Avui parlaré d'una lectura que fa moltíssim temps que volia fer. Primer, però, m'havia de comprar el còmic, i ho vaig aconseguir a bon preu fa uns mesos. Ara ja n'he acabat la lectura i la voldria comentar amb vosaltres.
From Hell és un multipremiat còmic dibuixat per Eddie Campbell i escrit pel mestre Alan Moore (Watchmen, The Killing Joke, The League of Extraordinary Gentlemen o V for Vendetta, entre altres obres mestres de la història del còmic).
Es va publicar entre 1991 i 1996 i posteriorment hi va haver un apèndix, el 1998. Tot plegat és recollit en aquesta edició de Planeta DeAgostini de prop de 600 pàgines i tapa dura, acompanyat d'unes extensíssimes notes del mateix Alan Moore, un geni malcarat i reclòs a la seva cabana de Northampton (Anglaterra) però que es nota que va escriure aquesta història perquè li venia de gust, perquè la cuida fins al més mínim detall. I com és habitual amb els seus còmics, no va estar gens d'acord amb la versió cinematogràfica que se'n va fer el 2001, protagonitzada per en Johnny Depp i molt poc fidel, pel que sembla, al còmic. La crítica, a més, la va rebre amb fredor.
El dibuixant és el senyor Eddie Campbell, que no tenia el plaer de conèixer abans de llegir aquesta novel·la gràfica. Fa una molt bona feina dibuixant directament a tinta en blanc i negre, amb algunes escenes més detallades que d'altres (efecte que entenc intencionat) però sempre amb un estil realista com el que es pot veure a la imatge que he posat aquí a sobre.
De què va, però, la història? Doncs és una especulació per part del mestre Moore al voltant de la identitat d'en Jack l'Esbudellador i els fets que van tenir lloc a finals de 1888 a la Londres victoriana, uns fets que de tant que s'han estudiat s'han acabat pervertint per culpa de les diferents visions dels investigadors i també dels interessats en dificultar la seva feina, de tal manera que al final ningú no sap ben bé com va anar ni qui va ser l'assassí més famós de tots els temps, només que va acabar amb la vida de cinc dones d'una manera molt macabra.
Alan Moore, doncs, el que fa és intentar donar la versió que ell considera més plausible aferrant-se al màxim a les versions que considera més serioses, sempre segons el seu criteri, cosa que no amaga en cap moment. Sap que segurament la cosa no va anar com ell l'explica, però sí que és la possibilitat que més el convenç.
Aprofita per afegir-hi collita pròpia i les seves interpretacions d'aquells petits detalls que no van quedar enregistrats per culpa de la seva naturalesa, i com a resultat tenim una història que atrapa gairebé des del principi, amb una conspiració monàrquica i francmasònica de fons que ens indica que aquella carnisseria va més enllà de la bogeria d'un assassí.
Hi ha episodis amb molt més text que d'altres, hi ha molts noms, moltes referències, i moments en què podem perdre'ns una mica, però afortunadament tenim les notes de l'autor que recomano llegir al final de cada capítol, perquè ajuden moltíssim a entendre-ho tot plegat.
Trobo que From Hell és una lectura imprescindible tant per als seguidors de Moore com per als que no ho són. Una feina que es diferencia de les altres que ha fet perquè no va ser un encàrrec però que alhora tampoc no va sorgir de la seva imaginació. Una feina que li venia de gust, es nota i això la converteix en una obra molt recomanable. A més, encara que no sigui la pura veritat sobre en Jack l'Esbudellador és possible que sigui el que més s'hi aproxima, i per tant és com una mena de lliçó d'Història, així amb majúscules, que no s'hauria de perdre ningú.
Coincidim. He de reconéixer que gràcies a aquest còmic vaig aprendre moltes coses. Molts haguéssim après molt més si el Moore hagués estat el nostre professor d'història ;)
ResponEliminaLa veritat és que no té cap desperdici i és increïble com aconsegueix lligar-ho tot. Et vas adonar de la referència al Gull al poema del Yeats de "The Second Coming"?
(The falcon cannot hear the falconer; /Things fall apart; the centre cannot hold;/Mere anarchy is loosed upon the world)
Poc després em vaig llegir un llibre del Jack London on fa un retrat brutal de com vivia la gent en aquella època "The People of the Abyss" (vint anys amunt o avall no crec que suposessin una gran diferència). Creu-me, som uns privilegiats!