Ahir ens llevàvem amb la notícia de la mort de l'Osamu Dezaki, famós, llegendari i mític director d'anime que moria als 67 anys a causa d'un càncer de pulmó. He de reconèixer que el coneixia de nom, però no sabia en quines obres havia treballat, a banda de la pel·lícula animada de Black Jack de 1996.
I s'ha de dir que tenia un currículum impressionant: havia participat com a director i de vegades guionista en sèries com Astroboy (1963-1966), Dororo (de 1969 i basada en el manga de l'altre Osamu, en Tezuka), Ashita no Joe (les dues sèries, de 1970-1971 i 1980-1981, que es basen en el manga de boxa per excel·lència), o una que ens toca de ben a prop, La Rosa de Versalles (Lady Oscar a casa nostra, a partir del capítol 19 segons la Wikipedia, de 1979-1980).
Però no es va limitar a sèries de dibuixos, sinó que també era responsable d'OVA com els deu de Black Jack (1993-2000) i el de The One Pound Gospel (1988), o especials de televisió de Lupin III i pel·lícules de Black Jack (1996), Ashita no Joe (1980 i 1981), o Golgo 13 (1983). Tot això són només els exemples més coneguts de la seva extensíssima carrera. Però també li hem d'atribuir la introducció d'algunes tècniques d'animació que van arribar per quedar-se a l'anime com a característiques habituals, com la pantalla partida o el que ell anomenava "postals del record", que són això:
Quantes vegades hem vist, tant en obres del mestre Dezaki com en moltes altres (Bola de Drac, Musculman, Captain Tsubasa...) congelacions de la imatge de manera que semblen pintures, sobretot al final dels capítols, per tal d'accentuar el seu dramatisme? Doncs això ho va fer per primer cop aquest senyor. Descansi en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada