Lectures: Earth 2 - The Tower of Fate

Ha passat més d'un any des que vaig fer la ressenya del primer recopilatori d'Earth 2, i això és així en part perquè he trigat molt a comprar-me el segon (esperava trobar-lo d'oferta), però també perquè he acumulat tantes entrades que les he programat de manera que aquesta, com moltes altres, es publica aproximadament un mes i mig després d'haver-la escrit.

En qualsevol cas ja és aquí la meva opinió d'aquest Earth 2: The Tower of Fate, que reuneix els números 7 a 12 de la col·lecció (de febrer a juliol de 2013) a més del 0, de novembre de 2012, tots ells amb guió de James Robinson i dibuix o bé de Nicola Scott o bé de Yildiray Cinar (i Tomas Giorello al 0).

Si Earth 2: The Gathering era una impressionant introducció i posada en escena en què es revelaven les noves i rejovenides encarnacions dels superherois que coneixíem de la JSA, però en versió The New 52, The Tower of Fate... continua en la mateixa línia, perquè està bàsicament dedicat a la presentació d'un altre dels personatges clàssics de la formació, en aquest cas amb identitat civil completament nova.

Es tracta del Dr. Fate, un clàssic de la JSA que evidentment també havia d'aparèixer en aquesta etapa de The New 52, però aquí, com deia, té una nova identitat, que és la d'en Khalid Ben-Hassin, un doctor en arqueologia que, pel que ens expliquen, ja havia assumit l'uniforme fa un temps, però el cost que això havia tingut per a la seva salut mental va fer que ho deixés córrer.

Entre els superherois confesso que els que menys m'agraden són els que fan servir la màgia. N'hi ha molts, amb les seves respectives col·leccions i un microunivers de relacions comunes que sovint s'esmenta en els còmics de personatges més convencionals, que davant la presència d'enemics amb aquesta mena de poders es queden una mica sense saber com reaccionar, però per més que estigui acostumat a veure'ls de tant en tant... no m'acaben de fer el pes. Qüestió de gustos. Tanmateix entenc l'aparició del Dr. Fate i la seva presentació és prou entretinguda, a més de ser un nou origen, cosa que pot ser molt útil per als nous lectors i que no fa gens de nosa quan tampoc no coneixies ni estimaves gaire el personatge original. 

No és que el guionista deixi completament de banda els ja coneguts Flash, Green Lantern i Hawkgirl per tal de centrar-se només en el Dr. Fate, perquè per exemple l'Alan Scott alterna les seves connexions esporàdiques amb el tema principal del llibre i la investigació dels fets relacionats amb l'atemptat en què va morir el seu xicot, tasca en què l'ajuda una Hawkgirl que al seu torn esdevé el canal a través del qual coneixem el nou personatge, i en Flash continua creixent com a personatge, tot inspirant en Khalid, mentre s'enfronta amb dificultats a l'enemic principal del volum, en Wotan, i als perills que conté la torre on l'obliguen a entrar per tal de trobar el casc del Dr. Fate.

Però sí que tot plegat representa una mena de pausa del que ens estaven explicant fins ara, perquè encara no tenim una nova JSA completament reunida. I a més ens obren noves línies argumentals en revelar, per exemple, que l'Steppenwolf, el líder de la invasió terrestre que Apokolips va intentar fa uns anys (i que va ser sufocada gràcies al sacrifici d'en Superman, la Wonder Woman i en Batman), continua a la Terra. O la rivalitat entre el comandant Khan, responsable del departament d'éssers amb poders de l'exèrcit mundial, i el malvat Terry Sloan, l'home més intel·ligent del planeta, rivalitat que fa l'efecte que acabarà molt malament.

Així, The Tower of Fate continua desenvolupant els personatges, n'introdueix de nous (o més aviat ens presenta les seves versions de The New 52) i ens mostra com van aprenent a dominar els seus poders i a enfrontar-se a les amenaces que només poden eliminar tot combinant unes habilitats que els converteixen en les noves meravelles de la Terra, però que no els han garantit encara l'aprovació unànime de les autoritats i la ciutadania. La introducció de la col·lecció, doncs, s'allarga, però s'anuncia clímax de cara al tercer recopilatori, que espero tenir i llegir aviat.

Lectures: Earth 2 - The Gathering

Continuem amb el repàs de les noves col·leccions de l'Univers DC, sorgides del rellançament conegut com a The New 52. Noves col·leccions que amb el temps que ha passat no sé si es mereixen aquest adjectiu, però com que les segueixo en recopilatoris i aquests s'editen quan a DC Comics li sembla bé (i jo els compro quan estan a bon preu), no puc fer-hi més.

Avui és el torn de la col·lecció hereva de la JSA, la Societat de la Justícia d'Amèrica, que en comptes de conservar el nom ha passat a anomenar-se, tot emprant el nom de la seva pròpia dimensió, Earth 2, i comença amb aquest Earth 2: The Gathering, que comprèn els números 1 a 6 de la sèrie, corresponents al període de juliol de 2012 a gener de 2013. 

Sí, és una de les col·leccions de la segona onada, perquè The New 52 va començar, per a la gran majoria de còmics, la tardor de 2011, mentre que aquesta va arrencar força mesos després. Per tant, en aquest cas no es pot pas dir que sigui culpa meva parlar d'un primer recopilatori tan tard.

La història d'aquest univers paral·lel comença amb un flaixbac en què se'ns explica l'èpica batalla contra les forces d'Apokolips, que intentaven envair la Terra i que van ser aturats pels tres llegendaris superherois Superman, Wonder Woman i Batman, que hi van deixar la pell.

Al contrari del que passa al món de la JSA que coneixem de tota la vida, on aquestes tres icones de l'editorial s'inspiraven en herois més veterans, a Earth 2 és a la inversa: ells són els inspiradors d'una nova generació de superherois, alguns dels quals obtenen els seus poders precisament en aquests números i són versions rejovenides i força canviades de les versions ancianes (però encara guerreres) que coneixíem de sempre.

Un d'ells és el Flash de Terra 2, que també és en Jay Garrick però que en aquest cas és un jove acabat de graduar a la universitat, abandonat per la seva parella d'aquests anys d'estudi i segur que no té cap propòsit en aquest món, fins que el déu Mercuri, moribund, li dóna els seus poders i li permet córrer a la velocitat a què ens té acostumats aquest personatge en totes les seves encarnacions.

L'altre jove (més gran, això sí) que obté els seus poders en aquest primer volum és l'Alan Scott, un peix gros de la Gotham Broadcasting Company i, com ja vam explicar, reconvertit en homosexual, detall tractat amb molt de gust i que simplement dóna profunditat al personatge d'una manera ben natural i normalitzadora. Evidentment, és el Green Lantern d'aquesta versió de la Terra, i representa que és el més poderós dels nous superherois, tot recollint el testimoni del desaparegut Superman.

Encara que als còmics de DC habituals, situats a la que es coneix com a Terra 1, els veterans de la JSA i els herois joves comparteixen escenari gràcies a les famoses Crisis, aquí ens trobem clarament en un univers paral·lel, i ens ho diuen no només en mostrar-nos la mort de la gran Trinitat de DC, sinó també a través d'una breu escena protagonitzada pel Mr. Terrific de Terra 1, que ve a parar a Terra 2 sense saber com ni per què. Per si no havia quedat prou clar.

Suposo que és un fil d'on s'estirarà en el futur, però a The Gathering la trama és una altra. Presentats els personatges, s'uniran en enfrontar-se a l'amenaça que representa per al planeta l'arribada d'un Solomon Grundy també redissenyat, intel·ligent i molt més poderós que el que coneixíem: ara obté la seva energia en xuclar-la dels éssers vius, i derrotar-lo requereix que els dos herois esmentats, més un parell que se'ns explica que ja fa temps que volten i treballen per a un exèrcit mundial, posin a prova els seus límits.

Aquest "parell" d'herois que deia són l'Al Pratt, àlies Atom, i la Kendra Saunders, que no és sinó la Hawkgirl, habituals a les formacions de la JSA però pertanyents al grup de noves generacions de la societat des que es va rellançar la franquícia el 1999.

Un combat certament èpic i magníficament narrat per en James Robinson pel que fa al guió i la Nicola Scott com a dibuixant, que formen un equip excel·lent a l'hora de dur a terme aquesta història trepidant amb què s'obre Earth 2.

Ja veurem on ens porta tot plegat, però de moment tenim un llibre amè, sense cliffhanger al final del volum, que s'entén sense necessitat de conèixer els herois de la seva versió pre-The New 52 (però, com sempre, el fet de conèixer-los d'abans suposa un valor afegit) i de què pot gaudir qualsevol lector.

No sé si aquests personatges (i alguns altres amb papers més petits, com en Wesley Dodds / Sandman) s'acabaran unint als de la línia "oficial" de DC Comics —la mort dels seus Batman, Superman i Wonder Woman ho afavoriria perquè deixaria d'haver-hi redundància—, però si no ho fan trobo que funcionen perfectament per si sols. A més, Earth 2 ha generat una altra nova col·lecció que em crida l'atenció: World's Finest, protagonitzada per les versions de Terra 2 de la Supergirl i una Helena Wayne que aquí (ho veiem al principi del recopilatori) feia de Robin tot acompanyant el seu pare, en Batman, en comptes de ser la Helena Bertinelli/Caçadora.

  

Alan Scott, gai en la seva nova encarnació

El tema d'avui no és pas notícia, o si més no es tracta de quelcom que els fans dels còmics de DC saben des de fa unes setmanes, però com que el 28 de juny és el dia de l'Orgull LGBT (lesbià, gai, bisexual i transsexual) és avui que en parlaré.

Diversos mitjans no especialitzats en còmics, tot demostrant més o menys coneixements dels còmics de DC, se n'han fet ressò, i és una llàstima perquè això significa que l'homosexualitat encara no està normalitzada, però jo també ho vull fer perquè, tot i que penso que és una cosa de la qual no hauria de ser necessari parlar, és un pas endavant per a l'esmentada normalització dels personatges LGBT als còmics.

Resulta que el nou Alan Scott, que fins ara havia estat el Green Lantern de la primera col·lecció que va dur aquest nom i un estimat membre dels herois de l'Edat d'Or que apareixia al present com a anomalia del multivers juntament amb altres superherois veterans, ha estat redissenyat com a gai en la seva nova encarnació dins l'onada de rellançaments que DC Comics va aplicar a totes les seves col·leccions la tardor de 2011.

En aquest cas concret passa al número 2 d'Earth 2, que pertany a una nova onada de col·leccions i que en teoria té data d'agost, però altres fonts en situen la sortida el 6 de juny. El cas és que ja es pot trobar per internet, i així l'he llegit. Aquí els herois de Terra-2, els superherois envellits que coneixíem abans del rellançament, apareixen redissenyats amb nous orígens i un aspecte jove, tot i que en el món actual (o una de les versions del món actual), i l'Alan Scott és gai. 

Podem veure en aquestes pàgines que manté una relació a distància però estable amb un home i que fins i tot li proposa matrimoni, tot plegat amb molt bon gust i sense estereotipar cap dels dos personatges. Curiosament, però, l'única relació de l'Alan Scott amb l'homosexualitat abans d'aquest redisseny era que un dels seus fills, l'Obsidian, era gai (i en aquesta pàgina hi tenim una broma al respecte):

S'ha de dir, però, que malgrat tota l'atenció que aquest tema ha despertat entre els lectors de còmics i els mitjans de comunicació generalistes i morbosos, la gran majoria de pàgines dels dos primers números de la col·lecció mostren altres herois, i se sap ben poc d'aquesta nova versió del Green Lantern de Terra-2, que serà el protagonista de la tercera entrega.