dimecres, 30 de desembre de 2009

Lectures: Futurama-o-rama

Com ja sabeu, sóc un seguidor (normalet, no pas malaltís) de l'obra de Matt Groening, i fins ara he accedit a les més conegudes de les seves creacions, que són Els Simpson i Futurama, tant en versió animada com en paper.

Sí, Futurama també en paper, i és d'això que parlaré avui, de la lectura del primer volum recopilatori de Futurama Comics, que reuneix en un llibret de tapes toves i paper en color però dolent (d'aquell que s'encarcara una mica) les quatre primeres entregues d'una col·lecció que, com la de Simpson Comics i els seus spin-offs, no repeteix cap de les històries vistes a la televisió, sinó que presenta aventures completament inèdites, i des que es va cancel·lar la sèrie úniques, a més d'inèdites. Afortunadament aviat es compaginaran amb una nova tongada de capítols.



Amb un humor característic de la sèrie començant pel títol del recopilatori, aquest primer "retapat" inclou els números 1 a 4 USA de Futurama Comics, i com és habitual també amb els còmics d'Els Simpson hi ha una legió de col·laboradors d'en Matt Groening que n'imita l'estil, tal com ja fan amb les sèries d'animació, per tal que aquest geni es pugui dedicar a viure bé amb la pasta que guanya, supervisar la feina dels seus acòlits i dibuixar personalment, això sí, les seves no tan conegudes tires diàries, Life is Hell.

No el penso criticar, en Walt Disney feia el mateix, i tots els creadors de sèries de televisió ho fan: s'inventen uns personatges i un argument i au, a viure. Doncs bé, amb els còmics de Futurama igual, i els 4 que he pogut llegir porten per títol, respectivament, Monkey Sea, monkey doom!, ...But delivery us to evil!, The owner of Mars attacks! i Doop the right thing!

 

A la primera història veiem com la nostàlgia del passat per part d'en Fry, que recordem que ve de l'any 1999 i els fets de Futurama comencen 1000 anys més tard, pot ser perillosa en tant que porta al col·leccionisme i aquest, segons de què es tracti, pot ser perjudicial. En aquest relat es combinen fatalment uns residus tòxics amb ells llegendaris (però reals) sea monkeys, uns petits éssers que es desenvolupen en peixeres i que creen la il·lusió de la vida instantània, concepte nascut en el context de les exitoses campanyes de màrqueting que es van fer als Estats Units.

A continuació tenim les aventures espacials, amb pirates inclosos, de la tropa del Planet Express que, havent guanyat un absurd premi pel seu servei, és objecte d'una mena d'espionatge industrial.Viatjant per l'espai, com no podia ser d'una altra manera farà la seva aparició estel·lar el desagradable capità Zapp Brannigan.

 

La tercera aventura torna a tocar el tema de les mascotes estranyes, i és que en un mercat de segona mà la Leela s'acaba comprant una petita fera, una mena de gremlin, que resulta que forma part d'una col·lecció de moda. De seguida toparà amb la mare de l'Amy, propietària juntament amb el seu marit del planeta Mart i immensament rica, que és a punt d'acabar-se la col·lecció, fet que pot tenir unes conseqüències més greus del que es pensa.

I la història que tanca el volum ens explica l'operació rescat que la colla del Planet Express ha de dur a terme per tal de rescatar en Zapp Brannigan d'una civilització que el vol fer servir d'una manera absolutament rocambolesca per guanyar la guerra civil que castiga el planeta.

 

Quatre històries, publicades entre novembre de 2000 i maig de 2001, que podrien ser perfectament capítols de la sèrie, com passa amb els còmics d'Els Simpson, i és precisament per això que són tan recomanables, perquè és com si tinguéssim ració extra d'aquestes històries que ens fan riure i que formen part de la memòria col·lectiva de la nostra generació i potser alguna més.

Em deixava un detall important: els còmics de la família groga es publiquen en castellà de la mà d'Ediciones B, que va començar a fer-ho el 1995 en format grapa per passar després a la tapa dura i a les reedicions en els gruixuts volums vermells de la col·lecció Super Humor. Per desgràcia ho fa molt irregularment, a un ritme que ens allunya cada cop més de l'edició americana i sense identificar el material original publicat, cosa que em toca especialment la pera com a completista que sóc perquè no sé exactament el que tinc ni si s'està saltant material o no. Però si més no, va publicant coses.

No publica, ni bé ni malament, Futurama Comics, que vaig comprar i continuaré comprant en versió original via Amazon, cosa que té el valor afegit de poder llegir sense passar per la traducció i que sempre va bé per tenir fresc l'anglès i aprendre noves paraules. També tinc per llegir Futurama Adventures, que recopila els números 5 a 9 (per tant cinc còmics), però ja en parlaré quan l'hagi llegit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails