dijous, 6 de setembre de 2012

Lectures: Popeye d'E. C. Segar, volum 3

Pensava que feia molt temps que havia fet la ressenya del volum 2 del Popeye d'E.C. Segar, i fixeu-vos si és així que en realitat veig que no n'havia parlat, de manera que només us puc remetre a l'anàlisi del primer d'aquests 6 volums que han format l'antologia dels últims 10 anys en què el creador de Thimble Theatre va estar a càrrec de la col·lecció que va veure néixer en Popeye. 


De tota manera, encara que ens manqui el referent del volum 2 vull deixar clar que he trigat moltíssim a llegir aquest volum (no perquè no sigui interessant, sinó perquè és de format gran i incòmode de llegir), però ara que ja els tinc tots he decidit posar-m'hi seriosament i ja puc parlar del tercer, amb el qual arribo a la meitat d'aquesta etapa.

Amb el títol de Let's you and him fight! i cobrint un període que va del 9 de juny de 1932 al 9 de desembre de 1933 en el cas de les tires diàries i del 9 d'octubre de 1932 al 26 de novembre de 1933 pel que fa a les pàgines dominicals en color, aquest tercer recopilatori l'he llegit en anglès, ja que Planeta DeAgostini, que no ha dubtat mai gaire a l'hora de cancel·lar còmics, es va adonar després del segon volum que el poc educat mercat espanyol no digereix massa bé aquestes joies de la història del còmic.


I ja vaig dir que l'edició de Planeta era pràcticament idèntica a l'original, a més d'excepcionalment ajustadíssima de preu, però que li mancava una cosa, un detallet del món de les arts gràfiques, que sí que puc veure als volums 3 a 6 i que comparteixo a la fotografia: el títol foradat o, més ben dit, una "finestra" a la portada que permet llegir el títol de la primera pàgina. 

Però evidentment si m'agrada el còmic no és per això, sinó pel seu contingut, del qual faré un breu resum tot aportant alguna imatge escanejada que ens permeti veure alguns dels seus millors moments.


El volum comença amb una aventura marítima (i que en Popeye provingui del món del mar no significa que la majoria de les seves anventures hi tinguin lloc) en què un misteriós lloro negre xinès indica el lloc on se suposa que hi ha amagat un tresor, però diverses persones volen aquest lloro (o el tresor) i en Popeye no ho tindrà gens fàcil. És en aquesta aventura on coneixem en Bluto, el seu famós enemic dels dibuixos animats que, de fet, ja vaig explicar que va ser rebatejar com a Brutus per un problema inexistent de drets i així ha quedat popularment.


I malgrat que després d'aquesta aventura no el tornem a veure en tot el volum, no ens l'hem de prendre a la lleugera perquè és un dels pocs enemics del protagonista que li poden fer mal, i l'hem vist rebre cops d'enemics ben forts i entomar un munt de bales sense immutar-se.

A continuació té lloc una llarga saga situada a la fictícia nació de Nazilia, que ja s'havia vist al segon llibre, i amb la presència de l'imprescindible Rei Blozo, un inútil que és incapaç de gestionar el seu país i que ara s'ha d'enfrontar a un cop d'estat amb l'ajuda d'en Popeye, que després d'això decideix fundar el seu propi estat, Popilania.


Aquesta part és força més divertida, perquè en Blozo és un inútil, però en Popeye, malgrat el seu bon cor i les seves bones intencions, no va rebre l'educació adequada i tampoc no és que tingui idees gaire assenyades sobre com es porta un país, i aquí ens ho demostra amb una saga més curta però més intensa que dóna lloc a escenes com la que hem vist aquí dalt, que forma part dels seus intents d'atraure població de la rival Nazilia a una illa que, de fet, està teòricament deserta.

Abandonada la seva aventura com a líder d'una nació, en Popeye torna a la vida de sempre, a terra ferma, i es fa reporter d'un diari del seu "cunyat" (germà de l'Olivia), però com que no és capaç de trobar notícies les crea ell mateix barallant-se amb gent que es troba. No és un arc argumental gaire destacat, però sí que hi té lloc un fet cabdal en la història del personatge, i és que li envien un paquet... amb un bebè dins!


Sí, és en Pesolet o Tusturró, noms en català d'un personatge que es diu en anglès Scooner Seawell Georgia Washenting Christiffer Columbia Daniel Boom, encara que en Popeye, el seu pare adoptiu, l'anomena Swee'pea.

A partir d'ara l'exmariner haurà de tenir cura del nen, que li han entregat precisament per tal que el protegeixi de la gent d'un altre país fictici que el considera l'hereu del tron i que el vol recuperar, cosa que crearà nous enemics a en Popeye, uns enemics que el deixaran a les portes de la mort.


A les pàgines dominicals, en color, el protagonista absolut és un secundari que ha anat guanyant força des que va arribar a la col·lecció, i és ni més ni menys que en J. Wellington Wimpy, o senzillament Wimpy, que continua mostrant una obsessió per les hamburgueses que supera la d'un servidor i que viu totalment aliè a l'odi que provoca en els altres la seva ferma intenció de menjar de franc. Pràcticament és l'únic tema de les pàgines dominicals d'aquest tercer volum, però el mestre Segar aconsegueix que no cansi gens ni mica, cosa que té molt de mèrit.

El volum acaba amb un contingut extra que en 12 històries de mitja pàgina que es van publicar als diaris durant 2 setmanes tot promocionant l'Exposició Universal de Chicago de 1933, tot un detall cap als lectors.

Acabaré recomanant la lectura d'aquest i els dos volums previs, que si arribo a saber que serien els únics en castellà els hauria comprat directament en anglès, encara més quan surten a millor preu si s'enganxa una oferta, i a més s'entenen perfectament en anglès, idioma que té l'avantatge de ser l'original i ens permet llegir com en Popeye destrossa la seva llengua, matís que com ja vaig dir es perd en la traducció. En resum, un cop més, el Popeye (en realitat Thimble Theatre) d'E. C. Segar és un imprescindible de la història del còmic.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails