Lectures: Popeye d'E. C. Segar, volum 1

Continuant amb el Cicle Popeye, què hi podria haver de més indicat que ressenyar la lectura que va suposar el tret de sortida d'aquest període temàtic? Doncs això és el que faré avui per parlar del Popeye d'E. C. Segar, volum 1, publicat per Planeta DeAgostini en un format de luxe dins la col·lecció Biblioteca Grandes del Cómic.

L'haurem d'anomenat Popeye com a col·lecció, però com ja vaig explicar en l'article inaugural del cicle l'obra es deia originalment Thimble Theatre, i el període que abarca aquesta edició, fidel a la dels Estats Units fins al punt que el títol del llibre és en anglès (I yam what I yam!), és el que va estar en mans del creador de la tira i del personatge, època en la qual el còmic encara es deia Thimble Theatre. 

El primer volum recopila les tires diàries de 1928 a 1930, i les dominicals arriben fins el 1931, si bé aquestes parteixen de la primera aparició en diumenge d'en Popeye, mentre que les diàries que s'inclouen en aquest tom comencen amb els fets que desencadenen l'aventura on apareixerà, uns mesos més tard, el mariner, per tal que el conjunt tingui coherència. Com ja vaig explicar, a la pàgina dominical no és necessari fer això, ja que els gags són tancats, i és per aquest motiu que comencen amb la primera aparició, com deia, d'en Popeye.

 

Aquesta vinyeta que he trobat per Google Imatges mostra una de les frases habituals del personatge, "Si no podem ser amics, serem enemics", i hi podem apreciar dues coses. Una és l'aspecte del mariner més famós del món, amb un mentó que mira cap avall en comptes de l'arrodonit que va ser popularitzat pels dibuixos animats. Paciència, tot arribarà. En aquest primer llibre comencem a veure una evolució gràfica a la seva cara, però encara no assoleix la forma definitiva.

L'altra cosa que deia que podíem apreciar és la manera incorrecta de parlar del personatge, si tenim uns mínims coneixements d'anglès. Aquesta característica reforçava la idea, i era important, que en Popeye no tenia estudis, i l'identificava amb un per desgràcia ampli sector de població americana de l'època de la Gran Depressió. Malauradament, a la traducció en castellà es perd aquest matís, tot i que de tant en tant s'intenta fer alguna adaptació, perquè m'imagino que es devia considerar massa forçat.

Com ja vaig explicar, Thimble Theatre havia començat el 1919 i no hi havia hagut canvis en el repartiment dels personatges. Segar es limitava a fer aparèixer secundaris per tal d'enriquir les històries, però després els abandonava. En Popeye va ser l'afortunada excepció d'aquesta tendència, i a partir de llavors es produirien més canvis, que implicaven la desaparició d'alguns personatges de tota la vida en detriment dels nous. Però al primer volum coneixem, a banda del que després seria l'indiscutible protagonista, la família Oyl (l'Olivia, el seu germà Castor i els pares de tots dos) i la Bruixa Maregassa com a personatges més destacables i més o menys fixos.

També hi coneixem en Ham Gravy, el primer xicot de l'Olivia, que amb l'arribada d'en Popeye deixa de tenir un paper protagonista després de 10 anys a la tira i ràpidament desapareix per sempre.  Per tant, de l'escabetxina no se'n salva pràcticament ningú, amb l'òbvia excepció d'en Popeye i l'Olivia, ja ho anirem veient. En propers volums, doncs, els canvis continuaran i coneixerem personatges mítics com en Brutus, en Wimpy o en Pesolet (també conegut com a Tusturró, i en castellà Cocoliso). Però d'això ja en parlarem.

Un dibuix del mateix E. C. Segar més endavant, amb l'aspecte gràfic d'en Popeye completament definit i afortunadament imitat pels diversos autors que van continuar la sèrie després de la mort del seu creador.

Pel que fa a l'edició de Planeta, he de dir que la trobo impecable, pràcticament no té cap error tipogràfic (per desgràcia gairebé tots els còmics en tenen) i el paper és de qualitat. El llibre és molt gran, no excessivament gruixut (200 pàgines) però sí gran en dimensions, molt complicat de col·locar en un prestatge (jo el tinc de costat), i preciós. La portada no té l'efecte que té l'edició americana, amb les lletres foradades (el vaig veure en una botiga on el tenien d'importació), però a banda d'això és una meravella, i té uns interessantíssims articles complementaris.

Bastant més de la meitat del tom correspon a les tires diàries, en blanc i negre, tal i com van ser concebudes, mentre que a l'última part hi ha les pàgines dominicals, en color (restaurat com s'ha pogut, però estem parlant d'uns materials originals molt malmesos), i com a complement, perquè així apareixia als diaris, una altra creació de Segar, Sappo, també força divertida.

Tot això per 25 euros, que tenint en compte el que és i la lentitud editorial de Planeta amb aquesta col·lecció (més d'un any de diferència entre volum i volum, havent sortit el 2 fa pocs mesos mentre que als EUA ja fa temps que va sortir el quart), és molt assequible i, per damunt de tot, val molt la pena. Quin gran descobriment, que m'ha fet aficionar un altre cop a un univers que ja des de petit m'agradava molt. Que em pengin!