L'escena més trista de Futurama

Bon Any 2010 a tothom! I continuem amb la "setmana Futurama". Futurama és una sèrie d'humor que no és estrany que ens faci plorar de tant riure, de vegades. Però al capítol 7 de la quarta temporada, el que en el còmput total era el 61, els creadors de la sèrie David X. Cohen i Matt Groening ens tenien reservat un cop d'efecte com no s'havia vist mai ni es va tornar a veure. El capítol en qüestió, com la majoria, tenia un títol que parodiava una referència cultural, Jurassic Bark, que en castellà es va traduir com a Ladrido Jurásico. Un dels moments més recordats és el de la cançó Walking on sunshine.

En aquest episodi, en Fry trobava el seu gos fossilitzat. Se l'havia trobat quan treballava a la pizzeria i van "perdre el contacte" quan el protagonista de la sèrie va fer un salt de mil anys cap al futur, via criogenització. Però al segle XXXI es va trobar el fòssil d'en Seymour i es va posar en marxa el procés de reanimació o clonació del gos, cosa que posava extremadament gelós en Bender, que malgrat el seu odi contra els humans es considera a si mateix el millor amic d'en Fry. Però a l'últim moment aquest va decidir deixar-ho estar, perquè va saber que en Seymour havia viscut 15 anys i va deduir que havia tingut una vida molt llarga i feliç sense el seu amo adoptiu. S'equivocava:

Fixeu-vos en una curiositat: al vídeo hi surt la data de 2 de gener, que és avui! Aquest final de capítol és especialment emotiu, i una de les escenes de dibuixos animats més tristes que he vist mai, molt poc pròpia d'un equip de guionistes que normalment es fum de tot. Qui hagi tingut un gos i l'hagi perdut, com és el meu cas, se sentirà encara més tocat per aquesta escena, on per cert també vaig descobrir aquesta bonica cançó que es diu I will wait for you i és de la Connie Francis.

Per saber més coses d'aquest gos, o per veure'n una agraïda referència, vegeu la pel·lícula Bender's Big Score, on coneixem més detalls de la seva vida.