Lectures: Ultraviolencia

No sé si normalment us fixeu en la columna dreta, on hi ha una imatge de la portada del llibre que m'estic llegint, però aquest no hi havia sortit. L'estava llegint en paral·lel a d'altres, i és que normalment tinc en marxa un llibre de ficció i un altre de no-ficció. Aquest pertany al segon grup, però no és un llibre d'història, ni un assaig. És un llibre de parides.

Amb aquest títol d'Ultraviolencia, en Miguel Noguera comparteix amb nosaltres tota mena d'idees de sonat que li han passat pel cap. Reflexions, preguntes que es fa, collonades que de vegades ens fan pensar que no hi toca, d'altres pensem que no fan tanta gràcia i que ja el podríem haver fet nosaltres mateixos, un llibre així, i d'altres fan petar de riure per la seva absurditat, pel seu humor negríssim o per la seva incorrecció política. 

Són idees que consisteixen en un dibuix i una explicació, tot i que també n'hi ha d'altres que són pràcticament només un dibuix i una frase escrita a mà. Sigui com sigui hi trobem de tot: idees inquietants, surrealistes, esgarrifoses, desagradables, repugnants, coses que potser també ens havien passat pel cap però que no havíem gosat compartir amb ningú, d'altres que senzillament no tenen contingut sinó que són com sintagmes nominals llançats a l'aire...  

I en Noguera no s'està de res, sovint és bastant escatològic i no dubta a fer servir les paraules més grolleres que troba al seu diccionari mental, o les idees més salvatges. Però com jo penso que es gaudeix més el llibre, i ho vaig notar perquè ho vaig fer quan ja el tenia començat i des de llavors l'experiència va millorar, és sabent com parla aquest home, amb quina violència (d'aquí el títol, segons la meva interpretació) li vénen al cap aquestes idees tan estranyes. I per tal de poder-ho fer n'hi ha prou amb una mostra d'alguna de les seves aparicions públiques:

Ja ho explica en Buenafuente: aquest home duu les idees "pels puestos" amb el nom d'Ultrashow, i des que vaig descobrir-lo en moviment he rigut encara més amb el llibre, perquè mentre llegia em venien al cap la seva veu i el seu estil seriós. 

Precisament en vídeos com el que he posat he vist idees que no surten al llibre, cosa que em fa pensar que no seria gens estrany veure'n una segona part d'aquí un temps. De fet, són idees que se li acudeixen contínuament, com ell mateix explica a les entrevistes.

En tot cas, m'ho he passat molt bé amb aquest llibre, que no coneixia fins que me'l van regalar, i en recomano la lectura. Però tot i que enganxa i és fàcil acabar-se'l en pocs dies, crec que és un títol ideal per a tenir al capçal del llit (que és el que tinc jo) o a la tauleta de nit (la majoria de la gent) i anar-ne fent tastets just abans de plegar veles, de manera que l'última lectura del dia ens hagi fet riure i així ens n'anem amb un somriure als braços de Morfeu.