Lectures: Batgirl Año Uno

L'enorme èxit que va tenir el rellançament d'en Batman per part d'en Frank Miller l'any 1987 després de la ja llegendària Crisis on Infinite Earths de 1985 va donar lloc a que cada cop que se'ns tornava a explicar l'origen d'un superheroi o un grup d'ells aparegués invariablement l'etiqueta "year one", amb la intenció de repetir aquell primer èxit. No sempre s'ha aconseguit, però pel camí hi ha hagut coses que estaven força bé, com la que ressenyo avui. 

No fa gaire que Planeta va reeditar per fi aquest Batgirl: Año Uno, una minisèrie de 9 números publicada originalment el 2003, escrita per Scott Beatty i el gran Chuck Dixon i dibuixada per Marcos Martín i Álvaro López. Jo ja feia temps que li tenia ganes i fins i tot m'havia plantejat comprar-ne una edició anterior, però vaig tenir paciència i la sort de trobar aquesta edició a bon preu poc després que sortís. 

I és que la primera Batgirl (oficial, algun dia parlarem de la primera autèntica), la Barbara Gordon, sempre m'ha caigut bé i m'ha fascinat. Va debutar al número 359 de Detective Comics, el 1967, en una història que aquí se'ns torna a explicar adaptada als nous temps i amb alguns canvis de certa importància, i des de llavors va acompanyar el Duo Dinàmic en moltes de les seves aventures. Malauradament, aquella època no la conec pràcticament gens perquè jo vaig introduir-me a l'Univers Batman a partir de l'esmentat rellançament de 1987 d'en Miller, que curiosament va ometre l'existència de la Barbara en explicar la seva versió de l'origen del seu pare, el que després seria el Comissari Gordon, de manera que només té un fill i a sobre mascle. La feina va ser dels guionistes que van venir després per empescar-se la tornada de la pèl-roja més famosa de DC d'una manera convincent. Té pebrots que en Miller hagi tornat a "acceptar" la seva existència a la famosa All-Star Batman & Robin the Boy Wonder. 

Doncs bé, per una banda aquests còmics que tenen com a cognom "year one" normalment em provoquen recel perquè em cansa que contínuament m'expliquin l'origen dels personatges, però com que fa tantíssim temps que no veiem la Barbara Gordon com a Batgirl i personalment jo no hi estic gens acostumat, excepcionalment l'acullo amb els braços ben oberts. Per altra banda és difícil, donades les circumstàncies, que els fets d'aquest llibre s'esmentin en el futur, però per a mi constitueix l'origen oficial del personatge. 

Veurem la Batnoia iniciant-se com a justiciera, no buscant l'aprovació d'en Batman sinó reivindicant el seu dret a combatre el mal tant si a ell li agrada com si no. Al cap i a la fi, no és una feina en la que tingui l'exclusiva, però tot i així a en Bruce Wayne no li fa cap gràcia que salti per les teulades una altra adolescent i a sobre de constitució aparentment feble, de manera que intentarà ajudar-la un cop vegi la seva determinació. Ella, a més, que ha estat rebutjada per la policia per la seva alçada, troba que no té cap altra sortida que disfressar-se i sortir al carrer si vol aportar el seu gra de sorra per netejar Gotham. 

El resultat de tot això és una història molt interessant i ben dibuixada, tot plegat escrit pels mateixos que abans havien fet Robin: Year One i Nightwing: Year One, que encara no tinc ni he llegit. Hi ha un moment de flaixbacs que no acaba de quedar clar fins que no es rellegeix, però a banda d'això està tot molt ben explicat i enganxa prou. 

Pel que fa al millor moment per llegir aquest tom, no sé què dir. Com he dit abans, en Frank Miller va ometre l'existència del personatge, i l'Alan Moore a The Killing Joke va, diguem-ne, recuperar-lo i va reorientar-ne el futur. No vull ser més específic per si encara queda algú que no sap res d'aquella història, però des de llavors cada cop que la Barbara Gordon apareix als còmics d'en Batman o als propis tenim aquells fets presents contínuament, i per si de cas ens els recorden una vegada rere l'altra. 

El cas és que jo l'he llegit sabent el que passa després, i faltant-me tota la part antiga. Suposo que cadascú valorarà aquesta història segons el tracte que tingui amb el personatge i que qualsevol moment serà bo, però segurament la visió i les impressions seran diferents. Per tant, el recomanaria a un neòfit d'en Batman? Sí. Abans de The Killing Joke o després? Això ja no ho sé. Cronològicament (en el sentit del personatge, no de la publicació) sí que va abans, però jo l'he llegit després i m'ha agradat molt.