Ara sí, després de diverses pauses acaba el Cicle Popeye, sense perjudici del fet que pugui comentar, quan l'acabi, la lectura del segon volum de l'etapa clàssica d'E.C. Segar, i ho fa amb un tema que ja he tocat altres vegades, però amb diferents universos: la publicitat. Perquè sí, en Popeye i els seus amics són indubtablement icones culturals i, com a tals, han protagonitzat anuncis, amb llicència o no.
Un estrany anunci que no sé si realment tenia els permisos adequats, aquest de Síria que anuncia una beguda. El següent segur que sí, ja que era dels Estats Units i més fàcil de localitzar. A més, era d'una marca molt coneguda.
No crec que us sorprengui saber que, com és habitual en aquell país, hi va haver gent que va veure-hi insinuacions d'homosexualitat entre en Popeye i en Bluto, que simplement representa que estan de bon humor després de prendre's el Minute Maid i es porten millor del que és habitual. En fi... al següent anunci els veiem com sempre:
També n'hi havia, però, que feien servir la seva poderosa imatge per tal de transmetre missatges sense afany de lucre, sinó més aviat de servei públic:
Això sí, els espinacs que no faltin, i ja vam veure que aquest element de l'univers Popeye va tenir les seves repercussions econòmiques.
Aquest amb àudio llatí és de la cadena Popeye's Chicken & Seafood, que si té els drets del nom del personatge m'imagino que també els d'imatge, però als que he trobat en anglès no hi sortia el mariner. I acabem amb un d'una beguda energètica, una cosa que jo sempre m'he preguntat si es podria considerar dopatge...
Una qualitat d'imatge lamentable, però al cap i a la fi és història de la publicitat i d'en Popeye. I aquí acaben les mostres, que són bàsicament les que he trobat, per tocar la faceta que em quedava de les que havia planejat en concebre aquest cicle. Moltes gràcies per la vostra atenció, i a partir de demà comencem una nova etapa en què a cada entrega el tema podria ser qualsevol cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada