Tercera jornada del Saló: per fi dedicatòria del mestre Ibáñez!

Avui he estat al Saló, aquesta tarda concretament, per tercer i últim dia. He pres la decisió de no tornar-hi demà per diversos motius: només em faltava aconseguir la signatura de l'Eddie Campbell, dibuixant de From Hell, però com que el convida Astiberri i l'única obra que tinc d'ell és de Planeta, no m'arriscaré a que em diguin que no es pot (el més probable) i que el viatge hagi estat debades. 

Pel que fa a compres, n'he fet més de les que podia per pressupost i a banda d'això, que ja és un bon motiu, no m'ha quedat res per comprar. I finalment, volia que em maquillessin com si fos un zombi, que ho fan, però em feia gràcia per a avui, per presentar-me a cals pares, on aniré ara a veure el partit, i que s'espantessin pensant que realment m'havia fet alguna ferida a la cara (sí, sóc dolent). Demà, com que penso passar-me el dia a casa llegint i escrivint, i jugant, i veient sèries i/o pel·lícules, no té sentit. Per tant, anar-hi tres de quatre dies no està gens malament, i ho deixo aquí. I avui el que volia era això:

Després de tres hores de cua (no exagero, de fet crec que han estat clavades) he aconseguit conèixer el mestre Francisco Ibáñez i fer-me una foto amb ell. Poso cara d'espantat, però era més que res per por de quedar amb els ulls tancats per culpa del flaix (que al final no ha saltat perquè no calia) i/o de no haver-me fet bé l'autofoto i veure'm obligat a repetir-la. Evidentment, també m'ha fet dedicatòries (sí, en plural):

Portava uns dies pensant quin àlbum de Mortadelo y Filemón li podia portar, i davant la dificultat de determinar quin és en realitat el número 1 de l'obra més important del còmic espanyol he decidit dur-li el primer que vaig tenir, senzillament. Un atrotinat La caza del caco en una edició de 1985 de tapa dura. Però després de tres hores de cua que demostren que és, de lluny, l'autor més admirat dels convidats (i això que va cada any al Saló), m'he cregut en el dret de demanar-li que em signés també un altre àlbum, aquest més recent, Cacao Espacial, que recordo que em va fer molta gràcia quan el vaig llegir. I he aprofitat per fer-li una petició pel que fa al dibuix: una albergínia, element que es troba sovint al terra de les seves vinyetes i que jo he adoptat i empro de tant en tant, per exemple com a escut del Mario Kart DS. I m'ha proposat una idea encara millor: el Mortadelo disfressat d'albergínia:

Genial. M'ha fet molta il·lusió aconseguir tot això, encara que hagi estat després de 3 hores de cua. L'home és molt simpàtic, feia gairebé dues hores que no parava de rebre gent i encara en tenia per tres quarts més, com a mínim, però no perdia el somriure malgrat els 75 anys que té i el cansament que devia acumular. Objectiu aconseguit, doncs. I ja vaig dir l'any passat que volia fer-ho aviat, perquè un dia aquest senyor ja no hi serà, i per desgràcia no falta tant com ens pensem.

Després d'això, una volteta més, i unes compres importants perquè m'ajuden a omplir buits i a preus de segona mà, però que s'han sortit del meu pressupost. Prou! Són aquestes: el volum Otro tiempo del Capità Amèrica, de la línia Marvel Deluxe de Panini, que conté els números 1 a 7 del volum 5 de Captain America i és el principi de l'etapa escrita per l'Ed Brubaker, que després de més de cinc anys encara dura i que ha estat tan aclamada. Com que no tinc espai ni tants calés, amb Marvel no puc ser tan completista i em faig etapes concretes, però del Capi, el meu personatge preferit de l'editorial, intento comprar-m'ho tot, i ja tocava adquirir aquest volum.

Què més? El volum Samurái de 100 Bullets, que conté els números 43 a 49 de la col·lecció; i el volum Los Vengadores: Venganza Final, amb els números 364 a 367 i 370 a 375 del volum 1 dels Avengers (feia molt que el buscava, perquè tinc tant el tom que va abans com el que va després, i a sobre quan hi ha volums d'aquests els tenen a un preu molt superior al de l'època, que no ha estat el cas).

Com a dia fort del Saló era d'esperar que les disfresses (cosplay, per als més moderns) tinguessin més presència que els altres dies, de manera proporcional, també s'ha de dir, a l'augment de la densitat humana del recinte, un pavelló 8 de la Fira de Barcelona clarament més preparat que no pas La Farga de L'Hospitalet. He fet una foto d'aquests dos, disfressats d'Enigma i Catwoman. Els acompanyaven una Poison Ivy i un Dues Cares, però tampoc no sóc dels que van perseguint la gent, i aquests dos senzillament els tenia a prop i amb el camí net per davant.

Un any més, doncs, he assistit al Saló del Còmic, enguany acreditat gràcies a Ociomedia, empresa per a la qual escric diàriament en alguns blocs, i poder-hi anar tots els dies, a qualsevol hora i sol permet viure el Saló d'una manera més relaxada, i fer coses com ara perdre hores i hores fent cues per aconseguir dedicatòries. El proper serà el del manga, naturalment.