Lectures: Red Robin - The Hit List

Ara feia temps que no ressenyava cap lectura de còmics, però com que n'estic llegint diversos calculo que n'hi haurà unes quantes de més o menys seguides, durant les properes setmanes. Començaré amb la d'un recopilatori que vaig acabar abans-d'ahir, que és el Red Robin: The Hit List. Ja aviso que hi ha spoilers.

És el tercer volum de les aventures d'en Tim Drake com a Red Robin i reuneix els números americans 13 a 17 de la col·lecció, publicats de manera individual d'agost de 2010 a gener de 2011. I he de dir que segurament és el volum que més m'ha agradat fins ara. Hi podem veure un Red Robin centrat, que ha deixat de buscar la prova que en Bruce Wayne és viu perquè ja la té i ha tornat a Gotham per continuar combatent el mal. Com deia, està centrat, es meticulós en la seva feina i és cada cop més madur. 

Per una banda ha decidit confeccionar una llista d'enemics, la del títol, que vol tenir controlats i, per què no, aturar de manera proactiva, d'ofici, sense esperar que facin res en concret. Té un pla per aconseguir-ho i lluitarà per dur-lo endavant, tot i que s'acabarà adonant que sempre hi haurà algú que li donarà problemes i la pau absoluta serà impossible d'aconseguir. En segon lloc ha de fer front a uns altres problemes relacionats amb la seva identitat civil, que és pública en tant que Tim Wayne, fill adoptiu i hereu d'en Bruce Wayne. 

Ara li toca anar-se fent càrrec de certes funcions dins les Empreses Wayne, encara que hi hagi el titella d'en Thomas Elliot suplantant en Bruce Wayne, i fa servir intel·ligentment la companyia per tal de lluitar contra el crim, cosa que el posa al punt de mira de certs grups. Al mateix temps, té trepitjant-li els talons la Vicki Vale, la periodista que havia estat relacionada sentimentalment amb en Bruce (el paper de la Kim Basinger a Batman, d'en Tim Burton) i que, com hem pogut veure en d'altres col·leccions darrerament, ha lligat caps i ha descobert la doble identitat d'en Batman i els seus pupils. 

Moltes coses que ha de gestionar alhora, i per si era poc, coneix una enemiga, la Lynx, per la qual sent una forta atracció física que té un evident paral·lelisme amb la relació entre en Batman (Bruce Wayne) i la Catwoman, una semblança que ell és el primer en notar i que el seu mentor també li recordarà al cap d'uns minuts. Però no ens avancem i contemplem aquesta escena de to força pujat que té lloc entre tots dos:

Llegiu-la, que val la pena. La cosa és que quan la coneix, en Red Robin la fa detenir tot i que ella assegura que és una policia de Hong Kong infiltrada. Llavors, al cap d'uns dies en Tim decideix finalment alliberar-la i es produeix aquesta escena tan batmancatwomanesca, que continua així:

D'acord, reconec que l'escena té bona part de la culpa que el volum m'agradi tant. Però no és només per això, sinó també perquè m'encanta l'evolució del personatge i, especialment, el número que tanca el recopilatori, on veiem aquesta escena i també descobrim que en Red Robin està en contacte amb el recent tornat Bruce Wayne, que és testimoni del que ha passat i li fa un comentari divertit: "ja parlarem de com he gestionat el tema de la Selina Kyle tots aquests anys". 

És, el 17, un número molt humà i no només per això, sinó també perquè en Tim vol posar en ordre la seva vida, tant la de justicier com la privada, i el veiem parlant amb personatges com la Leslie Thompkins, la Cassandra Cain (exBatgirl, amb qui abans es portava molt bé i a qui ofereix que torni a ser la Batgirl, o almenys una d'elles, ara que en Bruce ha tornat) i un amic civil amb qui s'havia de posar al dia. Menció especial es mereix la seva trobada amb en George Harkness, el Capità Boomerang, que va matar el seu pare biològic. Per sobre de tot, però, trobem aquesta preciosa escena:

Que bonic... Un retorn desitjat i una abraçada entre mestre i deixeble, pare i fill adoptius. En Tim era l'únic que estava convençut que en Bruce no havia mort i va lluitar fins que va trobar-ne la prova i en va convèncer la resta de la comunitat superheroica coneixedora de la identitat d'en Batman. I en Bruce ha tornat amb ganes de veure la gent i amb un humor una mica millor del que és habitual en ell. 

Pel que fa a l'apartat tècnic, m'agrada perquè és un volum amb unitat en aquest sentit i hi tenim en Fabian Nicieza (guionista), en Marcus To (dibuixant) i en Ray McCarthy (entintador) treballant junts des del principi fins al final i fent una bona i coherent feina. He de dir, però, que em va fer parar una mica boig el joc de salts temporals endavant i endarrere que hi ha en alguns moments, però al final s'acaben entenent.

Què ens espera, ara? Doncs, amb les dates encara per confirmar (però tinguem paciència) el volum Red Robin: The Rabbit Hole (Red Robin 18-21 i Teen Titans 91-92), el tom Judgement on Gotham (Batman 708-709, Gotham City Sirens 22 i Red Robin 22) i finalment Red Robin: 7 Days of Death (Red Robin 23-26), que seran els tres darrers volums on hi haurà còmics de la col·lecció abans del rellançament massiu de títols de DC des dels nous números 1, esdeveniment del que tinc pensat parlar un dia d'aquests perquè no em fa gaire gràcia.