Lectures: Ronin, de Frank Miller

Tothom que tingui un mínim interès pel món del còmic coneix el nom d'en Frank Miller. Ara és una superestrella, un autor reconegut sobretot pels seus guions més que pels seus dibuixos (com a mínim és el que a mi em sembla) i que, com passa malauradament amb molts dels artistes que la crítica i el públic eleven a la categoria de semidéus, es pot permetre viure de rendes i de feines esporàdiques, algunes de les quals no són a l'alçada dels seus grans èxits. 

Ronin és una de les seves obres més conegudes (però no és la més coneguda dins les més conegudes) i va néixer entre 1983 i 1984, una època en què en Miller havia estat fent una excel·lent feina a Daredevil però quan encara no s'havia convertit en aquest semidéu de què parlàvem. 

Ronin va donar una empenta més a la seva carrera d'estrella com a guionista, i l'he acabat de llegir fa poc en la seva reedició de Planeta en un llibre de 304 pàgines en format absolute (tot i que en aquest cas no hi ha cap material extra que justifiqui aquest nom ni l'augment de la mida del llibre). 

No em venia de nou que en Frank Miller és un gran admirador de la imprescindible obra de Kazuo Koike i Gôseki Kojima El lobo solitario y su cachorro (Kozure Ôkami en japonès), de fet és l'autor de les il·lustracions de portada de l'edició de Planeta (i de l'americana) d'aquella obra. Ronin no s'hi assembla gens, és una història completament original, però que el seu protagonista sigui un samurai sense amo no és casual.

L'argument d'aquesta minisèrie de 6 números publicada originalment per DC, en castellà per Norma i recuperada per Planeta és força curiós i no m'hauria estranyat que se'n fes una versió cinematogràfica als anys 90. Però el cas és que no s'hi ha començat a treballar fins fa poc, i suposo que tard o d'hora veurà la llum. Espero que no se n'encarregui el mateix Miller, que seria capaç de rodar-la altra vegada en blanc i negre, com si tots els còmics del món fossin Sin City. I amb The Spirit ja va demostrar que s'ho pensa. 

En fi, dèiem que la història de Ronin és la d'un samurai sense amo, un ronin, i el seu enemic, el dimoni Agat, que 800 anys després de la seva batalla final al Japó medieval (i l'Edat Mitjana japonesa va durar moltíssim més que la nostra) són alliberats de l'espasa on havien quedat atrapades les seves ànimes i es troben en un "futur proper" (pensem que es va publicar als 80), en una Nova York distòpica els carrers de la qual són plens de bandes, mutants i gent de mala vida. 

 

Per sobre de tota aquesta pobra gent hi ha el complex Aquarius, una companyia fabricant de biocircuits (circuits que tenen vida pròpia, que s'autoreparen i que poden adoptar qualsevol forma) amb una sèrie de personatges que són els testimonis actius de la nova batalla entre el dimoni i el samurai, aquest cop en un escenari completament diferent.

Tot això va acompanyat dels senzills dibuixos d'en Frank Miller, que fa un ús bastant lliure de la composició de vinyetes però que trobo que no surt gaire ben parat, en alguns moments, de l'augment de format de les pàgines. Naturalment, això no és pas culpa seva. 

La història, per altra banda, està ben lligada, se'ns explica amb un estil cinematogràfic que ens fa anar perduts fins que lliguem caps (i personalment m'estimo més això que no pas els carrinclons textos dels 70 cap enrere, que ho explicaven tot) i els personatges són força interessants, tot i que l'autor no dedica gaire temps a aprofundir-hi.

Això verd de la imatge són els biocircuits, que durant la història van creixent de manera incontrolable a mesura que s'acosta el clímax del relat, un clímax una mica confús i que dóna lloc a interpretacions personals, perquè arriba un moment que en Miller ens vol fer dubtar sobre què és real i què no, a través d'uns personatges que també tenen problemes per entendre el que està passant. 

Tot i així, la sensació que em queda després de llegir Ronin és d'haver passat una bona estona i de tenir ganes de tornar-la a llegir algun dia. No la considero una obra mestra, però la seva lectura m'ha satisfet i, com he dit, vull repetir més endavant, de manera que com a còmic ha assolit l'objectiu.