Lectures: Popeye d'E. C. Segar, volum 3

Pensava que feia molt temps que havia fet la ressenya del volum 2 del Popeye d'E.C. Segar, i fixeu-vos si és així que en realitat veig que no n'havia parlat, de manera que només us puc remetre a l'anàlisi del primer d'aquests 6 volums que han format l'antologia dels últims 10 anys en què el creador de Thimble Theatre va estar a càrrec de la col·lecció que va veure néixer en Popeye. 

De tota manera, encara que ens manqui el referent del volum 2 vull deixar clar que he trigat moltíssim a llegir aquest volum (no perquè no sigui interessant, sinó perquè és de format gran i incòmode de llegir), però ara que ja els tinc tots he decidit posar-m'hi seriosament i ja puc parlar del tercer, amb el qual arribo a la meitat d'aquesta etapa.

Amb el títol de Let's you and him fight! i cobrint un període que va del 9 de juny de 1932 al 9 de desembre de 1933 en el cas de les tires diàries i del 9 d'octubre de 1932 al 26 de novembre de 1933 pel que fa a les pàgines dominicals en color, aquest tercer recopilatori l'he llegit en anglès, ja que Planeta DeAgostini, que no ha dubtat mai gaire a l'hora de cancel·lar còmics, es va adonar després del segon volum que el poc educat mercat espanyol no digereix massa bé aquestes joies de la història del còmic.

I ja vaig dir que l'edició de Planeta era pràcticament idèntica a l'original, a més d'excepcionalment ajustadíssima de preu, però que li mancava una cosa, un detallet del món de les arts gràfiques, que sí que puc veure als volums 3 a 6 i que comparteixo a la fotografia: el títol foradat o, més ben dit, una "finestra" a la portada que permet llegir el títol de la primera pàgina. 

Però evidentment si m'agrada el còmic no és per això, sinó pel seu contingut, del qual faré un breu resum tot aportant alguna imatge escanejada que ens permeti veure alguns dels seus millors moments.

El volum comença amb una aventura marítima (i que en Popeye provingui del món del mar no significa que la majoria de les seves anventures hi tinguin lloc) en què un misteriós lloro negre xinès indica el lloc on se suposa que hi ha amagat un tresor, però diverses persones volen aquest lloro (o el tresor) i en Popeye no ho tindrà gens fàcil. És en aquesta aventura on coneixem en Bluto, el seu famós enemic dels dibuixos animats que, de fet, ja vaig explicar que va ser rebatejar com a Brutus per un problema inexistent de drets i així ha quedat popularment.

I malgrat que després d'aquesta aventura no el tornem a veure en tot el volum, no ens l'hem de prendre a la lleugera perquè és un dels pocs enemics del protagonista que li poden fer mal, i l'hem vist rebre cops d'enemics ben forts i entomar un munt de bales sense immutar-se.

A continuació té lloc una llarga saga situada a la fictícia nació de Nazilia, que ja s'havia vist al segon llibre, i amb la presència de l'imprescindible Rei Blozo, un inútil que és incapaç de gestionar el seu país i que ara s'ha d'enfrontar a un cop d'estat amb l'ajuda d'en Popeye, que després d'això decideix fundar el seu propi estat, Popilania.

Aquesta part és força més divertida, perquè en Blozo és un inútil, però en Popeye, malgrat el seu bon cor i les seves bones intencions, no va rebre l'educació adequada i tampoc no és que tingui idees gaire assenyades sobre com es porta un país, i aquí ens ho demostra amb una saga més curta però més intensa que dóna lloc a escenes com la que hem vist aquí dalt, que forma part dels seus intents d'atraure població de la rival Nazilia a una illa que, de fet, està teòricament deserta.

Abandonada la seva aventura com a líder d'una nació, en Popeye torna a la vida de sempre, a terra ferma, i es fa reporter d'un diari del seu "cunyat" (germà de l'Olivia), però com que no és capaç de trobar notícies les crea ell mateix barallant-se amb gent que es troba. No és un arc argumental gaire destacat, però sí que hi té lloc un fet cabdal en la història del personatge, i és que li envien un paquet... amb un bebè dins!

Sí, és en Pesolet o Tusturró, noms en català d'un personatge que es diu en anglès Scooner Seawell Georgia Washenting Christiffer Columbia Daniel Boom, encara que en Popeye, el seu pare adoptiu, l'anomena Swee'pea.

A partir d'ara l'exmariner haurà de tenir cura del nen, que li han entregat precisament per tal que el protegeixi de la gent d'un altre país fictici que el considera l'hereu del tron i que el vol recuperar, cosa que crearà nous enemics a en Popeye, uns enemics que el deixaran a les portes de la mort.

A les pàgines dominicals, en color, el protagonista absolut és un secundari que ha anat guanyant força des que va arribar a la col·lecció, i és ni més ni menys que en J. Wellington Wimpy, o senzillament Wimpy, que continua mostrant una obsessió per les hamburgueses que supera la d'un servidor i que viu totalment aliè a l'odi que provoca en els altres la seva ferma intenció de menjar de franc. Pràcticament és l'únic tema de les pàgines dominicals d'aquest tercer volum, però el mestre Segar aconsegueix que no cansi gens ni mica, cosa que té molt de mèrit.

El volum acaba amb un contingut extra que en 12 històries de mitja pàgina que es van publicar als diaris durant 2 setmanes tot promocionant l'Exposició Universal de Chicago de 1933, tot un detall cap als lectors.

Acabaré recomanant la lectura d'aquest i els dos volums previs, que si arribo a saber que serien els únics en castellà els hauria comprat directament en anglès, encara més quan surten a millor preu si s'enganxa una oferta, i a més s'entenen perfectament en anglès, idioma que té l'avantatge de ser l'original i ens permet llegir com en Popeye destrossa la seva llengua, matís que com ja vaig dir es perd en la traducció. En resum, un cop més, el Popeye (en realitat Thimble Theatre) d'E. C. Segar és un imprescindible de la història del còmic.

Lectures: Popeye d'E. C. Segar, volum 1

Continuant amb el Cicle Popeye, què hi podria haver de més indicat que ressenyar la lectura que va suposar el tret de sortida d'aquest període temàtic? Doncs això és el que faré avui per parlar del Popeye d'E. C. Segar, volum 1, publicat per Planeta DeAgostini en un format de luxe dins la col·lecció Biblioteca Grandes del Cómic.

L'haurem d'anomenat Popeye com a col·lecció, però com ja vaig explicar en l'article inaugural del cicle l'obra es deia originalment Thimble Theatre, i el període que abarca aquesta edició, fidel a la dels Estats Units fins al punt que el títol del llibre és en anglès (I yam what I yam!), és el que va estar en mans del creador de la tira i del personatge, època en la qual el còmic encara es deia Thimble Theatre. 

El primer volum recopila les tires diàries de 1928 a 1930, i les dominicals arriben fins el 1931, si bé aquestes parteixen de la primera aparició en diumenge d'en Popeye, mentre que les diàries que s'inclouen en aquest tom comencen amb els fets que desencadenen l'aventura on apareixerà, uns mesos més tard, el mariner, per tal que el conjunt tingui coherència. Com ja vaig explicar, a la pàgina dominical no és necessari fer això, ja que els gags són tancats, i és per aquest motiu que comencen amb la primera aparició, com deia, d'en Popeye.

 

Aquesta vinyeta que he trobat per Google Imatges mostra una de les frases habituals del personatge, "Si no podem ser amics, serem enemics", i hi podem apreciar dues coses. Una és l'aspecte del mariner més famós del món, amb un mentó que mira cap avall en comptes de l'arrodonit que va ser popularitzat pels dibuixos animats. Paciència, tot arribarà. En aquest primer llibre comencem a veure una evolució gràfica a la seva cara, però encara no assoleix la forma definitiva.

L'altra cosa que deia que podíem apreciar és la manera incorrecta de parlar del personatge, si tenim uns mínims coneixements d'anglès. Aquesta característica reforçava la idea, i era important, que en Popeye no tenia estudis, i l'identificava amb un per desgràcia ampli sector de població americana de l'època de la Gran Depressió. Malauradament, a la traducció en castellà es perd aquest matís, tot i que de tant en tant s'intenta fer alguna adaptació, perquè m'imagino que es devia considerar massa forçat.

Com ja vaig explicar, Thimble Theatre havia començat el 1919 i no hi havia hagut canvis en el repartiment dels personatges. Segar es limitava a fer aparèixer secundaris per tal d'enriquir les històries, però després els abandonava. En Popeye va ser l'afortunada excepció d'aquesta tendència, i a partir de llavors es produirien més canvis, que implicaven la desaparició d'alguns personatges de tota la vida en detriment dels nous. Però al primer volum coneixem, a banda del que després seria l'indiscutible protagonista, la família Oyl (l'Olivia, el seu germà Castor i els pares de tots dos) i la Bruixa Maregassa com a personatges més destacables i més o menys fixos.

També hi coneixem en Ham Gravy, el primer xicot de l'Olivia, que amb l'arribada d'en Popeye deixa de tenir un paper protagonista després de 10 anys a la tira i ràpidament desapareix per sempre.  Per tant, de l'escabetxina no se'n salva pràcticament ningú, amb l'òbvia excepció d'en Popeye i l'Olivia, ja ho anirem veient. En propers volums, doncs, els canvis continuaran i coneixerem personatges mítics com en Brutus, en Wimpy o en Pesolet (també conegut com a Tusturró, i en castellà Cocoliso). Però d'això ja en parlarem.

Un dibuix del mateix E. C. Segar més endavant, amb l'aspecte gràfic d'en Popeye completament definit i afortunadament imitat pels diversos autors que van continuar la sèrie després de la mort del seu creador.

Pel que fa a l'edició de Planeta, he de dir que la trobo impecable, pràcticament no té cap error tipogràfic (per desgràcia gairebé tots els còmics en tenen) i el paper és de qualitat. El llibre és molt gran, no excessivament gruixut (200 pàgines) però sí gran en dimensions, molt complicat de col·locar en un prestatge (jo el tinc de costat), i preciós. La portada no té l'efecte que té l'edició americana, amb les lletres foradades (el vaig veure en una botiga on el tenien d'importació), però a banda d'això és una meravella, i té uns interessantíssims articles complementaris.

Bastant més de la meitat del tom correspon a les tires diàries, en blanc i negre, tal i com van ser concebudes, mentre que a l'última part hi ha les pàgines dominicals, en color (restaurat com s'ha pogut, però estem parlant d'uns materials originals molt malmesos), i com a complement, perquè així apareixia als diaris, una altra creació de Segar, Sappo, també força divertida.

Tot això per 25 euros, que tenint en compte el que és i la lentitud editorial de Planeta amb aquesta col·lecció (més d'un any de diferència entre volum i volum, havent sortit el 2 fa pocs mesos mentre que als EUA ja fa temps que va sortir el quart), és molt assequible i, per damunt de tot, val molt la pena. Quin gran descobriment, que m'ha fet aficionar un altre cop a un univers que ja des de petit m'agradava molt. Que em pengin!

Popeye, el còmic

Avui començo, per fi, un cicle temàtic que tenia ganes d'iniciar des que vaig acabar el de Futurama, i des que el vaig tocar en la seva vessant videojoquística, però abans volia fer uns quants articles unitaris mentre rematava la lectura que vaig finalitzar ahir. Es tracta de Popeye, el mariner, un mite, una icona cultural que es coneix pels dibuixos animats i la llegendària cançoneta, per bé o per mal, però que té l'origen en el còmic i unes característiques diferents de les que coneixem.

Doncs bé, en Popeye és un personatge de còmic que va debutar a la tira diària Thimble Theatre, creada per Elzie Crisler Segar el 1919. Com se'ns explica als articles introductoris de l'espectacular edició de Planeta DeAgostini (sí, de tant en tant pot ser que en parli bé, d'aquesta editorial) de l'etapa 1928-1938 del còmic, normalment les tires diàries portaven i porten el nom d'un personatge o grup de personatges, cosa que limitava molt els autors a l'hora d'introduir canvis en el repartiment. Thimble Theatre era de les poques que no tenia aquesta limitació, però malgrat això E. C. Segar es va passar els primers 10 anys sense fer "rotacions". Fins que va arribar en Popeye, el 17 de gener de 1929, com a secundari que acompanyaria els protagonistes d'aquell moment en una aventura i prou, i resulta que va triomfar tant que els editors van fer que Segar el recuperés després del final d'aquella primera aventura i d'unes quantes setmanes sense tocar-lo.

La primera aparició d'en Popeye a Thimble Theatre. Les tires que mostro les he escanejat jo mateix castigant al mínim possible l'enorme llibre de tapa dura d'on surten per poder-les compartir amb vosaltres. I m'agradaria que les féssiu grans i les llegíssiu, si us plau.

La tira es publicava en molts diaris dels Estats Units diàriament, i els diumenges també sortia, amb temes diferents dels altres dies i en color, i amb l'arribada d'en Popeye i el gran èxit que va tenir, aquesta presència als rotatius es va multiplicar. Però quina és la raó d'aquest èxit tan impressionat? Per què triomfava Thimble Theatre i especialment en Popeye?

Com es veu en aquesta tira, en Popeye és un animal, un home tossut i exageradament forçut que acostuma a resoldre els problemes amb violència i que posa en problemes els que l'envolten cada dos per tres, però és un home autèntic. Ell és com és, i així és com és, com sempre diu. A més, odia que l'insultin, sobretot si és el seu amic-descobridor Castor Oyl (germà de l'Olivia) qui ho fa, i està molt segur de la seva pròpia força.

A la versió traduïda al castellà no s'aprecia, perquè es perd, però el mariner no ha rebut educació i parla malament, cosa que va fer que els americans de l'època (la de la Gran Depressió) s'hi identifiquessin i el vegessin com un exemple a seguir: malgrat la probresa i la manca d'educació, ell és tan fort i autèntic que res no li pot fer mal i res no el preocupa ni l'espanta, llevat dels fantasmes.

A Thimble Theatre, tot i que els personatges no resulten mai odiosos ni s'excedeixen amb els seus actes ni les seves paraules, llevat d'en Popeye tothom té una part dolenta, egoista i avariciosa que es deixa veure sovint. Ell és íntegre, violent però honest, un xic ludòpata però amb una cosa ben clara: la vida és per a viure-la alegrement. I això és el que devia connectar amb el públic.

Com deia abans, les tires diàries anaven per una banda i les dominicals per una altra. A les diàries hi havia aventures que duraven mesos, on l'acció avançava lentament (una tira de cinc vinyetes al dia i, a més, cada dia es dedicava almenys una vinyeta a recordar l'anterior), i eren en blanc i negre. A les dominicals la cosa anava per uns altres camins, sense cap relació amb les grans aventures dels dies feiners: veiem en Popeye per casa, al poble, la seva relació amb l'Olivia (un personatge que, per cert, sempre el feia parar boig i sortia amb molts homes alhora com si volgués fer-li la punyeta) i, almenys a la part que he llegit jo, la seva carrera com a boxador.

En aquestes històries dominicals, que ocupaven gairebé tota la pàgina (les dues últimes tires eren per a un altre còmic de Segar anomenat Sappo), els gags eren tancats, és a dir que cada diumenge hi havia una història completa, amb vinyetes més grans i a sobre en color. Em sap greu que hagi quedat tallada així, però us asseguro que no és fàcil escanejar un llibre de format tan gran.

Amb els anys van anar apareixent diversos personatges que van anar relegant alguns dels que hi havia hagut fins llavors. Alguns d'aquests van tenir un gran èxit i es van quedar a la tira, i d'altres van durar poc, però en Popeye mai no va ser superat i va esdevenir l'estrella del còmic. Fins i tot es va canviar el títol a Thimble Theatre Starring Popeye durant els 60 i els 70 i més tard es va quedar en Popeye a seques, que és com es diu encara (sí, encara es publica, tot i que ara només els diumenges).

Un dels personatges que van desaparèixer de la tira és en Ham Gravy, el xicot de l'Olivia abans de l'arribada d'en Popeye. I E. C. Segar tenia tan clar el paper que el mariner jugaria a la seva obra que el bo d'en Ham va desaparèixer literalment, i a més sense explicació. Simplement va deixar de sortir i ho va fer en unes vinyetes on no tenia text. No sabrem mai si Segar el volia recuperar en algun moment, perquè va morir sense haver-lo tornat a fer servir. A les tires dominicals, a les primeres on ja sortia en Popeye, sí que hi ha moments d'enfrontament, però el cas és que va sortir de Thimble Theatre per la porta del darrere. La imatge de dalt diria que és una il·lustració representativa del canvi de parella, perquè el personatge no va tornar a sortir i aquesta imatge no es correspon amb l'època en què encara tenia un paper al còmic.

I dels que arribarien més endavant ja en parlaré amb deteniment en una propera entrada, però els més destacats, coneguts sobretot pels dibuixos animats, són en Brutus (el que faltava per al triangle amorós), en Pesolet o Tusturró (el bebè), en J.Wellington Wimpy, en Jeep o el pare d'en Popeye, entre altres.

També parlaré dels famosos espinacs, de l'autor, de les versions animades (que no tenien els matisos psicològics que he comentat més amunt però que van fer el personatge mundialment famós), de l'origen de la inoblidable cançoneta i del Popeye de després de la mort de Segar. Sí, el seu creador va morir jove, als 43 anys, i això passava el 1938, 9 anys després de l'aparició del mariner guerxo a Thimble Theatre. El van succeir diversos autors i encara ara continua el seu llegat, però com ja he dit serà matèria de properes entrades.

Avui només volia explicar l'origen del personatge i reivindicar l'obra del seu creador, l'autèntic, que s'està recopilant als Estats Units en 6 magnífics llibres (amb les tires diàries i les dominicals, a més de l'esmentada obra Sappo) que Planeta està publicant en castellà a un ritme més lent del que havia previst i promès, però al cap i a la fi van arribant.