dilluns, 10 de setembre de 2012

Futurama - Temporada 7 (1a part)

No us deixeu enganyar pel títol, que no és que sigui una entrada tan extensa que l'hagi hagut de dividir en dues parts, ni tornareu a sentir parlar de Futurama, almenys per part meva, en els propers dies: l'he separat en dues parts perquè també s'ha separat als Estats Units d'aquesta manera i, tal com es va anunciar, després dels 13 episodis de la setena temporada que hem pogut veure aquest estiu en vindran 13 més per al mateix període de 2013.

De fet repasso l'arxiu de Cementiri de Pneumàtics i m'adono que a la sisena temporada ja ho van fer, això, tot deixant una pausa de més de 7 mesos al mig, però només vaig fer la ressenya dels primers 13 episodis. En demano disculpes, i espero que no em torni a passar amb la segona meitat de la 7a temporada. Dit això, comencem amb el comentari del que es coneix com a Temporada 7-A.


És una temporada que en general ens ha ofert episodis més que acceptables, amb alguns de remarcables però sense cap que es pugui considerar un clàssic de Futurama. Si de cas el primer, precisament, en què veiem com en Bender té un fill, però per motius que no revelaré s'han de separar al final de l'episodi.


En un altre capítol veurem com l'Hermes comença a modificar el seu cos per tal de millorar-lo i canvia els seus membres per parts robòtiques fins que perd el control de la situació. No és que sigui especialment remarcable, però és interessant pel protagonisme que dóna a un personatge que normalment no juga un paper gaire important a la sèrie.


Però l'estrella de Futurama és sens dubte en Bender, al qual veurem amoïnat per la seva manca de lliure albir, cosa que el duu a emprendre un viatge per tal d'entendre el significat de la seva vida. Tot el que fa ve determinat per la seva programació? Què faria si fos completament lliure per a prendre decisions? Ho sabrem durant la setena temporada.


Una temporada on també coneixem els pares del professor Farnsworth, perquè encara són vius, sí, encara que el seu fill tingui més de 150 anys. El que passa és que són en una llar virtual de jubilats, i quan en Fry ho descobreix vol conèixer els seus descendents, que no entenen tot el tema de la congelació del seu avantpassat i el consideren un nét. Per a mi és un dels millors episodis de la temporada i a més ens permet conèixer uns fets cabdals del passat del professor.


La temporada acaba amb un estrany capítol dedicat a la paròdia dels documentals de la natura que protagonitzen versions animals dels protagonistes de la sèrie en un episodi tríptic que ens presenta curiositats com un homenatge al recentment mort Solitari George, l'última tortuga de la subespècie de l'Illa Pinta que es coneixia.

A banda d'aquests que he esmentat també en trobem d'altres que parlen de la fi del món, eleccions presidencials mundials, la Leela i l'Amy convertides en lluitadores professionals, la relació sentimental d'en Zapp Brannigan i la mare de la Leela, una trama de casinos de l'estil de la saga Ocean's amb referències al cine de mafiosos o un episodi dedicat a la caça futurista de la guineu, entre altres històries d'una temporada que m'ha deixat força satisfet i que demostra que Futurama continua amb la mateixa força de sempre. Però ara haurem d'esperar un any fins que torni, així que paciència.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails