Al marge de la complicada i hiperramificada continuïtat de l'Univers DC, existeix el que s'anomenen Elseworlds, uns còmics autoconclusius que situen els personatges que coneixem en unes circumstàncies completament diferents, que no tenen repercussions a les històries "oficials", però que en alguns casos han rebut tan bona acollida que de tant en tant s'hi fa alguna referència.
Batman: Luz de Gas (Gotham by Gaslight originalment) va ser la primera d'aquestes històries, i va sortir el 1989 gràcies al guió de Brian Augustyn i el dibuix d'en Mike Mignola, pare d'en Hellboy. És un còmic clàssic d'en Batman, i ens el situa cent anys abans de la publicació de la història, el 1889.
Aquest fet li serveix de perfecta excusa argumental, perquè representa que en Bruce Wayne torna a Gotham després d'una llarga estada a Europa, sacsejada pels assassinats d'en Jack l'Esbudellador. I quan hi torna descobreix que aquells fets pels quals no s'havia preocupat gaire mentre era a Londres tenen repercussió a la seva ciutat.
A causa d'una sèrie d'assassinats que imiten el modus operandi d'en Jack aproximadament un any després dels terribles crims de Whitechapel, i amb el sorgiment de la misteriosa i temuda figura d'en Batman tan bon punt en Bruce torna a Gotham, és fàcil que la confusió de la població i la urgència de la policia per atrapar l'assassí li compliquin la vida al nostre milionari orfe preferit.
És una història de 48 pàgines, i amb tan poc espai el ritme és necessàriament ràpid, però això no fa que el guió sembli menys treballat. Hi ha una bona quantitat de text on tot s'explica en la mesura adequada, ni poc ni massa, el dibuix de Mignola trobo que és molt adequat a aquesta aventura victoriana del Cavaller Fosc i els colors, gens cridaners, són igualment perfectes per a l'ocasió.
Gotham by Gaslight combina perfectament el que necessita una història del segell Elsewords per triomfar: per una banda, els elements que fan de l'Univers Batman un dels més populars i reconeguts dels còmics de superherois continuen presents en aquesta història tan diferent del que estem acostumats a veure, però ho fan d'una manera que s'adapta a la perfecció a les circumstàncies que ens proposen Augustyn i Mignola, coherent amb l'entorn en el qual ha de viure el personatge, aliè a totes les aventures que li suposem en el seu currículum. Aquí no hi ha Batmòbils, ni batordinadors, ni cap dels altres gàdgets que fan famós el seu batcinturó. Però sí que tenim alguns dels amics d'en Bruce/Batman, que serien concretament en James Gordon (aquí inspector) i l'Alfred Pennyworth, que curiosament aquí té un aspecte totalment diferent de l'habitual.
Per altra banda, és una història que es pot llegir sense coneixements previs de la història del personatge (coneixements que si es tenen, com sempre, ajuden a gaudir encara més de la lectura), una aventura que enganxa des del principi i que ens manté en tensió i intrigats fins al final, molt ben lligada i relacionada amb el cas d'en Jack l'Esbudellador, que a la vida real no es va arribar a resoldre mai i que té tantes versions com investigadors, una de les quals la que va escriure l'Alan Moore a From Hell. La de Gotham by Gaslight, tot i que sabem que no pot ser l'autèntica, està molt ben trobada. Si localitzeu, doncs, aquesta història en alguna biblioteca (perquè ja té uns anys i Planeta no l'ha reeditat tot i que fa un lustre que té els drets de DC), us la recomano. No us en penedireu. Però si podeu accedir a la versió original, encara millor: el 2006 es va reeditar incloent-hi la seqüela, Master of the Future, guionitzada pel mateix Augustyn (però ja sense Mignola als llapissos).
Tens tota la raó. A mi personalment, aquest treball em va agradar molt quan el vaig llegir. El treball de guionista i il·lutrador són molt bons i el fet de veure l'heroi en un context temporal diferent al que ens tenia acostumat fa que la lectura de la obra es faci d'una tirada.
ResponEliminaEntre aquest còmic, Cosmic Odissey i aquell número de Superman on en Kal-El somiava que els kryptonians arribaven en massa a la Terra, en Mignola es va convertir en un autor de culte per mi... i vaig fer la vertical (figuradament, eh?) quan va publicar la primera mini de Hellboy...
ResponEliminaEstic completament d'acord amb tu ET! Mignola va saber transportar al paper a la perfecció i amb el seu personal estil, amb un joc magistral de llums i ombres, totes aquelles criatures gòtiques i d'altres inspirades en el Folklore de diversos països europeus. No sé si per fer la vertical però com a mínim una voltereta jejeje
ResponEliminaQualsevol de els dues em val perquè no n'he fet mai ni una ni l'altra i són una proesa per mi! Jo d'esport, bàsquet, bàsquet, bàsquet... i girar pàgines de llibres i còmics:-)
ResponEliminaTinc pendent de recuperar coses d'en Mignola, però el temps i el pressopost són limitats i sempre ho vaig posposant :-((