dijous, 27 d’agost de 2009

Lectures: Rough 1

Continuo amb les meves lectures Adachi i aquest cop li ha tocat al primer volum de Rough, que es va serialitzar de 1987 a 1989 i recopilar en 12 volums. El 2006 se'n va fer, també, una pel·lícula d'imatge real.


Amb aquesta portada comença una història força diferent del que estic acostumat a llegir del senyor Adachi, i no és que faci totes les obres iguals precisament, però Rough té alguna cosa, almenys és el que em sembla després de la lectura del primer tom, que la fa encara més diferent.

En primer lloc, no queda clar de seguida qui és el protagonista de la història, i tot i que s'acaba sabent hi ha més personatges secundaris importants que a Touch, per exemple. Dit d'una altra manera, tenen més importància que de costum. Però la pregunta és: quin és l'esport escollit, aquesta vegada? Cert, ja he dit altres vegades que, malgrat que en Mitsuru Adachi dóna molta importància a la part de les relacions entre els personatges, l'esport té un pes molt gran a les seves obres, de manera que aconsegueix un equilibri que és el que fa els seus còmics tan interessants. Rough no és una excepció d'aquesta característica comuna, però no és una història de beisbol, ni de bàsquet, ni de futbol: és de natació.


Més enllà de tot això, la trama gira al voltant de la vida en una residència d'estudiants, dedicats en el seu temps lliure a esports diferents, però els protagonistes, un noi i una noia, són nedadors. En Keisuke Yamato és un crac de la natació, i l'Ami Ninomiya també està ficada en aquest món, però és més discreta, tot i que molt bona. La gràcia de tot plegat és que sembla que odia en Keisuke i el considera un assassí. Per què deu ser? Aaah... a llegir Rough!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails