El creador de Popeye, E.C. Segar

Després de parlar de l'origen d'en Popeye i comentar la lectura dels inicis del còmic que el va veure néixer, he pensat que estaria molt bé conèixer el seu creador, Elzie Crisler Segar. Un home que va morir prematurament i que va aportar al Novè Art un personatge que tindria molt més èxit del que ell esperava quan el va dibuixar per primer cop amb la intenció que fos un secundari. 

 

És superantic, oi? Certament, ja que el pobre home va morir el 1938 a l'edat de 43 anys. Nascut el 1894 a Chester (Illinois), va tenir uns inicis en què el més semblant a la creació de còmics que va fer va ser ajudar el seu pare a pintar parets i empaperar-les. A més, es veu que tocava bé el timbal i posava música als teatres de la zona, on de vegades feia de projector de pel·lícules, cosa que el va fer decidir a crear dibuixos animats.

Però no tenia formació relacionada amb aquesta professió, de manera que es va apuntar a un curs de dibuix per correspondència, després va conèixer Outcault, el creador de la tira diària The Yellow Kid, un dels primers còmics de la història, i va anar aconseguint contactes que el van portar a crear les seves primeres tires, Charlie Chaplin's Comedy Papers (1916) i Looping the Loop (1918).

Aquí tenim una de les primeres entregues de Thimble Theatre, la tira a què es va dedicar la resta de la seva vida i que va debutar el 1919 al The New York Journal, a més de ser el còmic on va néixer en Popeye. 

El 1920 va començar també la tira The Five-Fifteen, que el 1926 canviar el nom per Sappo, i la va compaginar amb Thimble Theatre. Però bé, aquesta última es va convertir no només en l'obra de la seva vida, sinó també en una de les tires més llegendàries de la història que, com vaig dir (i en tornaré a parlar properament), encara es publica.

 

Aquesta pàgina, de 1920, és la de la primera aparició de Castor Oyl, el tercer personatge del trio que protagonitzaria la tira sense canvis fins l'arribada d'en Popeye el 1929. L'aspecte gràfic dels personatges havia de canviar molt, i per si no es reconeixen, que segur que no, es tracta d'en Ham Gravy, l'Olivia Oyl i el seu germà Castor Oyl, que és el que està pescant i que uns anys després seria caracteritzat com un home molt baixet, res a veure amb el de la primera aparició.

Una curiositat sobre el seu cognom: es pronuncia "sígar", amb la primera síl·laba tònica, i en aquella època es veu que era la manera de pronunciar també la paraula "cigar" (que s'escriu igual en català i en anglès), i és per això que a banda del seu nom signava amb un dibuix d'un havà:

No és que es vegi gaire, però si amplieu la imatge ho podreu apreciar: al costat de "Segar" hi ha un cigar dibuixat. Després la paraula va passar a accentuar-se a la segona síl·laba, de manera que ara es pronuncia "sigár", però en aquella època tenia conya. 

E.C. Segar va morir d'una llarga malaltia relacionada amb el fetge i el seu testimoni va ser recollit per altres dibuixants. Irònicament, a nivell mundial la seva obra mestra es va conèixer sobretot pels dibuixos animats, que era al que ell es volia dedicar quan va començar el curs de dibuix. Però la continuació de Thimble Theatre després de la mort del seu creador és un tema que tocaré en un proper article. 

 

Però tot i el canvi de mans de les aventures d'en Popeye per motius inevitables, com hem vist, afortunadament sempre s'ha reconegut l'aportació de Segar al món dels còmics i de retruc dels dibuixos animats, i ja el 1971 es va instaurar un premi amb el seu nom que servia percisament per a això, per tal de premiar les contribucions més especials, essent en Charles Schultz un dels guardonats abans que el premi es deixés de donar després de 1999.

El 1977 el poble natal de Segar, Chester (Illinois) el va nomenar posant-li el seu nom a un parc, on trobem una estàtua d'en Popeye. Però la cosa no s'acaba aquí: a partir de 1980, cada any hi ha l'anomenat Popeye Picnic, en què tenen lloc tota mena d'activitats relacionades amb el seu univers, i des de 2006 s'instal·la una estàtua de cadascun dels personatges en diferents punts de la ciutat, prèvia presentació precisament el cap de setmana del Popeye Picnic. 

De moment s'han fet una d'en Wimpy, una de l'Olivia amb en Pesolet i l'Eugene the Jeep, una d'en Brutus i una d'en Castor Oyl amb la gallina Whiffle. Està previst que la resta dels personatges més destacats, amb un bust de Segar com a convidat, també tinguin estàtua de manera que l'última es faci el 2019, que serà el 125è aniversari del naixement del creador de tots ells. Tot això en una ciutat on més d'una botiga té nom de personatge de Thimble Theatre. Impressionant, ja tinc ganes d'anar-hi.

I per acabar, aquest homenatge en commemoració del 115è aniversari del naixement d'E.C. Segar, però per part de Google, el 8 de desembre de 2009. És bonic que se'l recordi amb tant d'afecte i que per molt que morís fa tants i tants anys encara se li facin homenatges. I és normal, perquè la seva obra el va sobreviure i sobreviurà tots els que han fet, cadascú amb les seves habilitats, que en Popeye i els seus amics tiressin endavant.