dimecres, 24 de febrer de 2010

Gossos de ficció

Deixarem el final del Cicle Popeye, que sé que esteu esperant, per a un altre dia, perquè avui és 24 de febrer i a banda de l'aniversari de la meva àvia, resulta que fa un any que va morir en Terry, el meu gos, que feia uns dies havia arribat a l'edat més que envejable en termes canins de 17 anys.


Aquí el tenim, dormint en un puf. Va ser una pèrdua que (i qualsevol que tingui animals o n'hagi tingut ho entendrà) em va afectar moltíssim i que és irreparable, estem parlant d'un ésser viu que mostrava i demanava afecte i que va estar amb mi més de la meitat de la meva vida (des que jo tenia 10 anys fins que estava a punt de fer-ne 27) i fa temps que vaig pensar en escriure un senzill article sobre gossos de ficció quan arribés el primer aniversari de la desaparició del meu. Va per tu, Terry!



Aquest és l'Akamaru, el fidel company caní d'en Kiba, de Naruto, un gos de gran ajuda a les missions.



Qui no coneix en Goofy? Un gos amb característiques humanes que, a banda de ser força curt de gambals, és l'amo... d'un altre gos!



Sí, en Pluto, que és el gos d'en Goofy. Quines coses, eh? Aquest tampoc no és que sigui gaire llarg...


En Brian Griffin, el gos que parla de Family Guy.



En Droopy, el gos pessimista de Tex Avery.



En Bee, un gos que influïria molt en el desenvolupament de l'última saga de Bola de Drac.



En Dino, el gos dels Picapedra, tot i que tècnicament és un dinosaure. Però fa les funcions de gos, oi? Doncs llavors és vàlid!



En Gromit de Wallace & Gromit, un gos que encara no conec però que tinc ganes de veure en acció algun dia.



En Seymour, el gos que va adoptar en Fry de Futurama abans d'anar al segle XXX, i que donaria lloc al capítol més trist de la sèrie.



L'Idèfix, el gos de l'Obèlix i per extensió de l'Astèrix.



En Krypto, el gos d'en Superman, amb un nom molt adequat i ben trobat.



Un altre de Naruto, en Pakkun, invocat pel mestre Kakashi a través d'una kuchiyose no jutsu.



L'Odie, el gos groc i ximple d'en Jon Arbuckle, el propietari també d'en Garfield.



En Rantanplan, el gos policia de Lucky Luke.



En Ren Hoëk, el chihuahua de Ren i Stimpy.



El Petit Ajudant de Santa Claus, el gos dels Simpson.



Una llegenda del còmic, una icona cultural que va més enllà de Novè Art, l'Snoopy.



L'Spike (i el seu fill, pel que sembla), el gos de Tom i Jerry.



Com podia faltar el gos més famós dels dibuixos animats, l'Scooby Doo?



Aquest no és de dibuixos, però sí que és un titella. Es tracta de l'Sprocket, de Fraggle Rock.



I el Milú, el fidel amic d'en Tintín, que he posat al final perquè és el que més s'assembla al Terry, que també era un foxterrier.

Aquesta ha estat una mostra de gossos de ficció, i segur que me n'he deixat molts. També n'hi ha que apareixen o apareixien en sèries d'imatge real, però suposo que amb aquesta mostra n'hi ha prou com a homenatge al meu, que era ben real, i que afortunadament va tenir una bona i llarga vida.

5 comentaris:

  1. 17 anys? ostres, quina sort! tot i que segurament se't devien fer curts igualment.
    I sí, quan se't more un amic d'aquest tipus es fa especialment dur. Però mentres els tens a prop, val tant la pena...!

    ResponElimina
  2. Amb tots els respectes, ultimament alguns dels articles fan honor al primer terme del nom del teu bloc.

    Cosa que m'ha sobtat, en Pluto no és el gos d'en Mickey?

    I d'altres gossos que em vinguin a la mens són:
    El Gos de "Gat-i-Gos"
    De Bola de Drac, a part del mencionat Bee, també en Shu i el Rei del Món.
    També tenim l'Inu-Yasha, Sesshômaru i familia.

    Salutacions.

    ResponElimina
  3. Sí, tens raó, Lupus, últimament... però les persones som així, ens interessen els temes relacionats amb la mort i homenatgem els éssers estimats quan ja no hi són...

    Però ara espero que vingui una etapa sense notícies ni temes d'aquesta mena.

    Ja he dit que em deixava segurament altres gossos, el de Gat i Gos el vaig descartar no sense dubtar, perquè també té part de gat, he he... Els d'Inu-yasha, però, estan una mica agafats pels pèls, he he...

    Txell, sí, em sento molt afortunat per haver-lo tingut 17 anys, arriba un moment que, com que supera l'esperança de vida de la seva raça i encara es troba prou bé, comences a pensar que hi serà sempre, però no. Per molt que et preparis mentalment, el cop és devastador.

    ResponElimina
  4. Hola!

    Vaug llegir l'entrada el dia que la vas fer però al tenir poc temps en aquell moment, no t'hi vaig deixar cap comentari.
    M'agrada molt aquesta entrada (aquestes entrades recopilatories com la dels avis són genials)

    :-)

    Me n'alegro que haguèssis pogut arreglar això de pujar imatges.

    ResponElimina
  5. bé, genials en el sentit en sí, no mirant el transfons (és diu així?) del motiu per el qual les fas.. m'explico oi?

    jo el dia que se'm mori el Kiwi (gat) em farà moltíssima pena :-(

    ResponElimina

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails