Bill Finger, el gran oblidat

Avui començaré una secció nova dins el bloc, un apartat que s'actualitzarà de manera irregular i que pretén parlar de persones dins el món dels còmics, de vegades per fer una mica d'història i d'altres vegades per rescatar de l'oblit alguns noms, com és el cas de l'article inaugural. El protagonista d'avui és el senyor Bill Finger (1914-1974), l'injustíssimament oblidat guionista co-creador d'en Batman juntament amb el dibuixant Bob Kane, que és l'únic que se sol esmentar quan es parla de l'autoria d'aquest personatge cabdal en la història del Novè Art. 

Aquesta és l'única foto fiable (i d'una mínima nitidesa) que he trobat sobre el guionista que va escriure les històries d'en Batman durant les primeres dues dècades i que va modificar substancialment la idea inicial que en Bob Kane tenia sobre el personatge (per tant, la idea original és de Kane, però Finger el va retocar per tal de distingir-lo més d'en Superman).

 

Així l'havia pensat en Bob Kane, com un superheroi pla i guaperes. El típic superheroi, vaja. Finger li va canviar l'uniforme, li va donar la identitat civil que tots coneixem i va co-crear la majoria de la cèlebre galeria de dolents de l'Univers Batman, a més del seu fidel Robin, l'origen tràgic del qual és una invenció totalment seva. De fet, el senyor Finger va dir que el Noi Meravella va néixer de la necessitat de dotar en Batman, una mena de Sherlock Holmes, del seu propi Watson per tal de poder-li explicar les seves reflexions en veu alta. Abans d'això ja havia treballat amb en Bob Kane en altres còmics, però no va ser fins a l'arribada del Croat Emmascarat que van obtenir l'impressionant èxit que faria de la col·lecció una rentabilíssima franquícia.

El número 27 de Detective Comics, la primera història d'en Batman, de maig de 1939. Sembla que era força lent entregant els guions, cosa que va fer que de tant en tant el substituissin altres guionistes, però també va ser el co-creador d'en Green Lantern el 1940, al número 16 d'All-American Comics. Allà sí que sortia acreditat com a co-creador, juntament amb en Martin Nodell, però quan la col·lecció va tancar i més tard es va "resetejar" el seu nom va desaparèixer per art de màgia.

Va dur a terme altres feines menors, i també va escriure algunes pel·lícules força desconegudes, més aviat de sèrie Z, a més d'un arc argumental de dos capítols a la segona temporada de la sèrie d'imatge real d'en Batman, sí, aquella que era més aviat d'humor.

 

Mira, aquí el tenim en una altra foto, practicant el golf. Per què va tenir tan mala sort, que les poques vegades que se l'acreditava durava ben poc? Devia ser massa bona persona. En Bob Kane, en canvi, sembla que no ho era tant. Primer, perquè va cedir els drets del personatge a la DC a canvi de sortir sempre acreditat als títols de qualsevol col·lecció d'en Batman fins i tot quan se'n retirés, però no ho va demanar en canvi per al seu company (sí que passa amb en Superman, que tothom sap que va néixer del talent d'en Jerry Siegel i en Joe Shuster). I després, perquè no va ser fins a la seva vellesa, molts anys després de la prematura mort d'en Finger, que en Bob Kane va reconèixer el paper cabdal del seu primer guionista. 

El cas és que en Bob Kane va viure còmodament gràcies al "seu" personatge més famós i va morir de vell, l'any 1998, mentre que en Bill Finger va morir als 59 anys, pobre i sense reconeixement en vida. Després (com sempre, després), el 1994, va ser inclòs a la Jack Kirby Hall of Fame, i el 1999 a la Will Eisner Award Hall of Fame.

 

Aquest és un obituari, il·legible a aquesta mida, en ocasió de la defunció del co-creador d'en Batman. i aparegut al número 1 de l'Amazing World of DC Comics, de 1974. Com a homenatge al senyor Finger, i d'una manera molt significativa, a partir de 2005 la Comic-Con, el saló del còmic més important dels Estats Units, concedeix un premi a la carrera d'aquells guionistes que no han rebut el reconeixement que es mereixien, i aquest premi es diu, com no podia ser d'una altra manera, Bill Finger Award. Un detall reivindicatiu molt maco, tant per als premiats com pel simbolisme que té.