Feia temps que volia ressenyar aquesta obra del Tezuka profund i seriós, dels anys setanta, però tot i que són només dos volums va passar molt temps entre que vaig llegir el primer volum i va arribar a les meves mans el segon i últim, que tot just fa uns dies que vaig acabar.
Ayako és el títol d'aquesta duríssima història escrita i dibuixada entre 1972 i 1973 a la revista Big Comic i posteriorment recopilada en tres toms. L'edició en castellà, per desgràcia de la barroera Otakuland, és en dos volums d'unes 350 pàgines, però dins el que cap és de les millors edicions que va treure la difunta editorial.
La nena que dóna nom al còmic és el membre més jove d'una família plena de secrets vergonyosos que han de ser amagats al preu que sigui. Per una banda tenim el cap de la família Tenge, un terratinent pràcticament arruïnat després de la Segona Guerra Mundial, obligat a donar la majoria de les seves terres als camperols que les treballaven. Aquest home és un faldiller com n'hi ha pocs i s'entén amb la dona del seu fill gran, l'hereu, amb qui a més va tenir la petita Ayako, que oficialment passa com l'última filla de la dona del terratinent, ja de certa edat.
Els fills són l'Ichiro, l'hereu, un home amb molt mal caràcter que només pensa en l'herència que cada cop veu més lluny; en Jiro, considerat la vergonya de la família perquè torna viu d'una guerra perduda i que es ficarà al món de l'espionatge venent-se al millor postor; la Naoko, la nena bona que en realitat està involucrada en un grup clandestí d'esquerres; en Shiro, el fill petit i el més assenyat de tota la família; i la ja esmentada Ayako.
Resulta que un dia la nena veu una cosa que no ha de veure i la família (o si més no els que manen a la família) decideix tancar-la en un soterrani i declarar-la oficialment morta. I van passant els anys en una història duríssima on, a banda de l'enterrament en vida de la petita, hi haurà intrigues polítiques, incests, assassinats per tal de salvar l'honor de la família i una sèrie de temes que no tenen res a veure amb les històries més alegres del mestre Tezuka, si bé en aquelles també hi havia sempre alguna mena de denúncia.
Bé, crec que ja he explicat moltes coses de l'argument, només em queda recomanar aquest còmic que Otakuland va publicar en dos toms gruixuts en comptes dels tres normals originals i que amb el tancament de l'editorial van passar a estar descatalogats, com tots els altres còmics que van treure (que no van ser gaires), de manera que si us interessa i casualment la trobeu, molt possiblement en un pack amb els dos llibres junts, no ho dubteu. Originalment valien 11 euros, però a les botigues on encara els tenen fan un 50% de rebaixa.
Jo us recomano que no us la perdeu. Ayako és Tezuka, però no el Tezuka naïf, sinó l'adult i per a adults, amb un dibuix molt més treballat i detallista que a les dècades anteriors malgrat que continua amb les seves limitacions característiques (crec que no era gaire bo retratant segons quines etapes del creixement humà, especialment l'adolescència i els seus canvis, que no em quadren gaire amb les edats que se suposa que els personatges van tenint), i una història amb intrigues polítiques que no són especialment difícils de seguir, però que al cap i a la fi són el menys important en una obra on es parla del costat més menyspreable de l'ésser humà.
Els fills són l'Ichiro, l'hereu, un home amb molt mal caràcter que només pensa en l'herència que cada cop veu més lluny; en Jiro, considerat la vergonya de la família perquè torna viu d'una guerra perduda i que es ficarà al món de l'espionatge venent-se al millor postor; la Naoko, la nena bona que en realitat està involucrada en un grup clandestí d'esquerres; en Shiro, el fill petit i el més assenyat de tota la família; i la ja esmentada Ayako.
Resulta que un dia la nena veu una cosa que no ha de veure i la família (o si més no els que manen a la família) decideix tancar-la en un soterrani i declarar-la oficialment morta. I van passant els anys en una història duríssima on, a banda de l'enterrament en vida de la petita, hi haurà intrigues polítiques, incests, assassinats per tal de salvar l'honor de la família i una sèrie de temes que no tenen res a veure amb les històries més alegres del mestre Tezuka, si bé en aquelles també hi havia sempre alguna mena de denúncia.
Bé, crec que ja he explicat moltes coses de l'argument, només em queda recomanar aquest còmic que Otakuland va publicar en dos toms gruixuts en comptes dels tres normals originals i que amb el tancament de l'editorial van passar a estar descatalogats, com tots els altres còmics que van treure (que no van ser gaires), de manera que si us interessa i casualment la trobeu, molt possiblement en un pack amb els dos llibres junts, no ho dubteu. Originalment valien 11 euros, però a les botigues on encara els tenen fan un 50% de rebaixa.
Jo us recomano que no us la perdeu. Ayako és Tezuka, però no el Tezuka naïf, sinó l'adult i per a adults, amb un dibuix molt més treballat i detallista que a les dècades anteriors malgrat que continua amb les seves limitacions característiques (crec que no era gaire bo retratant segons quines etapes del creixement humà, especialment l'adolescència i els seus canvis, que no em quadren gaire amb les edats que se suposa que els personatges van tenint), i una història amb intrigues polítiques que no són especialment difícils de seguir, però que al cap i a la fi són el menys important en una obra on es parla del costat més menyspreable de l'ésser humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada