Lectures: Detective Comics de Ed Brubaker

L'Ed Brubaker és un dels guionistes més cotitzats del món dels còmics de la darrera dècada i escaig. Especialista en el gènere negre i autor d'aclamats guions de còmics que no tenen res a veure amb els superherois, també ha revolucionat el gènere amb treballs com Daredevil, Captain America, Gotham Central, Batman o Detective Comics. I és precisament la seva etapa en aquesta última col·lecció la que va recopilar Planeta fa un temps al llibre de tapa dura Detective Comics de Ed Brubaker.

Conté els números 777 a 782 (febrer a juliol de 2003) i 784 a 786 (setembre a novembre de 2003) de Detective Comics, i fent honor al títol que va veure néixer el personatge d'en Batman el guionista li dóna el to detectivesc que de vegades s'ignora a les aventures del Cavaller Fosc i que tant li escau, a ell, com a professional.  

Al primer arc argumental, el més llarg i dibuixat per en Tommy Castillo, el que tenim és un cas en què algú s'està dedicant a matar (o intentar matar) els dolents de Gotham, els de tota la vida, en el que sembla una venjança. El nostre protagonista haurà d'aturar-lo i impedir que aquells que li donen sempre tants maldecaps perdin la vida. Ja sabem que en Bruce Wayne és incapaç de matar un enemic seu per molt fill de puta que sigui, però... si ho fes una altra persona seria moralment acceptable? 

No és aquest el dilema que es planteja el detectiu en aquesta història, on té clar que els ha de salvar i, de pas, descobrir els orígens d'aquests atemptats. I els motius que hi ha en la seva gestació són, ironies del destí, uns que haurien de fer emprenyar encara més en Batman amb els seus enemics.

La segona història, més curteta, a mi m'ha agradat més, argumentalment i pel que fa a l'apartat visual, a càrrec d'en Patrick Zircher. En Batman i l'Alan Scott, el Green Lantern original, s'han d'associar per mirar de resoldre uns assassinats que connecten amb un cas de fa més de cinquanta anys que va quedar sense resoldre, i que tenen molt a veure amb l'etapa d'en Green Lantern com a protector de la ciutat de Gotham, moltes dècades abans que en Bruce Wayne es posés la disfressa i comencés a fer de justicier.

Aquesta segona història m'ha agradat més, com deia, i a més té un detall que trobo interessant: l'acceptació del pas del temps (no a ritme creïble, però sí més proper a la realitat) dels herois veterans de la JSA, com aquest Green Lantern, fa que es pugui parlar dels anys quaranta en un còmic de 2003 i que no hi hagi incongruències. No és gaire habitual, això, ja que sempre s'ha assumit que les dècades passen però que alhora en Batman, per exemple, va començar la seva carrera justiciera fa uns deu o quinze anys, estiguem al 2011 o al 1975. 

Deixant de banda aquest detall que em satisfà a mi, personalment, he trobat la lectura d'aquest volum entretinguda, sense que sigui cap clàssic imprescindible d'en Batman, i m'alegro que Planeta decidís recuperar aquesta part que havia quedat inèdita en dedicar els últims dos volums del segon col·leccionable, El caballero oscuro, a la saga Hush (Silencio).