el planeta.
No se sap què ha passat, si ho ha provocat algú o es tracta d'una malaltia. El cas és que la Terra queda en mans de les dones, que tiraran endavant de la millor manera que se'ls acudeixi, algunes plorant els morts i intentant reconstruir la societat (algú potser dirà que tampoc no és cap desgràcia que morin tots els homes, però es tracta de 3.000 milions de persones que desapareixen de cop, de manera que és lògic que es produeixi el caos), d'altres festejant que s'hagi acabat el masclisme, algunes altres aprofitant la situació per saquejar-ho tot i instaurar petites dictadures, etc.
Però (sempre hi ha d'haver un "però") hi ha un home que no ha mort. Un home i el seu mico també mascle han sobreviscut a la catàstrofe i no sabem per què. En el seu viatge per descobrir-ho comptarà amb l'ajuda de l'agent secreta 355 i la doctora genetista Allison Mann, que es veuen forçades a protegir-lo perquè és l'últim recurs per a la repoblació del planeta, encara que no els caigui especialment bé a causa de la seva immaduresa, pròpia de molts homes que voregen la trentena (sí, ho reconec).
Aquesta és la sinopsi de la sèrie i no destrosso res amb el que he dit, però a partir d'ara ja no puc desvetllar res més, només puc dir que en aquest volum la història, òbviament, continua, i trobem resposta a algunes preguntes: per què en Yorick, el protagonista, no s'aprofita de la seva situació d'últim penis de la Terra i fa allò que podria semblar lògic? Com és que les seves acompanyants no han ni tan sols pensat en la possibilitat de participar-hi? És possible que hi hagi algun altre home?
Tot això en un volum que manté la qualitat de guió i de dibuix (senzill però que fa el fet) que ha dut la sèrie a guanyar els premis Eisner 2008 (els Òscar dels còmics) en les categories de "Millor sèrie" (aquest premi concret diria que no és el primer any que el guanya) i "Millor equip de dibuixants" (no es deia ben bé així, però ja s'entén).
Tot això en un volum que manté la qualitat de guió i de dibuix (senzill però que fa el fet) que ha dut la sèrie a guanyar els premis Eisner 2008 (els Òscar dels còmics) en les categories de "Millor sèrie" (aquest premi concret diria que no és el primer any que el guanya) i "Millor equip de dibuixants" (no es deia ben bé així, però ja s'entén).
La part negativa ve, com és massa freqüent, de la mà de Planeta. Per una banda tenim el que ja he esmentat almenys dues vegades en altres articles: quan van encetar la línia Vertigo (segell de la DC encarregat dels còmics independents, més adults i d'autor i sense la ridícula autocensura dels còmics de superherois que arrossega incomprensiblement, algun dia en parlaré, la caça de bruixes dels anys 50) van provar l'experiment de reeditar en format prestigi de dos números americans per número espanyol la part que ja havia editat Norma, mentre que tot el material inèdit es començaria a publicar en toms recopilatoris.
Això es va fer amb gairebé totes les col·leccions de Vertigo i és tremendament absurd, perquè no té cap sentit editar material nou en volums recopilatoris i haver d'esperar 5 o 6 mesos el que facin els americans mentre el material ja existent es treu en ridículs volums de 48 pàgines que queden pitjor al prestatge, es conserven malament i surten proporcionalment més cars.
Això es va fer amb gairebé totes les col·leccions de Vertigo i és tremendament absurd, perquè no té cap sentit editar material nou en volums recopilatoris i haver d'esperar 5 o 6 mesos el que facin els americans mentre el material ja existent es treu en ridículs volums de 48 pàgines que queden pitjor al prestatge, es conserven malament i surten proporcionalment més cars.
En fi, un cop superat això resulta que s'adonen que l'han cagat i cancel·len totes les col·leccions en aquest format, i en alguns casos fent això deixen penjats els lectors, com amb The Sandman, que un any després continua aturada i que en teoria ha de continuar en volums (en aquest cas s'havia de treure tota en prestigis) mentre planeja per sobre dels nostres caps el rumor de la reedició en format Absolute (amb el color remasteritzat que NO tenim els que ens la vam començar a fer en prestigis), o 100 Balas, que no enllaça amb la part editada en toms però que amb dos megavolums recopilatoris se suposa que sí que ho farà.
El cas de Y, el último hombre, no és tan greu, però sí ridícul: van començar publicant per una banda el número 1 en format prestigi (incloïa els americans 1 i 2, i els números espanyols successius seguien la numeració) i per l'altra el primer volum de material inèdit, que és aquest, el Palabra Clave, del 18 al 23. No ho van coordinar massa bé, perquè el 9 espanyol inclou els americans 17 i 18, de manera que hi ha un número repetit (que jo he rellegit per refrescar, tot i que no hauria d'haver passat), però bé, la sèrie es pot continuar llegint en toms i podem tirar endavant.
El cas de Y, el último hombre, no és tan greu, però sí ridícul: van començar publicant per una banda el número 1 en format prestigi (incloïa els americans 1 i 2, i els números espanyols successius seguien la numeració) i per l'altra el primer volum de material inèdit, que és aquest, el Palabra Clave, del 18 al 23. No ho van coordinar massa bé, perquè el 9 espanyol inclou els americans 17 i 18, de manera que hi ha un número repetit (que jo he rellegit per refrescar, tot i que no hauria d'haver passat), però bé, la sèrie es pot continuar llegint en toms i podem tirar endavant.
El problema és que abans de la cancel·lació en format prestigi s'havia arribat al 12 (23 i 24 americans), de manera que se solapaven els dos formats durant alguns números. La intenció de Planeta era acabar la col·lecció en els dos formats per satisfer tothom (dins el que cap, encertat), però com que van cancel·lar-ho de sobte ha quedat realment malament. Aprofito l'ocasió per fer-los novament un aixecament virtual de dit del mig. L'única cosa bona de tot això és que a partir d'ara podré llegir-me aquesta brillant història de ciència-ficció en un format adequat, tot i que amb una edició que acaba de guanyar-se repetir curs amb la pila de faltes d'ortografia (bàsicament accents que falten, un munt), paraules enganxades i altres meravelles d'un rotulista que no treballa concentrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada