La maledicció de Blade Runner

Fa unes setmanes vaig fer la ressenya d'un llibre cabdal dins el gènere de la ciència-ficció, anomenat Do androids dream of electric sheep? (Els androides somien xais elèctrics?), d'en Philip K. Dick, que va originar la popularíssima pel·lícula Blade Runner. Avui no parlaré del film en si mateix, sinó del que es coneix com la "maledicció de Blade Runner".

A la pel·lícula es pot notar la profusió de product placement, és a dir productes reals que, apareixent a les imatges, obtenen publicitat i al mateix temps donen a les pel·lícules o les sèries en qüestió un toc de realisme, de proximitat respecte a l'espectador. 

Una de les companyies que s'anunciaven a Blade Runner era, com podeu veure a l'esquerra de la foto, Atari, un gegant dels videojocs en aquella època (1982) que va patir la Crisi dels Videojocs de 1983 als Estats Units (saturació de fabricants, descontrol dels drets sobre els videojocs, fracassos comercials...), per poc que no desapareix i des de llavors no ha tornat a ser la mateixa, fins al punt que fa molts anys que no fabrica consoles.

Aquí a l'esquerra podeu veure (llàstima que no n'he trobat cap foto bona amb el logo il·luminat sencer) publicitat de Pan Am, la principal aerolínia del país fins que va haver de plegar el 1991 per fallida econòmica a causa de l'augment del preu del petroli provocat per la Primera Guerra del Golf (1990-1991), i ja venia d'un tràgic atemptat amb bomba, ordenat pel recentment desaparegut Muammar Gadafi, que va fer esclatar un dels seus avions el 1988 en ple vol.

Una altra: veieu el logo que hi ha a la part grisa, a la part inferior dreta de la foto? Pertany a la Bell System, que venia de l'original Bell Telephone Company, la primera companyia telefònica. La va crear el sogre de l'Alexander Graham Bell (el suposat inventor del telèfon) i va passar per moltes fusions i canvis de nom mentre creixia sense parar. 

El cas és que el 1984, dos anys després de la pel·lícula, va ser desmuntada legalment i es va acabar el gegant de les telecomunicacions que era juntament amb l'AT&T (que encara existeix) i amb qui formava l'esmentat Bell System. Ja no existeix com a tal, va ser desmembrada i el seu logo encara es veu en algunes de les companyies que l'havien format, com AT&T o Verizon.

I Coca-cola? Que ha plegat? Home, no, ja ho sabem, però també les va passar magres 3 anys després de la pel·lícula quan se li va acudir canviar-li el gust a la Coca-cola, projecte que va fracassar estrepitosament i una mica més i acaba amb la companyia, que va recuperar la clàssica i va rebatejar la nova com a Coke II. No és que funcionés gaire bé i va acabar desapareixent al cap d'uns anys, perquè de fet ja no havia triomfat en el seu naixement. Ara, sembla que a Samoa encara es ven.

Cuisinart, una companyia fabricant d'aparells de cuina, també sortia a Blade Runner i va plegar el 1989, mentre que RCA (Radio Corporation of America), també present a la pel·lícula, va ser desmantellada el 1986 i reabsorbida per altres companyies. En canvi, algunes marques que van passar pel que es considera probablement el millor film de ciència-ficció de la història no van tenir tan mala sort, com són TDK o Budweiser.

Maledicció? Casualitat? Sovint la ciència-ficció s'equivoca en fer prediccions, el mateix Philip K. Dick ho deia a la novel·la original, en què es parlava precisament d'aquest gènere literari, però l'adaptació cinematogràfica en va encertar ben poques, de companyies que encara funcionaran el 2019. I esperem-nos, que encara falten uns anys per arribar-hi.

En cas de ser realment una maledicció, la meva teoria és que la va posar en marxa el mateix autor, que no va arribar a veure el film perquè va morir uns mesos abans, però que malgrat haver aprovat la versió definitiva del guió que li havien mostrat no havia quedat gens content amb el primer enfocament que li havien presentat un temps abans ni era especialment entusiasta amb el fet que s'adaptés la seva novel·la a una pel·lícula.