Lectures: Bola de Drac (edició definitiva) 2

Quan vaig adquirir, a preu de ganga, la col·lecció sencera de l'edició definitiva de Bola de Drac em pensava que faria una marató de lectura d'una de les obres de manga més importants de la història i, sens dubte, del nostre país. Però no. Ja sabeu com sóc. Molts projectes i poques posades en pràctica. Ja vaig comentar fa temps (gairebé un any) la relectura del volum 1, però fins aquesta setmana no m'he decidit a continuar. 

Som-hi, doncs. Aquest segon volum (dels 34 que formen l'anomenada kanzenban o edició definitiva) correspon a l'etapa que va des que en Goku i companyia aconsegueixen la bola que és al castell del rei Gyuma (el pare de la Xixi i futur sogre d'en Goku) fins el primer dia de l'entrenament d'en Goku i en Krilín amb el Follet Tortuga, aquell dia de la pedra amb el símbol "tortuga" que han d'anar a buscar al bosc i que farà que un d'ells sopi i l'altre no. 

Insistiré en un tema perquè ja fa molt que vaig tocar-lo, però malgrat que hi ha moltíssims seguidors de Bola de Drac que reneguen de l'etapa d'en Goku adult, i que hi ha tota mena de gustos en aquest món, jo he de dir que entenc per què hi ha aquesta opinió generalitzada, però que no la comparteixo. Jo situaria la millor part de la sèrie entre el primer Gran Torneig de les Arts Marcials i el final de la saga de Namek. En fi, amb això es pot deduir que aquests dos primers volums de l'edició definitiva contenen una part de la història que sí, que és divertida, i és mítica, i quan la vam veure a la tele per primer cop i no sabíem què vindria després ens meravellava més que cap altra cosa, però en perspectiva trobo aquelles històries una mica ensopides i més centrades en l'humor que en l'aventura. 

Ull, això està molt bé, però com ja he dit, en perspectiva penso que no és la millor part. Com a moments inoblidables d'aquest segon volum, tenim el primer kame-hame-ha d'en Goku, el llegendari xof-xof de l'Ulong-Bulma amb el Follet Tortuga (probablement un dels moments més pujats de to de tot Bola de Drac, perquè després diguin que amb en Goku adult es va perdre la innocència, que jo dic... quina innocència?), el combat contra la banda dels conills, la trobada amb en Pilaf (que mira que és un tio avorrit), les calces de noia (sic) que va demanar l'Ulong al Drac Sheron, la primera transformació d'en Goku en goril·la gegant (i la posterior pregunta de l'Ulong sobre si en Goku devia ser un extraterrestre, que voldria dir que en Toriyama tenia planificada la història amb molta antelació, o potser se li va acudir després, vés a saber), la noia "ben feta" que demanava el Follet Tortuga com a requisit per donar lliçons, l'arribada d'en Krilín, la de la Lunch... en fi, moments molt llegendaris. Però al tercer volum comença el 21è Gran Torneig de les Arts Marcials, el més innocent de tots, tot i que igualment apassionant.