diumenge, 11 d’abril de 2010

Lectures: Clásicos DC Wonder Woman

La lectura que ressenyaré avui s'ha dilatat durant molt de temps, i això que són 4 volums d'una mica més de 120 pàgines cadascun. Però ara tot just l'he acabat i n'escriuré aquí les meves impressions. Es tracta de la col·lecció Clásicos DC: Wonder Woman, publicada per Planeta DeAgostini i que recopila els 24 primers números (i el primer anual) del segon volum de Wonder Woman, etapa també coneguda com a "la Wonder Woman de George Pérez". 


Fem un petit repàs de la història de la publicació dels còmics de la superheroïna més famosa: el personatge i el seu univers van néixer al número 8 d'All Star Comics, el 1941, sorgits de la ment de William Moulton Marston, un famós psicòleg dels Estats Units conegut també per ser el creador del polígraf (no és estrany, doncs, que l'objecte més famós de la Wonder Woman sigui un llaç daurat que obliga a dir la veritat). 


Poc després va aconseguir la seva col·lecció regular, Wonder Woman, que va durar des del primer número, de 1942, fins el 329, de 1986. Però no és que la seva sèrie s'aturés o es cancel·lés, sinó que el llegendari event Crisis on Infinite Earths va provocar el recomençament de moltes col·leccions de l'editorial i en alguns casos va significar també un nou començament en la numeració. I és en aquest context que va néixer el volum 2, on George Pérez va crear un nou origen per al personatge.

 
En aquells primers 24 números, que corresponen al període 1987-1988, Pérez va continuar demostrant la seva gran habilitat com a dibuixant i es va convertir també en guionista, tasca que va començar a desenvolupar sense ajuda al cap d'uns quants mesos i que va fer d'aquesta col·lecció la primera on va exercir d'autor complet. 

Aquesta etapa va proporcionar a la Wonder Woman encara més popularitat, i això que no en tenia poca, ja que només en Superman, en Batman i ella —que formen l'anomenada "Trinitat de DC"— poden presumir d'haver tingut sèries en publicació constant des que van aparèixer. 


Precisament la seva habilitat artística va permetre a Pérez augmentar les dosis de mitologia grega lligades al personatge, i són cèlebres els seus escenaris plens de personatges, decorats de la Grècia clàssica i dissenys de déus i monstres mitològics que donaven força a les seves històries. Però és igualment important la principal missió de la princesa Diana de Themyscira (el nom civil de la Wonder Woman, una amazona que va néixer i ha viscut sempre en una societat només de dones), que és difondre un missatge pacífic entre la Humanitat. 

Per tant, a Clásicos DC: Wonder Woman veiem combats èpics, però també situacions més properes  i terrestres que reflecteixen la bondat i també la maldat de l'ésser humà, a més de la presentació dels personatges que conformen el repartiment habitual de la col·lecció i que perduraran amb el temps. Això sí, tot i que recomano la sèrie adverteixo que, en consonància amb el to mitològic de moltes de les històries, hi ha textos bastant llargs i moltes narracions en off durant bona part dels 24 números i el magnífic anual que s'inclouen a la col·lecció. 


Pel que fa a l'edició, trobo que està bastant bé: és en color (per desgràcia Planeta després va començar a publicar alguns dels clàssics de DC en blanc i negre, cosa que odio si no es va concebre així originalment als Estats Units i que sempre atribueixen a "problemes amb els materials que ens envia DC"), el paper no és satinat però tampoc no perd tinta, i la mida i el gruix dels volums em sembla adequat. 

L'únic problema que hi veig és que només publiquessin l'etapa de Pérez com a autor complet, passant d'editar fins, per exemple, el número 62, l'últim en què va participar després d'una llarga etapa encara que fos només com a guionista. De fet, Planeta amb aquest Clásicos DC només reeditava el que ja havia publicat la desapareguda editorial Zinco, que sí que havia continuat una mica més, fins el número 50 americà.


Sigui com sigui, entre aquestes dues editorials tenim material seguit només fins 1993, i el forat que hi ha entre aquell any i 2001, el primer en què Norma va començar a treure volums de Wonder Woman, només està cobert parcialment per uns quants petits toms de l'esmentada Zinco. Des de Norma fins als nostres dies podem trobar prop de 8 anys sense interrupcions, però el que vull dir és que, havent-hi precedents com el de Clásicos DC: Nuevos Titanes, Planeta podria haver fet una col·lecció de prop de 40 toms de la mateixa mida (ni tan sols hi hauria arribat) i així tindríem més de 20 anys seguits de les aventures d'aquest símbol del feminisme del món del còmic que és la Diana, la princesa de les amazones.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també t'interessa...

Related Posts with Thumbnails