Popeye, el còmic

Avui començo, per fi, un cicle temàtic que tenia ganes d'iniciar des que vaig acabar el de Futurama, i des que el vaig tocar en la seva vessant videojoquística, però abans volia fer uns quants articles unitaris mentre rematava la lectura que vaig finalitzar ahir. Es tracta de Popeye, el mariner, un mite, una icona cultural que es coneix pels dibuixos animats i la llegendària cançoneta, per bé o per mal, però que té l'origen en el còmic i unes característiques diferents de les que coneixem.

Doncs bé, en Popeye és un personatge de còmic que va debutar a la tira diària Thimble Theatre, creada per Elzie Crisler Segar el 1919. Com se'ns explica als articles introductoris de l'espectacular edició de Planeta DeAgostini (sí, de tant en tant pot ser que en parli bé, d'aquesta editorial) de l'etapa 1928-1938 del còmic, normalment les tires diàries portaven i porten el nom d'un personatge o grup de personatges, cosa que limitava molt els autors a l'hora d'introduir canvis en el repartiment. Thimble Theatre era de les poques que no tenia aquesta limitació, però malgrat això E. C. Segar es va passar els primers 10 anys sense fer "rotacions". Fins que va arribar en Popeye, el 17 de gener de 1929, com a secundari que acompanyaria els protagonistes d'aquell moment en una aventura i prou, i resulta que va triomfar tant que els editors van fer que Segar el recuperés després del final d'aquella primera aventura i d'unes quantes setmanes sense tocar-lo.

La primera aparició d'en Popeye a Thimble Theatre. Les tires que mostro les he escanejat jo mateix castigant al mínim possible l'enorme llibre de tapa dura d'on surten per poder-les compartir amb vosaltres. I m'agradaria que les féssiu grans i les llegíssiu, si us plau.

La tira es publicava en molts diaris dels Estats Units diàriament, i els diumenges també sortia, amb temes diferents dels altres dies i en color, i amb l'arribada d'en Popeye i el gran èxit que va tenir, aquesta presència als rotatius es va multiplicar. Però quina és la raó d'aquest èxit tan impressionat? Per què triomfava Thimble Theatre i especialment en Popeye?

Com es veu en aquesta tira, en Popeye és un animal, un home tossut i exageradament forçut que acostuma a resoldre els problemes amb violència i que posa en problemes els que l'envolten cada dos per tres, però és un home autèntic. Ell és com és, i així és com és, com sempre diu. A més, odia que l'insultin, sobretot si és el seu amic-descobridor Castor Oyl (germà de l'Olivia) qui ho fa, i està molt segur de la seva pròpia força.

A la versió traduïda al castellà no s'aprecia, perquè es perd, però el mariner no ha rebut educació i parla malament, cosa que va fer que els americans de l'època (la de la Gran Depressió) s'hi identifiquessin i el vegessin com un exemple a seguir: malgrat la probresa i la manca d'educació, ell és tan fort i autèntic que res no li pot fer mal i res no el preocupa ni l'espanta, llevat dels fantasmes.

A Thimble Theatre, tot i que els personatges no resulten mai odiosos ni s'excedeixen amb els seus actes ni les seves paraules, llevat d'en Popeye tothom té una part dolenta, egoista i avariciosa que es deixa veure sovint. Ell és íntegre, violent però honest, un xic ludòpata però amb una cosa ben clara: la vida és per a viure-la alegrement. I això és el que devia connectar amb el públic.

Com deia abans, les tires diàries anaven per una banda i les dominicals per una altra. A les diàries hi havia aventures que duraven mesos, on l'acció avançava lentament (una tira de cinc vinyetes al dia i, a més, cada dia es dedicava almenys una vinyeta a recordar l'anterior), i eren en blanc i negre. A les dominicals la cosa anava per uns altres camins, sense cap relació amb les grans aventures dels dies feiners: veiem en Popeye per casa, al poble, la seva relació amb l'Olivia (un personatge que, per cert, sempre el feia parar boig i sortia amb molts homes alhora com si volgués fer-li la punyeta) i, almenys a la part que he llegit jo, la seva carrera com a boxador.

En aquestes històries dominicals, que ocupaven gairebé tota la pàgina (les dues últimes tires eren per a un altre còmic de Segar anomenat Sappo), els gags eren tancats, és a dir que cada diumenge hi havia una història completa, amb vinyetes més grans i a sobre en color. Em sap greu que hagi quedat tallada així, però us asseguro que no és fàcil escanejar un llibre de format tan gran.

Amb els anys van anar apareixent diversos personatges que van anar relegant alguns dels que hi havia hagut fins llavors. Alguns d'aquests van tenir un gran èxit i es van quedar a la tira, i d'altres van durar poc, però en Popeye mai no va ser superat i va esdevenir l'estrella del còmic. Fins i tot es va canviar el títol a Thimble Theatre Starring Popeye durant els 60 i els 70 i més tard es va quedar en Popeye a seques, que és com es diu encara (sí, encara es publica, tot i que ara només els diumenges).

Un dels personatges que van desaparèixer de la tira és en Ham Gravy, el xicot de l'Olivia abans de l'arribada d'en Popeye. I E. C. Segar tenia tan clar el paper que el mariner jugaria a la seva obra que el bo d'en Ham va desaparèixer literalment, i a més sense explicació. Simplement va deixar de sortir i ho va fer en unes vinyetes on no tenia text. No sabrem mai si Segar el volia recuperar en algun moment, perquè va morir sense haver-lo tornat a fer servir. A les tires dominicals, a les primeres on ja sortia en Popeye, sí que hi ha moments d'enfrontament, però el cas és que va sortir de Thimble Theatre per la porta del darrere. La imatge de dalt diria que és una il·lustració representativa del canvi de parella, perquè el personatge no va tornar a sortir i aquesta imatge no es correspon amb l'època en què encara tenia un paper al còmic.

I dels que arribarien més endavant ja en parlaré amb deteniment en una propera entrada, però els més destacats, coneguts sobretot pels dibuixos animats, són en Brutus (el que faltava per al triangle amorós), en Pesolet o Tusturró (el bebè), en J.Wellington Wimpy, en Jeep o el pare d'en Popeye, entre altres.

També parlaré dels famosos espinacs, de l'autor, de les versions animades (que no tenien els matisos psicològics que he comentat més amunt però que van fer el personatge mundialment famós), de l'origen de la inoblidable cançoneta i del Popeye de després de la mort de Segar. Sí, el seu creador va morir jove, als 43 anys, i això passava el 1938, 9 anys després de l'aparició del mariner guerxo a Thimble Theatre. El van succeir diversos autors i encara ara continua el seu llegat, però com ja he dit serà matèria de properes entrades.

Avui només volia explicar l'origen del personatge i reivindicar l'obra del seu creador, l'autèntic, que s'està recopilant als Estats Units en 6 magnífics llibres (amb les tires diàries i les dominicals, a més de l'esmentada obra Sappo) que Planeta està publicant en castellà a un ritme més lent del que havia previst i promès, però al cap i a la fi van arribant.