Lectures: Bola de Drac (Edició Definitiva) 3

Jo amb Bola de Drac, ara que per fi tinc la col·lecció sencera i en edició definitiva, vaig al meu ritme. Afortunadament, al contrari del que em passa amb gairebé tots els altres còmics, com que conec la història de memòria em puc permetre estar mesos sense tocar-la i tot i així no perdo el fil. Doncs bé, a partir d'aquest tercer volum la cosa es comença a animar, perquè tenim el 21è Gran Torneig de les Arts Marcials, esdeveniments que són els meus moments preferits de l'obra d'en Toriyama.

El volum comença amb el primer entrenament seriós d'en Goku i en Krilín amb el Follet Tortuga, després de la prova de la pedra i la intoxicació alimentària amb què acabava el segon volum d'aquesta edició. Hi ha el repartiment de llet, el treball al camp, la natació amb taurons, la prova d'esquivar vespes... Com és habitual, el que a la televisió va durar alguns capítols aquí es ventila en poques pàgines, així que de seguida tenim els nostres protagonistes al Gran Torneig de les Arts Marcials, on s'adonen de com s'han tornat de forts i arriben a la fase final sense problemes.

 

Aquí hi tenim moments mítics, com el combat entre en Krilín i en Bacterian, l'home que no s'havia rentat mai des que havia nascut i que feia atacs realment desagradables. Al final en Krilín, que aquí descobríem que "no té nas" (al retoc de la traducció "no té l'olfacte fi"), s'adona que és tot psicològic i que el pot vèncer fàcilment, i ho fa amb un pet.  

El segon combats dels quarts de final és el d'en Yamcha contra en Jackie Chun, que com sabem és el Follet Tortuga disfressat i per això el pobre Yamcha no té res a fer contra ell. Els quarts de final són el sostre d'aquest desgraciat personatge en les seves tres participacions, i és que no té gens de sort. Després tenim el combat ximple del torneig (sempre n'hi ha algun), que és el d'en Nam contra la Ran Fan. El tio ve d'un poble enfonsat en la pobresa amb la intenció de guanyar el torneig i endur-se els diners i l'intimida una noia d'una cultura totalment diferent que té la seducció com a única arma. 

A mi no em sembla gaire creïble que un tio com ell tingui problemes amb aquesta mena de "rival", però en fi, al final es concentra i guanya el combat on, per cert, la Ran Fan infringeix una de les normes i plora (o almenys ho fa veure), cosa que l'hauria d'haver desqualificat. Després hi ha l'últim combat de quarts de final, entre en Goku i en Guiran, que és el més seriós de tots, tot i que al còmic dura força menys que a la sèrie animada. Superada la sorpresa del xiclet immobilitzador del dinosaure, en Goku recupera la cua, augmenta la força i l'altre es fa cacona a sobre i es rendeix.

A les semifinals la cosa ja agafa més interès i en el primer combat hi tenim un Jackie Chun que sap que guanyarà en Krilín, però no ho aconsegueix tan fàcilment com es pensava, i està a punt de ser sorprès per l'habilitat del seu deixeble, que al final precipita la seva pròpia derrota en perdre la sang freda. En Krilín és un dels meus personatges preferits i, afortunadament, fins i tot quan perd fa un bon paper.

El volum s'acaba amb la primera meitat de la segona semifinal, que enfronta en Goku i en Nam. El primer es fica ell sol en un embolic en inventar-se una tècnica que consisteix en fer girs ràpids amb tot el cos, i acaba marejant-se i caient a terra. 

En Nam ho aprofita per saltar ben amunt i baixar amb els braços creuats amb la intenció de clavar-li un cop pràcticament letal a en Goku. Així s'acaba el volum, que no ens deixa amb la intriga perquè ja sabem com acaba la història, però sí amb ganes de tornar a llegir com continua tot plegat. Quant trigaré a fer-ho? Fa de mal dir. 

Pel que fa a l'edició del volum, he detectat el retoc de traducció que he esmentat abans (la traducció d'aquesta edició, la primera en tom en català, és la mateixa que a l'època de la sèrie blanca, però amb algun retoc esporàdic) i també alguns errors de col·locació de comes.

També m'ha sobtat que quan en Jackie Chun i en Krilín expliquen un dels moments del seu combat que ha anat tan ràpid que no l'ha pogut seguir el públic general, es veu clarament com els personatges juguen a pedra-paper-tisores (jankenpon en japonès) i a la traducció diu que juguen a "xinets" (i el que fan no té res a veure amb els "chinos" de la tradició espanyola). A banda d'això, hi ha diverses escenes en color, que era l'atractiu principal de la nova edició, de manera que en aquest sentit no hi ha cap queixa sobre aquest tom en termes tècnics.