Lectures: Earth 2 - The Gathering

Continuem amb el repàs de les noves col·leccions de l'Univers DC, sorgides del rellançament conegut com a The New 52. Noves col·leccions que amb el temps que ha passat no sé si es mereixen aquest adjectiu, però com que les segueixo en recopilatoris i aquests s'editen quan a DC Comics li sembla bé (i jo els compro quan estan a bon preu), no puc fer-hi més.

Avui és el torn de la col·lecció hereva de la JSA, la Societat de la Justícia d'Amèrica, que en comptes de conservar el nom ha passat a anomenar-se, tot emprant el nom de la seva pròpia dimensió, Earth 2, i comença amb aquest Earth 2: The Gathering, que comprèn els números 1 a 6 de la sèrie, corresponents al període de juliol de 2012 a gener de 2013. 

Sí, és una de les col·leccions de la segona onada, perquè The New 52 va començar, per a la gran majoria de còmics, la tardor de 2011, mentre que aquesta va arrencar força mesos després. Per tant, en aquest cas no es pot pas dir que sigui culpa meva parlar d'un primer recopilatori tan tard.

La història d'aquest univers paral·lel comença amb un flaixbac en què se'ns explica l'èpica batalla contra les forces d'Apokolips, que intentaven envair la Terra i que van ser aturats pels tres llegendaris superherois Superman, Wonder Woman i Batman, que hi van deixar la pell.

Al contrari del que passa al món de la JSA que coneixem de tota la vida, on aquestes tres icones de l'editorial s'inspiraven en herois més veterans, a Earth 2 és a la inversa: ells són els inspiradors d'una nova generació de superherois, alguns dels quals obtenen els seus poders precisament en aquests números i són versions rejovenides i força canviades de les versions ancianes (però encara guerreres) que coneixíem de sempre.

Un d'ells és el Flash de Terra 2, que també és en Jay Garrick però que en aquest cas és un jove acabat de graduar a la universitat, abandonat per la seva parella d'aquests anys d'estudi i segur que no té cap propòsit en aquest món, fins que el déu Mercuri, moribund, li dóna els seus poders i li permet córrer a la velocitat a què ens té acostumats aquest personatge en totes les seves encarnacions.

L'altre jove (més gran, això sí) que obté els seus poders en aquest primer volum és l'Alan Scott, un peix gros de la Gotham Broadcasting Company i, com ja vam explicar, reconvertit en homosexual, detall tractat amb molt de gust i que simplement dóna profunditat al personatge d'una manera ben natural i normalitzadora. Evidentment, és el Green Lantern d'aquesta versió de la Terra, i representa que és el més poderós dels nous superherois, tot recollint el testimoni del desaparegut Superman.

Encara que als còmics de DC habituals, situats a la que es coneix com a Terra 1, els veterans de la JSA i els herois joves comparteixen escenari gràcies a les famoses Crisis, aquí ens trobem clarament en un univers paral·lel, i ens ho diuen no només en mostrar-nos la mort de la gran Trinitat de DC, sinó també a través d'una breu escena protagonitzada pel Mr. Terrific de Terra 1, que ve a parar a Terra 2 sense saber com ni per què. Per si no havia quedat prou clar.

Suposo que és un fil d'on s'estirarà en el futur, però a The Gathering la trama és una altra. Presentats els personatges, s'uniran en enfrontar-se a l'amenaça que representa per al planeta l'arribada d'un Solomon Grundy també redissenyat, intel·ligent i molt més poderós que el que coneixíem: ara obté la seva energia en xuclar-la dels éssers vius, i derrotar-lo requereix que els dos herois esmentats, més un parell que se'ns explica que ja fa temps que volten i treballen per a un exèrcit mundial, posin a prova els seus límits.

Aquest "parell" d'herois que deia són l'Al Pratt, àlies Atom, i la Kendra Saunders, que no és sinó la Hawkgirl, habituals a les formacions de la JSA però pertanyents al grup de noves generacions de la societat des que es va rellançar la franquícia el 1999.

Un combat certament èpic i magníficament narrat per en James Robinson pel que fa al guió i la Nicola Scott com a dibuixant, que formen un equip excel·lent a l'hora de dur a terme aquesta història trepidant amb què s'obre Earth 2.

Ja veurem on ens porta tot plegat, però de moment tenim un llibre amè, sense cliffhanger al final del volum, que s'entén sense necessitat de conèixer els herois de la seva versió pre-The New 52 (però, com sempre, el fet de conèixer-los d'abans suposa un valor afegit) i de què pot gaudir qualsevol lector.

No sé si aquests personatges (i alguns altres amb papers més petits, com en Wesley Dodds / Sandman) s'acabaran unint als de la línia "oficial" de DC Comics —la mort dels seus Batman, Superman i Wonder Woman ho afavoriria perquè deixaria d'haver-hi redundància—, però si no ho fan trobo que funcionen perfectament per si sols. A més, Earth 2 ha generat una altra nova col·lecció que em crida l'atenció: World's Finest, protagonitzada per les versions de Terra 2 de la Supergirl i una Helena Wayne que aquí (ho veiem al principi del recopilatori) feia de Robin tot acompanyant el seu pare, en Batman, en comptes de ser la Helena Bertinelli/Caçadora.

  

Alan Scott, gai en la seva nova encarnació

El tema d'avui no és pas notícia, o si més no es tracta de quelcom que els fans dels còmics de DC saben des de fa unes setmanes, però com que el 28 de juny és el dia de l'Orgull LGBT (lesbià, gai, bisexual i transsexual) és avui que en parlaré.

Diversos mitjans no especialitzats en còmics, tot demostrant més o menys coneixements dels còmics de DC, se n'han fet ressò, i és una llàstima perquè això significa que l'homosexualitat encara no està normalitzada, però jo també ho vull fer perquè, tot i que penso que és una cosa de la qual no hauria de ser necessari parlar, és un pas endavant per a l'esmentada normalització dels personatges LGBT als còmics.

Resulta que el nou Alan Scott, que fins ara havia estat el Green Lantern de la primera col·lecció que va dur aquest nom i un estimat membre dels herois de l'Edat d'Or que apareixia al present com a anomalia del multivers juntament amb altres superherois veterans, ha estat redissenyat com a gai en la seva nova encarnació dins l'onada de rellançaments que DC Comics va aplicar a totes les seves col·leccions la tardor de 2011.

En aquest cas concret passa al número 2 d'Earth 2, que pertany a una nova onada de col·leccions i que en teoria té data d'agost, però altres fonts en situen la sortida el 6 de juny. El cas és que ja es pot trobar per internet, i així l'he llegit. Aquí els herois de Terra-2, els superherois envellits que coneixíem abans del rellançament, apareixen redissenyats amb nous orígens i un aspecte jove, tot i que en el món actual (o una de les versions del món actual), i l'Alan Scott és gai. 

Podem veure en aquestes pàgines que manté una relació a distància però estable amb un home i que fins i tot li proposa matrimoni, tot plegat amb molt bon gust i sense estereotipar cap dels dos personatges. Curiosament, però, l'única relació de l'Alan Scott amb l'homosexualitat abans d'aquest redisseny era que un dels seus fills, l'Obsidian, era gai (i en aquesta pàgina hi tenim una broma al respecte):

S'ha de dir, però, que malgrat tota l'atenció que aquest tema ha despertat entre els lectors de còmics i els mitjans de comunicació generalistes i morbosos, la gran majoria de pàgines dels dos primers números de la col·lecció mostren altres herois, i se sap ben poc d'aquesta nova versió del Green Lantern de Terra-2, que serà el protagonista de la tercera entrega. 

Lectures: Detective Comics de Ed Brubaker

L'Ed Brubaker és un dels guionistes més cotitzats del món dels còmics de la darrera dècada i escaig. Especialista en el gènere negre i autor d'aclamats guions de còmics que no tenen res a veure amb els superherois, també ha revolucionat el gènere amb treballs com Daredevil, Captain America, Gotham Central, Batman o Detective Comics. I és precisament la seva etapa en aquesta última col·lecció la que va recopilar Planeta fa un temps al llibre de tapa dura Detective Comics de Ed Brubaker.

Conté els números 777 a 782 (febrer a juliol de 2003) i 784 a 786 (setembre a novembre de 2003) de Detective Comics, i fent honor al títol que va veure néixer el personatge d'en Batman el guionista li dóna el to detectivesc que de vegades s'ignora a les aventures del Cavaller Fosc i que tant li escau, a ell, com a professional.  

Al primer arc argumental, el més llarg i dibuixat per en Tommy Castillo, el que tenim és un cas en què algú s'està dedicant a matar (o intentar matar) els dolents de Gotham, els de tota la vida, en el que sembla una venjança. El nostre protagonista haurà d'aturar-lo i impedir que aquells que li donen sempre tants maldecaps perdin la vida. Ja sabem que en Bruce Wayne és incapaç de matar un enemic seu per molt fill de puta que sigui, però... si ho fes una altra persona seria moralment acceptable? 

No és aquest el dilema que es planteja el detectiu en aquesta història, on té clar que els ha de salvar i, de pas, descobrir els orígens d'aquests atemptats. I els motius que hi ha en la seva gestació són, ironies del destí, uns que haurien de fer emprenyar encara més en Batman amb els seus enemics.

La segona història, més curteta, a mi m'ha agradat més, argumentalment i pel que fa a l'apartat visual, a càrrec d'en Patrick Zircher. En Batman i l'Alan Scott, el Green Lantern original, s'han d'associar per mirar de resoldre uns assassinats que connecten amb un cas de fa més de cinquanta anys que va quedar sense resoldre, i que tenen molt a veure amb l'etapa d'en Green Lantern com a protector de la ciutat de Gotham, moltes dècades abans que en Bruce Wayne es posés la disfressa i comencés a fer de justicier.

Aquesta segona història m'ha agradat més, com deia, i a més té un detall que trobo interessant: l'acceptació del pas del temps (no a ritme creïble, però sí més proper a la realitat) dels herois veterans de la JSA, com aquest Green Lantern, fa que es pugui parlar dels anys quaranta en un còmic de 2003 i que no hi hagi incongruències. No és gaire habitual, això, ja que sempre s'ha assumit que les dècades passen però que alhora en Batman, per exemple, va començar la seva carrera justiciera fa uns deu o quinze anys, estiguem al 2011 o al 1975. 

Deixant de banda aquest detall que em satisfà a mi, personalment, he trobat la lectura d'aquest volum entretinguda, sense que sigui cap clàssic imprescindible d'en Batman, i m'alegro que Planeta decidís recuperar aquesta part que havia quedat inèdita en dedicar els últims dos volums del segon col·leccionable, El caballero oscuro, a la saga Hush (Silencio).